Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regals / Regalos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regals / Regalos. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de juliol del 2017

Corda per les olles! - ¡Cuerda para las ollas!

Avui us porto una idea per fer un regal al més pur estil faciu -ho vostè  mateix.
El diumenge passat vam celebrar el sant i l'aniversari de la meva sogra, Carme, i se'm va ocòrrer que un estalvi de corda per treure les cassoles o les plates del forn a la taula li podia anar d'allò més bé. Combinat amb unes estovalles antitaques i un conjunt de davantal, agafador i manyopla, el regal va quedar rodó.

Hoy os traigo una idea para hacer un regalo al más puro estilo hágaselo usted mismo.
El domingo pasado celebramos el santo y el cumpleaños de mi suegra, Carmen, y se me ocurrió que un salvamanteles de cuerda para sacar las cazuelas o las bandejas del horno a la mesa le podía ir muy bien. Combinado con un mantel antimanchas y un conjunto de delantal, agarrador y manopla, el regalo quedó redondo.

El patró és una adaptació d'un baix-plat d'una colecció de Katia, teixit amb corda torçada de cotó de 4 mm de Corderia Farrés, us deixo l'enllaç per si us interessa. El treball resulta una tasca una mica feixuga, la corda és un material gens dolç per teixir, i bastant dur, però amb un ganxet adecuat perquè quedi prou rígid (un de 6 mm en aquest cas), el resultat és extraordinari i totalment en línia amb la seva missió: protegir taula i estovalles de l'escalfor d'olles, cassoles i plates de forn. Únicament s'ha de dosificar el temps de treball continuat perquè les teves mans no en pateixin les conseqüències.

El patrón es una adaptación de un bajo-plato de una colección de Katia, tejido con cuerda torcida de algodón de 4 mm de Corderia Farrés, os dejo el enlace por si os interesa. El trabajo resulta una tarea un poco ardua, la cuerda es un material nada dulce para tejer, y bastante duro, pero con un ganchillo adecuado para que quede suficientemente rígido (uno de 6 mm en este caso), el resultado es extraordinario y totalmente en línea con su misión: proteger mesa y mantel del calor de ollas, cazuelas y bandejas de horno. Únicamente hay que dosificar el tiempo de trabajo continuado para que tus manos no sufran las consecuencias....
Es poden fer coses precioses amb corda i ara hi ha molts establiments de cara al públic, com botigues o restaurants, que utilitzen aquest material no només en elements decoratius, sinó també amb articles d'us diari com el que jo us acabo de presentar. A mi m'agraden especialment els dissenys de Fina Badia / Knit Studio, de qui em confesso una fervent admiradora. Feu una ullada al seu web i veureu els espais tan acollidors que aconsegueix crear, a més a més de la seva línia per a la llar: catifes, làmpades, coixins, tots magnífics.

Se pueden hacer cosas preciosas con cuerda y ahora hay muchos establecimientos de cara al público, como tiendas o restaurantes, que utilizan este material no solamente en elementos decorativos, sino también en artículos de uso diario como el que os acabo de presentar. A mí me gustan especialmente los diseños de Fina Badia / Knit Studio, de quien me confieso una ferviente admiradora. Echad un vistazo a su web y veréis los espacios tan acogedores que consigue crear, ademas de su línea para el hogar: alfombras, lámparas, cojines, todos magníficos.





A reveure! Gaudiu molt d'aquest calorós estiu!

¡Hasta pronto! ¡Disfrutad de este caluroso verano!

divendres, 1 de juliol del 2016

Gran boda

El dia 17 de juny va ser un gran dia, un d'aquells dies rodons, en que l'alegria impera i omple els esperits i els cors. Com ja us anunciava a la meva última entrada, teníem una boda en portes i va ser una gran festassa per celebrar una unió que no feia res més que oficialitzar-se.

La Pili i el seu ja flamant marit, el Sergi, es van donar el sí a migdia i el seu fill Xavier, el meu estimat fillol, els va lliurar les aliances en aquest coixí d'estil rústic, crec que aquesta és la definició que millor se li escau, què me'n dieu? Us agrada com va quedar? Amb un sistema facilet perquè els anells sortissin ràpid i sense problemes pel portador del coixí. Just aquí el subjectava perquè jo pogués fer la foto amb els anells col·locats.

