Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agraïments / Agradecimientos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agraïments / Agradecimientos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


dijous, 19 de gener del 2012

MagicXstitch Christmas Exchange 2011



Una nova edició del MagicXstitch Christmas Exchange, l'intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch, es va iniciar el passat mes de setembre. Vaig participar per primera vegada l'any passat i va resultar una experiència molt positiva, per això vaig decidir apuntar-me de nou.

Una nueva edición del MagicXstitch Christmas Exchange, el intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch, se inició el pasado mes de septiembre. Participé por primera vez el año pasado y resultó ser una experiencia muy positiva, por eso decidí apuntarme de nuevo.

Els regals van arribar a temps per Nadal, i encara que arriba massa tard, aquesta és la presentació de les meves parelles d'intercanvi.

Los regalos llegaron a tiempo para Navidad, y aunque llega demasiado tarde, ésta es la presentación de mis mis parejas de intercambio.



Coneixia bastant bé les preferències de la meva companya d'intercanvi, segueixo el seu bloc fa temps, així que esbrinar quin tipus d'ornament li agradaria no suposava una tasca massa complicada. Però sí que quan Mayté em va comunicar que ella era la meva amiga secreta em vaig sentir una mica aclaparada, és una consumada brodadora i de les seves mans surten uns treballs originals i meravellosament executats, i clar això de que et toqui la mestra i organitzadora..... Peró bé, vaig afrontar el repte com sempre, pensant en la destinatària del regal i intentant fer-ho el millor possible.

Conocía bastante bien las preferencias de mi compañera de intercambio, sigo su blog hace tiempo, así que averiguar qué tipo de adorno le agradaría no suponía una tarea demasiado complicada. Pero sí que cuando Mayté me comunicó que ella era mi amiga secreta me sentí un poco abrumada, es una consumada bordadora y de sus manos salen unos trabajos originales y maravillosamente ejecutados, y claro eso de que te toque la maestra y organizadora..... Pero bueno, afronté el reto como siempre, pensando en la destinataria del regalo e intentando hacerlo lo mejor posible.

Mayté adora els quaker, de manera que em vaig decantar per aquest tipus de brodat, i vaig pensar en una preciosa bosseta nadalenca dissenyada per Nicoletta Farrauto (Niky Creations), inclosa en el seu llibret Flowers.

Vaig triar els materials tractant de que tot tingués un cert aire primitiu.

Mayté adora los quaker, de modo que me decanté por este tipo de bordado y pensé en una preciosa bolsita navideña diseñada por Nicoletta Farrauto (Niky Creations), incluida en un su librito Flowers.

Seleccioné los materiales tratando de que todo tuviera un cierto aire primitivo.


I aquí la teniu un cop muntada:

Y aquí la tenéis una vez montada:


Quatre detalls:

Cuatro detalles:
Brodat en tela de lli de 40 ct, 16 fils/cm i un sol fil de mouliné DMC. Acabats en tela i feltre.
Bordado en tela de lino de 40 ct, 16 hilos/cm y una hebra de mouliné DMC. Acabados en tela y fieltro.

Mayté va estar molt contenta amb aquest regal i jo, més; és molt agradable tenir la sensació de que has encertat i de que el que has fet, agrada. Segur que Àfrica està d'acord amb mi, oi? Ella m'havia de fer un regalet a mi, em va dir que era novella i que li feia una mica de respecte després d'haver visitat el meu blog i haver vist els meus treballs. Doncs com ja veureu ara mateix no havia de patir gens ni mica, primer, perquè ningú neix ensenyat i, segon, però no menys important, perquè el que compta és la intenció. Però, a més a més, va fer diana, pel brodat, l'acabat, la tela del revés -jo també la tinc, és una tela nadalenca molt fineta i alegre- en fi, què més es pot demanar?

No m'allargo més, mireu quin ornament penjant més bonic, en el pom d'aquest armari de casa quedava fantàstic:

Mayté se puso muy contenta con este regalo y yo, más; es muy agradable tener la sensación de que has acertado y de que lo que has hecho, gusta. Seguro que África está de acuerdo conmigo, ¿verdad?  Ella tenía que hacerme un regalito a mí, me dijo que era novata y que le había dado un poco de apuro respeto después de haber visitado mi blog y ver mis trabajos. Como ya veréis ahora mismo no tenía que sufrir en absoluto, primero, porque nadie enseñado y, segundo, pero no menos importante, porque lo que cuenta es la intención. Pero, además, dio de pleno en la diana, por el bordado, el acabado, la tela del revés -jo también la tengo, es una una tela navideña muy finita y alegre- en fin, ¿qué más se puede pedir?

No me extiendo más, mirad que ornamento colgante más bonito, en el pomo de este armario de casa quedaba fantástico:


Fins aviat i bon any! Esperem que encara que sigui dur, anem tirant endevant!

Hasta pronto y ¡feliz año! ¡Esperemos que aunque sea duro, vayamos saliendo adelante!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Samarretes patchworkeres - Camisetas patchworkeras

Fa temps que tenia aquestes "cassoles al foc". L'any passat vaig veurre aquestes samarretes al bloc Labores con V, Virtudes s'havia empescat unes samarretes amb aplicacions maquíssimes, no us sembla? Li vaig demanar permís per copiar el seu disseny - gràcies de nou Virtudes- i vaig fer-me el ferm propòsit de començar la meva versió de cors aplicats de seguida.

El cert és que li vaig comentar a una amiga i li va agradar tant que li vaig dir que la primera seria per a ella, el que passa és que no vaig concretar quan.... Vam anar al Decathlon i vaig comprar la samarreta, corria el 3 de juny de 2010 aleshores, fins el seu aniversari, al maig d'aquest any, no l'havia vista de nou. Va tardar una miqueta, però finalment va arribar, oi Mònica?