El día 17 de junio fue un gran día, uno de esos días redondos, en que la alegría impera y llena los espíritus y los corazones. Como ya os anunciaba en mi última entrada, teníamos una boda en puertas y fue una gran fiesta para celebrar una unión que no hacía nada más que oficializarse.

Pili y su ya flamante marido, Sergio, se dieron el sí a mediodía y su hijo Xavier, mi querido ahijado, les entregó las alianzas en este cojín de estilo rústico, creo que ésta es la definición adecuada, qué opináis? Os gusta cómo quedó? Con un sistema fácil para que los anillos salieran rápidamente de su emplazamiento, sin problemas para el portador del cojín. Justo aquí lo sujetaba para que yo pudiera hacer la foto con los anillos colocados.



Vaig fer unes quantes fotografies amb més detall, a casa, abans de portar-li ben embolicadet el dia D.

Le hice unas cuantas fotografías con más detalle, en casa, antes de llevárselo bien envuelto el día D.



No vaig ser jo la única que va treballar, la Pilar ja portava molt de temps preparant aquests cors perfumats amb espígol que va regalar a tots els assitents al sopar. Un detall molt maco i útil que va agradar a tothom, més sabent que ella els havia fet personalment.

En va fer amb quatre teles diferents, però no vam pensar a fer una fotografia de la cistella on els va col·locar tots. Així que només us puc ensenyar el que jo vaig escollir i els que li van quedar, tots de petits estels. Qualsevol de les teles era bonica, en lli i una mostreta petita, pero sembla ser que els cors estelats són els que van tenir menys èxit!

No fui la única que trabajó, Pilar ya llevaba mucho tiempo preparando estos corazones perfumados con lavanda que regaló a todos los asistentes a la cena. Un detalle muy bonito y útil que gustó a todo el mundo, más sabiendo que ella los había hecho personalmente.

Utilizó cuatro telas diferentes, pero no pensamos en hacer una fotografía de la cesta donde los colocamos. Así que solo os pudo enseñar el que yo escogí y los que le sobraron, todos con estrellitas. Cualquiera de las telas era bonita, de lino y estampado pequeño, ¡pero parece ser que los corazones estelados son los que tuvieron menos éxito!


El matí del dissabte de la setmana anterior vam assistir totes dues a un taller de decoració de llaunes amb la tècnica del decoupage a Retalls de colors. Feia temps que ens cridava l'atenció aquesta opció i vam decidir-nos a fer un tastet de la mà de Ma. Antonia, encantadora i molt bona mestra (us recomano visitar la seva botiga taller, és preciosa). Ens va agradar moltíssim, és una tècnica laboriosa però realment fàcil i els resultats són extraordinaris. A continuació podeu veure la transformació d'una llauna de kilo de tomàquet natural triturat ...  tinc al noi de la parada on compro les olives, al mercat, de proveïdor de llaunes!!! Me n'ha donat dues de bastant grans amb les que alguna cosa farem.

La mañana del sábado de la semana anterior asistimos juntas a un taller de decoración de latas utilizando la técnica del decoupage en Retalls de colors. Hacía tiempo que nos llamaba la atención esta opción y decidimos apuntarnos a este monográfico para hacer "una primera degustación" de la mano de Mª Antonia, encantadora y muy buena maestra (os recomiendo visitar su tienda taller, es preciosa). Nos gustó muchísimo, es una técnica laboriosa pero realmente fácil y los resultados son extraordinarios. A continuación podéis ver la transformación de una lata de kilo de tomate natural triturado.... tengo al chico de la parada donde compro las olivas, en el mercado, de proveedor de latas!!! Me ha dado dos bastante grandes con las que alguna cosa haremos.


En fi, això ha estat tot, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana i saludar-vos, fins la propera!

En fin, esto ha sido todo, solo me queda desearos un buen fin de semana y saludaros, hasta la próxima!

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


dimecres, 23 d’octubre del 2013

La perfecta cistella multiusos - La perfecta cesta multiusos



Hola a tothom!