Els patrons dels cors els vaig treure d'un llibre de la Tilda. Un batik en rosa amb estampats blaus, verds i grocs, un altre en tons blaus i grisos i un groc sòlid per les aplicacions, un fil Gutemberg Sulky multicolor en tons blaus i rosats pel festó i uns lluentons liles i blaus, combinades amb uns pistonets nacarats blancs per acabar de decorar-ho. I aquí la teniu, ja que m'hi posava vaig aprofitar i vaig preparar les aplicacions per unes quantes més samarretes patchworkeres per algunes de les dones de la meva familia.

Hace tiempo que tenía estas "cazuelas en el fuego". El año pasado vi estas camisetas en el blog Labores con V, Virtudes se había inventado unas camisetas con aplicaciones monísimas, ¿no os parece? Le pedí permiso para copiar su diseño - gracias de nuevo Virtudes- y me hice el firme propósito de comenzar mi versión de corazones aplicados enseguida.

Lo cierto es que se lo comenté a una amiga y le gustó tanto que le dije que la primera sería para ella, lo que pasa es que le concreté cuándo.... Fuimos al Decathlon y compré la camiseta, corría el 3 de junio de 2010 por aquel entonces, hasta su cumpleaños, en mayo de este año, no la había visto de nuevo. Tardó un poco, pero finalmente llegó, ¿verdad Mónica?

Los patrones de los corazones los saqué de un libro de Tilda. Un batik en rosa, con estampados azules, verdes y amarillos, otro en tonos azules y grises y un amarillo sólido para las aplicaciones, un hilo Gutemberg Sulky multicolor en tonos azules y rosados para el festón y unas lentejuelas lilas y azules, combinadas con unos pistoncillo nacarados blancos para acabar de decorarlos. Y aquí la tenéis, ya que me ponía aproveché para preparar las aplicaciones de unas cuantas camisetas patchworkeras más para algunas de las féminas de mi familia.





Vaig reprendre la producció samarretera al mes de juliol.

Tenia clar que a la meva germana i la meva cunyada els hi agradarien les aplicacions que ja tenia llestes, però la meva neboda Débora em feia dubtar. Així que recordant que la meva amiga Montse m'havia regalat unes agulles molt originals, una de io-ios de patchwork i un estel de feltre, vaig pensar que aquesta falsa "aplicació" podia estar bé per la meva neboda, si no li agradava a la samarreta, sempre la podria treure i amb una jaqueta texana també quedava d'allò més bé.

Aquests són els materials, els artilugis de Clover per fer els io-ios van molt bé, jo també els he fet amb un cartronet i no és el mateix, utilitzant aquests motlles queden millor. Unes teles, botons i agulles, una combinació de colors, tamanys i posició dels io-ios que t'agradi, i aquest és el resultat.

Gràcies per la idea Montse!


Retomé la producción camisetera en julio.

Tenía claro que a mi hermana y a mi cuñada les gustarían las aplicaciones que ya tenía listas, pero mi sobrina Débora me hacía dudar, así que recordé que mi amiga Montse me había regalado unos broches muy originales, uno de yo-yos de patchwork y una estrella de fieltro, y pensé que esta falsa "aplicación" podía estar bien para mi sobrina, si no le gustaba en la camiseta, siempre podía sacarla y con una cazadora tejana también quedaba genial.

Estos son los materiales, los artilugios de Clover para hacer los yo-yos van muy bien, yo también los he hecho con un cartoncillo y no es lo mismo, utilitzando estos moldes quedan mejor. Unas telas, botones y agujas, una combinación de colores, tamaños y posición de los yo-yos que te guste, y éste es el resultado.

¡Gracias por la idea Montse!



Em feia gràcia veure-les lluint els meus treballs. Les vaig convèncer, la veritat és que no em va costar gaire... i les tres van accedir a posar per la sessió fotogràfica. Vam riure molt, tota la familía aconsellava, us ho podeu imaginar.... vam fer un munt de fotos, això no és més que una petita mostra de com estaven de maques. Gemma, Débora, Sandra, me'n alegro de que us agradés el vostre regal estiuenc, l'agost vinent, més!

Me hacía gracia verlas luciendo mis trabajos. Las convencí, la verdad es que no me costó demasiado... y las tres accedieron a posar para la sesion fotográfica. Nos reimos mucho, toda la familia aconsejaba, os lo podéis imaginar.... hicimos un montón de fotos, esto no es más que una pequeña muestra de lo guapas que quedaron. Gemma, Débora, Sandra, me alegro de os gustara vuestro regalo veraniego, el próximo agosto, ¡más!

Bona setmana per tothom.

Buena semana para todo el mundo.

dimarts, 13 de setembre del 2011

SAL Francesca's Quaker

Això és el que hi ha, de moment, del magnífic quaker dissenyat per la Francesca i cedit al Club de las Adas especialment per aquest SAL.

Esto es lo que hay, de momento, del magnífico quaker diseñado por Francesca y cedido al Club de las Adas especialment per aquest SAL.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fils DMC Rayon per brodar
Tela lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilos DMC Rayón para bordar

Si voleu veure més combinacions, visiteu el bloc del club, hi ha tot un ventall de colors. En no res us explico en què més han estat ocupades les meves agulles aquest estiu. Fins aviat!

Si queréis ver más combinaciones, visitad el blog del club, hay todo un abanico de colores. En nada os explico en qué más han estado ocupadas mis agujas este verano. ¡Hasta pronto!

Editat 26/09/2011

Només una fotografía per ensenyar-vos els meus avenços. És el primer quaker que brodo i trobo que és molt divertit, m'encanta la simetria, serà perquè jo també sóc una mica quadradeta...

Bona setmana!

Editado 26/09/2011

Solamente una fotografía para enseñaros mis avances. Es el primer quaker que bordo y me parece muy divertido, me encanta la simetría, será porque yo también soy un poco cuadradita...

¡Buena semana!



diumenge, 24 de juliol del 2011

Una bona recomanació - Una buena recomendación

Hola a tothom. L'altre dia pensava que hi ha un munt de coses que he fet i que encara no he compartit amb vosaltres, tot i que en alguns casos he arribat a aquests projectes gràcies a vosaltres i als vostres blogs.

Aquest és el cas de la història que ara us explicaré. Aquest any tenia planejat anar a veure a la meva germana per Setmana Santa i volia portar-li un regal, sempre em demana que li faci alguna cosa. Li agraden molt el patchwork i el punt de creu, encara que no els "practica". Aquesta vegada atendria la seva petició.

Hola a todo el mundo. El otro día pensaba que hay un montón de cosas que he hecho y que todavía no he compartido con vosotras, a pesar de que en algunos casos he llegado a estos proyectos gracias a vosotras y a vuestros blogs.

Éste es el caso de la historia que ahora os explicaré. Este año tenía planeado ir a ver a mi hermana en Semana Santa, y quería llevarle un regalo, siempre me pide que le haga algo. Le gustan mucho el patchwork y el punto de cruz, aunque no los "practica". Esta vez atendería su petición.


Vaig començar a donar voltes a diverses possibilitats. Visitant blocaires amb les que comparteixo aficions i a les que segueixo habitualment vaig conèixer aquest llibre: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, el recomanava al seu blog, Caramel, el desembre passat. Em va agradar moltíssim i me'l vaig comprar a Amazon.com, està ple de petites propostes sobre la llar. Poc després, al febrer, la Marta, al seu blog Bruixes i maduixes ens ensenyaba un magnífic brodat extret d'aquest llibre, era preciós. Se'm va ocórrer que un cor ben escollit amb un marc força original faria que a la meva germana se li dibuixés un somriure d'orella a orella quan obrís el paquet. El marc també va ser una gran troballa, el vaig veure en una floristeria prop de la feina i vaig pensar: ja ho tinc tot!

Empecé a dar vueltas a diversas posibilidades. Visitando blogueras con las que comparto aficiones y a las que sigo habitualmente conocí este libro: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, lo recomendaba en su blog, Caramel, el pasado diciembre. Me gustó muchísimo y me lo compré en Amazon.com, está lleno de pequeñas propuestas sobre el hogar. Poco después, en febrero, Marta, en su blog Bruixes i maduixes nos enseñaba un magnífico bordado extraído de este libro, era precioso. Se me ocurrió que un corazón bien escogido con un marco original haría que a mi hermana se li dibujara una sonrisa de oreja a oreja cuando abriera el paquete. El marco también fue un gran descubrimiento, lo ví en una floristería cerca del trabajo y pensé: ¡ya lo tengo todo!

Vaig haver de brodar el cor en 1x1 perquè capigués al marc, i com que el temps se'm tirava a sobre, vaig decidir que el faria monocolor, per facilitar-me la feina, evitar els canvis de fil compensaria la dificultat de l'1x1, però un alegre fil multicolor d'Anchor em va ajudar a donar-li més vida amb nombrosas tonalitats.

Tuve que bordar el corazón en 1x1 para que cupiera en el marco, y como que el tiempo se me tiraba encima, decidí que lo haría monocolor, para facilitarme el trabajo, evitar los cambios de hilo compensaría la dificultad del 1x1, pero un alegre hilo multicolor de Anchor me ayudó a darle más vida con numerosas tonalidades.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fil Anchor multicolor 1375
Tela Lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilo Anchor multicolor 1375


Així doncs, una bona recomanació i un bonic marc de fusta vist a una botiga, em van donar la idea per arribar fins aquí:

Así pues, una buena recomendación y un bonito marco de madera visto en una tienda, me dieron la idea para llegar hasta aquí:


Per acabar, dir-vos que el regal va ser tot un èxit, que era del que es tractava!

Para acabar, deciros que el regalo fue todo un éxito, ¡que era de lo que se trataba!

diumenge, 13 de març del 2011

SAL Fob i molta alegria / y mucha alegría

Avui estic, més ben dit, estem, molt i molt contents. El divendres ens va sonriure la sort, sí, i aquesta vegada la vida, després de fer-nos una broma pesada, ha tret un conill del vell barret de copa.

Després de la tempesta sempre surt el sol, els nostres problemes no s'han esvaït però segur que ara tot anirà bé, que no falti el treball és decisiu.

A més a més, volia deixar-vos aquest nou missatge i agrair-vos el vostre suport, l'he sentit en cadascún dels vostres comentaris i dels vostres correus. Moltes gràcies, de debò.

Hoy estoy, mejor dicho, estamos, muy y muy contentos. El viernes nos sonrió la suerte, sí, y esta vez la vida, después de gastarnos una broma pesada, ha sacado un conejo de la vieja chistera.

Después de la tempestad siempre sale el sol, nuestros problemas no se han desvanecido pero seguro que ara todo irá bien, que no falte el trabajo es decisivo.

Además quería dejaros este nuevo mensaje y agradeceros vuestro apoyo, lo he sentido en cada uno de vuestros comentarios y de vuestros correos. Muchas gracias, de veras.