Haig d'admetre que la meva activitat blocaire està sota mínims, els dies de cada dia estic bastant atrafegada i quan arriba el cap de setmana, vull fer tantes coses, que el bloc sempre cau a les últimes posicions del meu ordre de prioritats. Però sempre hi ha un moment en que penses: "Això no pot ser" i apa! t'hi poses.

Així doncs, avui us explicaré quin va ser el regal escollit per la producció manufacturera estiuenca destinada a les senyores de la família. I dic producció manufacturera, perquè comptem amb una recent incorporació i clar, amb l'ampliació del cercle, s'amplia la feina! J

Finalment em vaig decidir per un treball relativament ràpid, útil i, sota el meu parer, amb un resultat moooolt atractiu. Aquí el teniu.

¡Hola a todo el mundo!

Debo admitir que mi actividad bloguera está bajo mínimos, los días laborables estoy bastante liada y cuando llega el fin de semana, quiero hacer tantas cosas, que el blog siempre cae a las últimas posiciones de mi orden de prioridades. Pero siempre hay un momento en que piensas: "Esto no puede ser" y hala! te pones con ello.

Así pues, hoy os explicaré cuál fue el regalo escogido para la producción manufacturera veraniega destinada a las señoras de la familia. Y digo producción manufacturera, porque contamos con una reciente incorporación y claro, con la ampliación del círculo, se amplía el trabajo! J

Finalmente me decidí por un trabajo relativamente rápido, útil y, bajo mi punto de vista, con un resultado muuuuuuy atractivo. Aquí lo tenéis.



Per començar, vaig reunir tots els materials:

- una troca de "trapillo" (li haurem de buscar un nom en català),
- un ganxet adient, en aquest cas del número 12, i
- un marcador.

Para empezar, reuní todos los materiales:

- una madeja de trapillo,
- un ganchillo adecuado, en este caso del número 12, y
- un marcador.





L'elecció del ganxet dependrà del gruix del material o de la tensió amb que es teixeix, pot ser del 10 si el "trapillo" és més prim o si treballem molt fluix i volem augmentar la tensió.

Jo apreto bastant, de manera que gairebé sempre haig de decantar-me per un ganxet més gran, si no, corro el risc de que el teixit em quedi massa atapeït.

La elección del ganchillo dependerà del grosor del material o de la tensión con que se teja, puede ser del 10 si el trapillo es más delgado o si trabajamos muy flojo y queremos aumentar la tensión.

Yo apreto bastante, de manera que casi siempre tengo que decantarme por un ganchillo más grande, si no, corro el riesgo de que el tejido me quede demasiado tupido.



Com ja heu vist a la imatge de les cistelles acabades, aquests són els colors que vaig escollir, un blau fosc d'un to molt semblant al dels texans, un vermell viu i un beix amb unes ratlletes blanques molt primes. Cinc troques en total per mare, germana, neboda, cunyada i novia del meu nebot (l'última en arribar), tot un ventall de generacions femenines!

Como ya habéis visto en la imagen de las cestas acabadas, éstos son los colores que escogí, un azul oscuro de un tono muy parecido al de un vaquero, un rojo vivo y un beis con unas rallitas blancas muy delgadas. Cinco madejas en total para madre, hermana, sobrina, cuñada y novia de mi sobrino (la última en llegar), ¡todo un abanico de generaciones femeninas!


Amb tot preparat, va començar el compte enrere. Ja us explicava a la meva entrada anterior que aquest any m'havia despertat tard i havia d'espavilar-me. Buscant alguna cosa ràpida i mona, vaig pensar en aquestes cistelles: un anell màgic, sis punts baixos a la primera volta, un marcador per no despistar-se amb l'inici i el final de cada passada i els augments, i som-hi, a teixir en espiral, un parell de nanses centrades i una flor de cinc pètals com a colofó. A raó de unes quatre hores dedicades a cadascuna, vaig aconseguir acabar-les a temps per donar-les-hi el primer dia de vacances, quan ens reunim tots. Van tenir molt èxit, la veritat, unes es van omplir de cremes solar i productes cosmètics, altres van acollir collars, polseres i cintes de cabell, en fi, totes van complir amb la seva funció: ser la perfecta cistella multiús. I jo, encantada.