Bé, i ara us ensenyaré el meu últim treball, i el de la Pilar, que també s'ha apuntat, és senzill però molt bonic, ja veureu.

Lomar, des del fòrum Mil puntadas, ens va proposar un nou minisal. Primer va ser el pendibule, i ara un petit fob, a partir del gràfic gratuit creat per la Nina.

Bien, y ahora os enseñaré mi último trabajo, y el de Pilar, que también se ha apuntado, es sencillo pero muy bonito, ya veréis.

Lomar, desde el foro Mil puntadas, nos propuso un nuevo minisal. Primero fue el pendibule, y ahora un pequeño fob , a partir del gráfico gratuito creado por Nina.





Bona setmana!

¡Buena semana!

diumenge, 23 de gener del 2011

Premi Arte y Pico / Premio Arte y Pico

Aquest premi m'ha arribat procedent d'una gran amiga de fa anys, la Sònia, i d'una nova, de les que la blogosfera m'ha permès conèixer virtualment, la Marta. Moltes, moltes gràcies a totes dues! en el meu nom i en de la Pilar.

Les normes del premi són:
  • Has d'elegir 5 blocs que consideris mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense importar l'idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autora i l'enllaç al seu bloc perquè tothom pugui visitar-lo.
  • Cada persona premiada ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i l'enllaç al bloc de la persona que l'ha premiat.
  • Premiada i premiadora, han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico, perquè tothom sàpiga l'origen d'aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.
No ha estat fàcil escollir aquests 5 blocs, en aquests espais virtuals tothom expressa la seva creativitat, d'una manera o altra, i sempre trobes alguna cosa interessant que tu ignoraves, són portes obertes a les persones i al que els agrada compartir, però bé només poden ser 5, per tant aquest és el meu quintet premiat:
  1. Raquel, perquè un bon dia vaig veure un dels seus dibuixos i vaig descobrir tot un univers "maggic" ple de creativitat, que em va encisar.
  2. Maria, per la creativitat dels seus treballs i la cuidada elaboració de les seves entrades, amb unes grafismes plens de colors i diversitat de tamanys.
  3. Virtudes, per les seves idees i l'entusiasme amb el que comparteix els seus projectes.
  4. Mercedes, per deixar-me sempre amb la boca oberta. Tot i que voldria que compartís aquest premi amb el col·laborador del seu darrer projecte, un manetes!
  5. Ale, per la seva simpatia i els seus magnífics treballs, i per donar a conèixer nous indrets desconegusts per a mi.
Espero que us agradi!


Este premio me ha llegado procedente de una gran amiga de hace años, Sonia, y de una nueva, de las que la blogosfera me ha permitido conocer virtualmente, Marta. Muchas, muchas gracias a las dos! en mi nombre y en de Pilar.

Las normas del premio son:

  • Debes elegir 5 blogs que consideres merecedores de este premio por su creatividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloguera, sin importar su idioma.
  • Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos puedan visitarlo.
  • Cada persona premiada debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.
  • Premiada y premiadora, debe exhibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el orgen de este premio.
  • Exhibir estas reglas.
No ha sido fácil escoger estos 5 blogs, en estos espacios virtuales todo el mundo expresa su creativdtad, de una manera u otra, y siempre encuentras algo interesante que tu ignorabas, son puertas abiertas a las personas y a lo que les gusta compartir, pero como sólo pueden ser 5, éste es mi quinteto premiado:
  1. Raquel, porque un buen día vi uno de sus dibujos y descubrí todo un universo "maggico" lleno de creatividad, que me atrapó.
  2. María, por la creatividad de sus trabajos y el estilo de sus entradas, con unos grafismos llenos de colores y diversidad de tamaños.
  3. Virtudes, por sus ideas y el entusiasmo con el que comparte sus proyectos.
  4. Mercedes, por dejarme siempre con la boca abierta. Aunque querría que compartiera este premio con el colaborador de su últimoproyecte, un manitas!
  5. Ale, por su simpatía y sus magníficos trabajos, y por dar a conocer nuevos lugares desconocidos para mí.
Espero que os guste!

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

diumenge, 19 de desembre del 2010

MagicXstitch Christmas Exchange 2010


El passat mes d'agost em vaig inscriure al MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch

La Mayté és una persona molt meticulosa i segueix el desenvolupament del seu intercanvi amb molta atenció, sempre disposada a donar una mà. Era la primera vegada que hi participava i ha estat una bonica experiència.

El pasado mes de agosto me inscribí en el MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch

Mayté es una persona muy meticulosa y sigue el desarrollo de su intercambio con mucha atención, siempre dispuesta a echar una mano. Era mi primera participación y debo decir que ha sido una bonita experiencia.


Els regals ja han arribat fa dies, tant el que jo vaig enviar, com el que havia de rebre. Així doncs, esvaït el misteri de les amigues secretes, heus aquí la crònica d'aquest magnífic intercanvi nadalenc.

Los regalos ya han llegado hace días, tanto el que yo envié, como el que tenía que recibir. Así pues, desvanecido el misterio de las amigas secretas, he aquí la crónica de este magnífico intercambio navideño.

A finals de setembre vaig rebre les dades de la Celia. De seguida vaig visitar el seu bloc per esbrinar quines eren les seves preferències. Li agraden un munt de labors i les practica totes: punt de creu, ganxet, patchwork, així que les possibilitats eren molt àmplies.

Havia comprat el llibret Pinkeep Story, un recull de 12 esplèndids gràfics creats per diverses dissenyadores, publicat amb l'objectiu de recaptar fons per Unicef. Vaig decidir que un d'ells aniria cap a Lima -  El Perú, a casa de la Celia.

A finales de septiembre recibí los datos de Celia, enseguida visité su blog para averiguar cuáles eran sus preferencias. Le gustan un montón de labores y las practica todas: punto de cruz, ganchillo, patchwork, así que las posibilidades eran muy amplias.

Había comprado el librito Pinkeep Story, una recopilación de 12 espléndidos gràficos creados por diversas diseñadoras, publicado con el objetivo de recaudar fondos para Unicef. Decidí que uno de ellos viajaría a Lima - Perú, a casa de Celia.

En lloc de fer un pinkeep vaig muntar el cor dissenyat per Nicoletta Farrauto amb un acabat de coixí penjant, inspirada en el que ella va publicar al seu bloc, podeu veure'l aquí. El 10 de novembre va emprendre el seu llarg viatje i va arribar al seu destí al cap de vuit dies. Per les paraules de la Celia vaig deduir que la meva elecció havia estat tot un èxit, jutgeu vosaltres mateixes i, de pas, feu una ullada al seu bloc, els seus amigurumis són genials.

En lugar de hacer un pinkeep monté el corazón diseñado por Nicoletta Farrauto con un acabado de cojín colgante, inspirada en el que ella publicó en su blog, podéis verlo aquí. Por las palabras de Celia deduje que mi elección había sido todo un exito, juzgad vosotras mismas y, de paso, echadle un vistazo a su blog, sus amigurumis son geniales. 

La meva sorpresa va arribar a Barcelona des de Granada. El dia 19 de novembre, divendres, el carter va deixar un avís a la meva bústia. L'oficina de Correus em queda lluny i, entre una cosa i una altra, no vaig poder anar a recollir el meu regal fins dimarts, quina espera, la Blanca, la meva amiga invisible ja patia! Quan vaig veure a l'empleada amb el paquet vaig quedar al·lucinada, era enorme, vaig pensar: Com serà aquest ornament nadalenc?

Un cop pujada a l'autobús i còmodament seguda, vaig desfer l'embolcall amb algun que altre problema, estava tan ben embolicat i protegit que va passar una estoneta fins que va aparèixer, entre precinte i boletes de suro blanc, aquesta filigrana:

Mi sorpresa llegó a Barcelona desde Granada. El día 19 de noviembre, viernes, el cartero dejó un aviso en mi buzón. La oficina de Correos me queda lejos y, entre una cosa y otra, no pude ir a recoger mi regalo hasta el martes, ¡qué espera, Blanca, mi amiga invisible ya sufría! Cuando vi a la empleada con el paquete me quedé alucinada, era enorme, pensé: ¿Cómo será este adorno navideño?

Una vez subida en el autobús y cómodamente sentada, deshice el envoltorio con algún que otro problema, estaba tan bien envuelto y protegido que pasó un ratito hasta que aparció, entre precinto y bolitas de corcho blanco, esta filigrana:


Aquí veieu aquest majestuós àngel, provist d'arc i fletxes, apuntant a la seva pròxima víctima. La Blanca em comentava a la seva nota que havia volgut que el seu regal es pogués lluir tot l'any, més enllà dels Nadals, i així és. A la imatge de la dreta podeu veure com queda penjat a una de les parets de casa, la fotografia no li fa justícia!

Aquí veis este majestuoso ángel, provisto de arco y flechas, apuntando a su próxima víctima. Blanca me comentaba en su nota que había querido que su regalo se pudiera lucir todo el año, más allá de las Navidades, y así es. En la imagen de la derecha podéis ver como queda colgado en una de las paredes de casa, ¡la fotografía no le hace justicia!

I això és tot! L'any vinent hi tornarem! Petons nadalencs.

¡Y eso es todo! ¡El año que viene volveremos a participar! Besos navideños.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Una babette: fent memòria i aprenent - Una babette: recordando y aprendiendo

Vaig veure per primera vegada una manteta d'aquest estil a una botiga, fa un munt de temps, em va semblar maquíssima i molt original, però ni em vaig plantejar intentar fer-la. El segon cop que li vaig posar l'ull a sobre va ser el passat mes de setembre, al bloc de la Marta: De bruixes i maduixes, ella justament n'havia començat una. Llavors vaig saber com es deia aquest model: Babette, no sé si aquí, a part de manteta de quadres de ganxet, n'hi diem d'una altra manera. Si no sabeu de què parlo visiteu l'entrada .

Vi por primera vez una mantita de este estilo en una tienda, hace un montón de tiempo, me pareció preciosa y muy original, pero ni me planteé intentar hacerla. La segunda vez que le puse la vista encima fue el pasado mes de septiembre, en el blog de Marta: De bruixes i maduixes, ella justo había empezado una. Entonces supe como se llamaba este modelo: Babette, no sé si aquí, aparte de mantita de cuadros de ganchillo, la llamamos de otra manera. Si no sabéis de qué hablo visitad  la entrada .

Animada per les evolucions de la Marta li vaig proposar a la meva mare, una experta del ganxet, que en féssim una entre les dues. Em va dir que no podia ser perquè no teixíem amb la mateixa tensió (jo apreto com una boja) i perquè primer s'ho havia d'estudiar i veure si podia sortir-se'n, li semblava una mica difícil, no el quadre en si, que per ella no té secrets, sino combinar els diferents tamanys i que quedès un rectangle digne. I pel que feia a ensenyar-me, uffff! això ja se li feia encara més costa amunt, com ella diu: "ja són molts anys i una va perdent facultats". També li vaig proposar comprar el patró per si li facilitava les coses, però no s'aclara gaire amb els gràfics de ganxet, és de les que tot ho treu mirant la labor, i va assegurar-me que amb la foto en tenia prou.