Con todo preparado, empezó la cuenta atrás. Ya os explicaba en mi entrada anterior que este año me había despertado tarde y había que espabilarse. Buscando una cosa rápida y resultona, pensé en estas cestas: un anillo mágico, seis puntos bajos en la primera vuelta, un marcador para no despistarse con el inicio y el final de cada pasada y los aumentos, y vamos allá, a tejer en espiral, un par de asas centradas y una flor de cinco pétalos como colofón. A razón de unas cuatro horas dedicadas a cada una, conseguí acabarlas a tiempo para entregarlas el primer día de vacaciones, cuando nos reunimos todos. Tuvieron mucho éxito, la verdad, unas se llenaron de cremas solares y productos cosméticos, otras albergaron collares, pulseras y cintas para el pelo, en fin, todas cumplieron con su cometido: ser la perfecta cesta multiuso. Y yo, encantada.


M'hagués agradat fer una foto a propietàries i cistelles, però, un día per l'altre, no ho vaig fer. Així que faig una petició general, envieu-me una foto vostra en la que aparegui la cistella i la seva ubicació i ús actuals, ¿em fareu aquest favor?

Espero que trobin un moment per agafar la càmara o el mòbil. Fins aviat!

Me hubiera gustado hacerles un foto a dueñas y cestas, pero, un día por otro, no la hice. Así que hago una petición general, enviadme una foto vuestra en la que aparezca la cesta y su uso y ubicación actuales, ¿me haréis ese favor?

Espero que encuentren un momento para coger la cámara o el móvil. ¡Hasta pronto!

dimarts, 23 de juliol del 2013

I aquest estiu, què? - Y este verano, ¿qué?

Porto uns dies pensant en què podria fer per a les dones de la meva família. aquest estiu. Ha de ser alguna cosa rapideta perquè ja vaig tard.
Només fa un parell d'anys que es troben amb un regal fet a mà quan ens ajuntem per les vacances. El primer any vaig optar per unes samarretes amb aplicacions, que us ensenyava aquí. L'any passat van ser aquestes bufandes lleugeres i amb molt caient, com vam estiuejar a la muntanya, i de vegades feia fresqueta, les van poder lluir tot sovint.

Llevo unos días pensando en qué podría hacer para las mujeres de mi familia, este verano. Ha de ser algo rapidito porque ya voy tarde.
Solo hace un par de años que se encuentran con un regalo hecho a mano cuando nos juntamos para las vacaciones. El primer año opté por unas camisetas con aplicaciones, que os enseñaba aquí. El verano pasado fueron estas bufandas ligeras y con mucha caída, como estuvimos en la montaña, y a veces hacía fresquillo, las pudieron lucir muy a menudo.

Katia Cindy i agulles del número 7
Katia Cindy y agujas del número 7

Mare, germana i cunyada amb els dos models que vaig teixir, el punt és el mateix, només vaig canviar de fil. En tots dos casos un multicolor de Katia, treballat amb agulles del número 7. Estaven contentíssimes amb les seves bufandes, van ser tot un encert.

Ara mateix no estic massa inspirada i, amb la calor que fa, no tinc gaires ganes de fer res. Però he instaurat una tradició que em fa gràcia conservar, així que m'hauré de posar les piles. Alguna idea? Qualsevol suggeriment serà ben rebut.

Madre, hermana y cuñada con los dos modelos que tejí, el punto es el mismo, solamente cambié de hilo. En ambos casos un multicolor de Katia, trabajado con agujas del número 7. Estaban contentísimas con sus bufandas, fueron todo un acierto.

Ahora mismo no estoy demasiado inspirada y, con este calor, no tengo demasiadas ganas de hacer nada. Pero he instaurado una tradición que me hace gracia conservar, así que me tendré que poner las pilas. ¿Alguna idea? Cualquier sugerencia será bien recibida.