Animada por las evoluciones de Marta le propuse a mi madre, una experta del ganchillo, que hiciéramos una entre las dos. Me dijo que no podía ser porque no tejíamos con la misma tensión (yo apreto como una loca) y porque primero se lo tenía que estudiar y ver si se atrevía. le parecía un poco dífícil, no el cuadrado en si, que para ella no tiene secretos, sino combinar los diferentes tamaños y que quedara un rectángulo digno. Y en cuanto al tema de enseñarme, uffff! eso se le hacía una montaña todavía más, como ella dice: "ya son muchos años y una va perdiendo facultades". También le propuse comprar el patrón pero no se aclara demasiado con los gráficos de ganchillo, es de las que todo lo saca mirando la labor, y me aseguró que con la foto tenía suficiente.

Després de pensar-s'ho una mica, les seves paraules van ser: "Si vols, jo ho provo". Es van endur el full i al cap d'una setmana aquest era el resultat del seu intent:

Después de pensárselo un poco, sus palabras fueron: "Si quieres, yo lo pruebo". Se llevó la hoja y al cabo de una semana éste era el resultado de su intento:


Aquí la veieu en plena acció. És com jo, no li agrada massa que li facin fotografies, així que només em va deixar enfocar les seves mans.

Aquí la véis en plena acción. Es como yo, no le gusta demasiado que le hagan fotografías, así que sólo me dejó enfocar sus manos.

Mentre ella em feia la crònica telefònica dels seus progressos: "Tinc el sofà niu ple de quadres! No sé si t'agradarà com queda, té el seu què enganxar els quadrets!", per no aclaparar-la, jo vaig intentar aprendre com fer un quadre pel meu compte, amb l'ajuda d'un llibre i un vídeo de youtube que em va recomanar la Marta vaig recordar el més bàsic: la cadeneta, el punt pla i els pilanets. Aquesta és la meva "obra mestre", no us penseu que va sortir a la primera, fent i desfent, dues passades acabades. Bé, un bon principi.... No tinc perdó, no l'he tocat més, però tinc previst reprendre els treballs.

Mientras ella me hacía la crónica telefónica de sus progresos: "¡Tengo el sofá nido lleno de cuadros! ¡No sé si te gustará como queda, tiene lo suyo unir los cuadritos!", para no agobiarla, yo intenté aprender cómo hacer un cuadro por mi cuenta, con la ayuda de un libro y un video de youtube que me recomendó Marta recordé lo más básico: la cadeneta, el punto bajo y el alto. Ésta es mi "obra maestra", no penséis que me salió a la primera, haciendo y deshaciendo, dos pasadas acabadas. Bien, un buen principio ... No tengo perdón, no lo he tocado más, pero tengo previsto retomar los trabajos.


Per on anava, ah sí!, doncs la meva mare es barallava amb els quadres que no volien casar els uns amb els altres per formar un rectangle perfecte, pobra, en quin embolic l'havia ficat. Fins que el dia de la Castanyada va venir a casa, portava una bossa a la mà i tan aviat com va entrar per la porta, somrient i satisfeta, va treure, poc a poc, aquesta Babette:

Por dónde iba, ah sí!, pues mi madre se peleaba con los cuadros que no querían casar los unos con los otros para formar un rectángulo perfecto, pobre, en que lío la había metido. Hasta que el día de la Castañada vino a casa, llevaba una bolsa en la mano y tan pronto como entró por la puerta, sonriente y satisfecha, sacó, poco a poco, esta  Babette:


Babette teixida per Magda, la meva mare.
Babette tejida per Magda, mi madre.
I aquí acaba la història, la meva progenitora ja em va anunciar que no estava disposada a repetir la seva gesta. Amb quadres del mateix tamany, el que volguem, però, pel que a ella respecta, la Babette és irrepetible.

Y aquí acaba la història, mi progenitora ya me anunció que no estaba dispuesta a repetir su hazaña. Con cuadros del mismo tamaño, lo que queramos, pero, por lo que a ella respecta, la Babette es irrepetible.

Mmm ... Acaben de canviar els dígits de l'hora, són les 12 de la nit, avui serà un gran dia, un dia de festa grossa. La meva mare compleix 83 anys i, ja veieu, continua desvivint-se per fer realitat els meus desitjos, per molt que li costi.

Gràcies mama, ara sóc jo qui ha de regalar-te una, no te'n lliuraràs d'ensenyar-me una altra vegada, jajajaja!!!!

Per molts anys i moltíssimes felicitats, encara no saps el que t'espera avui, però t'asseguro que ho passarem de conya. Muaaaacx!!

Mmm ... Acaban de cambiar los dígitos de la hora, son las 12 de la noche, hoy va a ser un gran día, un día para celebrar. Mi madre cumple 83 años y, ya véis, sigue desviviéndose para hacer realidad mis deseos, por mucho que le cueste.

Gracias mamá, ahora soy yo quien tiene que regalarte una, no te librarás de enseñarme otra vez, ¡¡¡jajajaja!!!

Muchísimas felicidades, todavía no sabes lo que te depara la jornada, pero te aseguro que lo vamos a pasar en grande. ¡¡Muaaaacx!!

Bon cap de setmana a tothom! A veure si és veritat que podrem gaudir de l'estiuet de Sant Martí.

¡Buen fin de semana a todo el mundo! A ver si es verdad que podremos disfrutar del veranillo de San Martín.

Editat /Editado 19.11.2010

Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris i felicitacions a la meva mare, per la manteta i pel seu aniversari. I molt especialment al meu germà Albert que va fer el primer comentari d'aquesta entrada, el seu primer comentari al meu bloc, espero que no sigui l'últim!!!

Aquest agraïment és en nom propi i en el de la meva mare, està encantada amb totes vosaltres i amb Internet, si això hagués existit quan era jove!!!


Muchas gracias a todo el mundo por vuestros comentarios y felicitaciones a mi mi madre, por la mantita y por su cumpleaños. Y muy especialmente a mi hermano Alberto que hizo el primer comentario de esta entrada, su primer comentario en mi blog, ¡¡¡espero que no sea el último!!!

Este agradecimiento es en nombre propio y en el de mi madre, está encantada con todas vosotras y con Internet, ¡¡¡si esto hubiera existido cuando era joven!!!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Gràcies amiga tica! - Gracias amiga tica!

Les vacances ja han quedat enrere i ja som aquí de nou! Acabo de passar pel bloc de l'Ale i m'he trobat aquesta agradable sorpresa. Gràcies amiga tica! Mira, aquesta és una de les coses que he après gràces a tu: el significat d'aquesta paraula i el seu origen, a través del fenomenal passeig virtual per San José que vas publicar a l'agost. Per qui no ho sàpiga, tico - tica és un gentilici coloquial sinònim de costariqueny.

Quedaron atrás las vacaciones y ya estamos aquí de nuevo! Acabo de pasar por el blog de Ale y me he encontrado esta agradable sorpresa. Gracias amiga tica! Mira, ésta es una de las cosas que he aprendido gracias a ti: el significado de esta palabra y su origen, a través del fenomenal paseo virtual por San José que publicaste en agosto. Para quien no lo sepa, tico - tica es un gentilicio coloquial sinónimo de costarricense.
Bé, ara hauria d'enumerar 15 col·legues blocaires a qui regalar aquest premi, però he decidit no fer-ho. Vull compartir-ho amb totes les meves amigues i amics de la blogosfera que tot sovint passen a visitar-me i m'obsequien amb les seves paraules.

Bien, ahora tendría que enumerar 15 colegas blogueras a quien regalar este premio, pero he decidido no hacerlo. Quiero compartirlo con todas mis amigas y amigos blogueros que con frecuencia pasan a visitarme y me obsequian con sus palabras.

Una abraçada, és molt agradable trobar els vostres comentaris i missatges a la meva safata d'entrada!

Un abrazo, es muy agradable encontrar vuestros comentarios y mensajes en mi bandeja de entrada!

dijous, 29 de juliol del 2010

Premi Moltes Gràcies al Bloc Amigable / Premio Muchas Gracias al Blog Amigable

Avui Entredós ha rebut un premio per partida doble, Lomar, des de Vainicas dobles, i Helen, des de Bastidor, ens han donat el premi Moltes Gràcies al Bloc Amigable.

Hoy Entredós ha recibido un premio por partida doble, Lomar, desde Vainicas dobles, i Helen, desde Bastidor, nos han dado el premio Muchas Gracias al Blog Amigable.

Aquest és el missatge del premi: "A través d'aquesta etiqueta son recompensats els bloggers que transmeten valors culturals, ètics, literaris, personals, etc. Que en definitiva, demostren la seva creativitat pel pensament viu que es manté intacte i és una de les seves cartes, entre les paraules i les imatges. Aquests segells es van crear amb l'intenció de promoure la companyonia entre els blocaires, una forma de mostrar afecte i reconeixement del treball, que afegeix valor al Web, de bones maneres de qualsevol persona que reb el premi."

Éste és el mensaje del premio: "A través de esta etiqueta son recompensados los bloggers que transmiten valores culturales, éticos, literarios, personales, etc. Que en definitiva, demuestran su creatividad por el pensamiento vivo que se mantiene intacto y es una de sus cartas, entre las palabras y las imágenes. Estos sellos se crearon con la intención de promover el compañerismo entre los bloggers, una forma de mostrar cariño y reconocimiento del trabajo, que agrega valor a la Web, de buenos modales de cualquier persona que recibe el premio."

Estic molt contenta de que tingueu aquesta percepció del nostre bloc, que no deixa de ser una extensió de nosaltres mateixes. La nostra intenció és fer d'aquest espai un lloc acollidor i agradable on compartir interessos comuns i trobar-nos amb amigues virtuals i no tan virtuals, que amb la Helen ja ens hem vist les cares i, com ella diu, tenim un passeig pendent pels Encants Vells.

Estoy muy contenta de que tengáis esta percepción de nuestro blog, que no deja de ser una extensión de nosotras mismas. Nuestra intención es hacer de este espacio un lugar acogedor y agradable donde compartir intereses comunes y encontrarnos con amigas virtuales y no tan virtuales, que con Helen ya nos hemos visto las caras y, como ella dice, tenemos un paseo pendiente por los Encantes Viejos.

Les normes d'aquest premi són: la seva publicació, l'agraiment a qui ha pensat en nosaltres i l'elecció de les persones a qui es lliurarà el premi.

Las normas de este premio son: su publicación, el agradecimiento hacia quien ha pensado en nosotros i la elección de las personas a quien se entregará el premio.

Voldria dir-vos que últimament he rebut alguns premis o atencions d'amigues blocaires que han pensat en aquest racó i, encara que m'ha fet molta il·lusió i els hi he agraït molt, no he fet una entrada, per manca de temps, mandra, o per totes dues coses. Pensant en elles, el premi es per a:

Querría deciros que últimamente he recibido algunos premios o atenciones de amigas blogueras que han pensado en este rincón y, aunque me ha hecho mucha ilusión y se lo he agradecido mucho, no he hecho una entrada, por falta de tiempo, pereza o por las dos cosas. Pensando en ellas, el premio es para:

Ale perquè m'encanta el seu "cafecito virtual" costariqueny/ porque me encanta su cafecito virtual costarricense.

Tana perquè m'agrada compartir amb ella una bona conversa e-mailera sobre les nostres vivències i per obrir-me la porta a manualitats de les que mai havia sentit parlar / porque me gusta compartir con ella una buena conversación e-mailera sobre nuestras vivencias y por abrirme la puerta a manualidades de las que nunca había óído hablar.

I també vull afegir a: / Y también quiero añadir a:

Raquel per la seva simpatia i generositat, i l'encanteri dels seus dibuixos "màggics" / por su simpatía y generosidad, y por el encantamiento de sus dibujos "mággicos".

Moltes gràcies i una abraçada a totes! / Muchas gracias y un abrazo para todas!

dijous, 13 de maig del 2010

Premis blocaires / Premios blogueros

El dimecres passat vaig rebre aquest premi d'una de les amigues que he trobat a la xarxa, Varla. Com ella mateixa diu, sobre todo porque son las más cotorreonas en mi blog, i sí que és cert, com penso que aquesta és l'essència d'un bloc, la comunicació per compartir i intercanviar idees, recursos, sempre procuro participar amb els meus comentaris, contactant amb la persona que vol ensenyar-nos alguna cosa.

Moltes gràcies per haver pensat en mi, Varla.
El miércoles pasado recibí este premio de una de las amigas que he encontrado en la red, Varla. Como ella misma dice, sobre todo porque son las más cotorreonas en mi blog, y sí que es cierto, como pienso que esta es la esencia de un blog, la comunicación para compartir e intercambiar ideas, recursos, siempre procuro participar con mis comentarios, contactando con la persona que quiere enseñarnos alguna cosa.
Muchas gracias por haber pensado en mí, Varla.

Bé, aquest premi té dues normes: escriure 10 coses que et facin feliç i escollir 10 blocaires a qui passar-los el premi.
Respecte a la primera, no he tingut gaires problemes:

  1. Gaudir de la meva família, sabent que sempre són aquí, per més lluny que es trobin alguns dels seus membres, fent pinya!
  2. Gaudir dels meus amics, de tots aquells que la vida ha posat en el meu camí i que conservo com un tresor.
  3. Saber que estem raonablement bé i que si venen maldades ho afrontarem junts.
  4. Veure l'alegria reflectida a la cara del meu home, que tot content, respira alleugerit després de veure la cara que poso al obrir el seu regal, adonant-se que m'ha agradat moooolt.
  5. Cuinar amb la meva mare i veure el somriure d'aprovació amb el que m'obsequia quan he preparat una de les seves receptes i m'ha quedat bé.
  6. Veure aparèixer a la meva germana, el meu cunyat i els meus nebots per la porta d'arribades de l'aeroport o sortint del cotxe, quan venen a veure'ns.
  7. Sentir com el meu germà es fica amb mi dient-me que estic endarrerida tecnològicament tot veient la meva carraca d'ordinador i recomanant-me el que em fa falta.
  8. Veure la cara dels nens quan obren un regal.
  9. Connectar amb persones a les que no conec i veure com sorgeix la química de l'amistat.
  10. I un munt de petits plaers: compartir conversa i un bon àpat, llegir, cosir, brodar, Miguel Bosé i Morena mía, sortir, viatjar, passejar per nous llocs, veure com guanya el Barça l'Eurolliga de basquet....
Bien, este premio tiene dos normas: escribir 10 cosas que te hagan feliz y escoger 10 blogueras a quien pasarles el premio.

Respecto a la primera no he tenido demasiados problemas:
  1. Disfrutar de mi familia, sabiendo que siempre están aquí, por más lejos que se encuentren algunos de sus miembros, haciendo piña!
  2. Disfrutar de mis amigos, de todos aquellos que la vida ha puesto en mi camino y que conservo como un tesoro.
  3. Saber que estamos razonablemente bien y que si las cosas van mal lo afrontaremos juntos.
  4. Ver la alegría reflejada en la cara de mi pareja, que respira aliviado y contento, después de ver la cara que pongo al abrir su regalo, dándose cuenta de que me ha gustado muuuucho.
  5. Cocinar con mi madre y ver la sonrisa de aprobación con la que me obsequia cuando he preparado una de sus recetas y me ha quedado bien.
  6. Ver aparecer a mi hermana, mi cuñado y mis sobrinos por la puerta de llegadas del aeropuerto o saliendo del coche, cuando vienen a vernos.
  7. Escuchar como mi hermano se mete conmigo diciéndome que estoy retrasada tecnológicamente mientras trastea mi carraca de ordenador y me dice lo que me hace falta.
  8. Ver la cara de los niños cuando abren un regalo.
  9. Conectar con personas a las que no conozco y ver como surge la química de la amistad.
  10. Y un sinfín de pequeños placeres: compartir conversación y una buena mesa, leer, coser, bordar, Miguel Bosé y Morena mía, salir, viajar, pasear por lugares nuevos, ver como el Barça gana la Euroliga de baloncesto...
Aquí la cosa ja ha esta més difícil, en fi aquestes són les seleccionades, la majoria d'elles noves amigues virtuals, amb les que passo molts bons moments:

Aquí la cosa ya ha sido más difícil, en fin éstas son las seleccionadas, la mayoría de ellas nuevas amigas virtuales, con las que paso muy buenos momentos:

Espero que tingueu una estoneta per passar el premi!
Espero que tengáis un ratito para pasar el premio!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...