I parlant d'altre, m'he llençat a la piscina amb una nova aventura. Marisa, dissenyadora i teixidora a la que segueixo fa molt de temps gràcies al seu bloc Al-Abrigo, ens ha proposat un Mystery Knit Along. Començarem l'1 de setembre i tothom teixirà conjuntament un nou disseny, els detalls del qual anirà revelant en quatre etapes des del seu bloc i Ravelry. Les seves creacions per a nens són genials, si la voleu conèixer una mica aquí us enllaço una entrevista que li van fer al bloc La Maison Bisoux.

Y hablando de otro tema, me he tirado a la piscina con una nueva aventura. Marisa, diseñadora y tejedora a la que sigo hace mucho tiempo gracias a su blog Al-Abrigo, nos ha propuesto un Mystery Knit Along. Comenzaremos el 1 de septiembre y todo el mundo tejerá conjuntamente un nuevo diseño, cuyos detalles irá revelando en cuatro etapas desde su blog y Ravelry. Sus creaciones para niños son geniales, si la queréis conocer un poco aquí os enlazo una entrevista que le hicieron en el blog La Maison Bisoux.


Per una com jo que pràcticament només ha teixit bufandes, aquest KAL misteriós suposa tot un repte. Si us animeu encara sou a temps!

Para una como yo que prácticamente solo ha tejido bufandas este KAL misterioso supone todo un reto. ¡Si os animáis todavía estáis a tiempo!

divendres, 21 de juny del 2013

Per què no em fas una bosseta? / ¿Por qué no me haces un bolsito?

Estava repassant el bloc i m'he quedat meravellada de com de manta estic d'un temps cap aquí. Encara que és ben cert que hem passat una època mogudeta i no li he dedicat ni un minut, ara ja no tinc més raó que la mandra de reprendre l'activitat blocaire. Per tant, avui poso punt i final a aquest llarg parèntesi.

Estaba repasando el blog y me he quedado maravillada de lo manta que estoy de un tiempo a esta parte. Si bien es cierto que hemos pasado una época movidita y no le he dedicado ni un minuto, ahora ya no tengo más excusa que la pereza de retomar l'actividad bloguera. Por tanto, hoy pongo punto y final a este largo paréntesis.

Per començar suaument, he recuperat un esborrany que feia molt de temps que esperava pacientment i he preparat aquest monogràfic sobre les bosses de patchwork que he confeccionat, que, per cert, ràpidament ha estat llest. Dues en total, aquest és el meu balanç.

Para empezar suavemente, he recuperado un borrador que hacía mucho tiempo que esperaba pacientemente  y he preparado este monográfico sobre los bolsos de patchwork que he confeccionado, que, por cierto, rápidamente ha estado listo. Dos en total, éste es mi balance.

Aquesta va ser la meva primera bossa, un projecte per aprendre la tècnica del log cabin. Haig de dir que és una de les que més m'agrada fer, és molt fàcil i ordenada, i, un cop ben asimilada, no té cap secret.

Éste fue mi primer bolso, un proyecto destinado a aprender la técnica del log cabin. He de decir que es una de las que más me gusta hacer, es muy fácil y ordenada, y una vez bien asimilada, no tiene ningún secreto.


Per contra, aquesta, ja va ser tota una altra cosa. Feta a petició de la meva neboda Débora, a qui no puc negar gairebé res, el cert és que em va dur uns quants mals de cap. Ella no em va dir com la volia, només em va demanar una bosseta quan li vaig ensenyar la que havia fet, i vaig ser jo, tota sola,  la que es va liar amb certes complicacions. Està feta combinant tires de tela longitudinals i encarant-les, sense cosirles totalment, per aconseguir l'efecte de contrast de colors al aparèixer la tela del revers.

Por contra, ésta, ya fue otra cosa. Hecha a petición de mi sobrina Débora, a quien no puedo negar casi nada, lo cierto es que me acarreó unos cuantos dolores de cabeza. Ella no me dijo cómo la quería, solamente me pidió un bolsito cuando le enseñé el que me había hecho, y fui yo solita la que se lió con ciertas complicaciones. Está hecha combinando tiras de tele longitudinales y encarándolas, sin coserlas totalmente, para conseguir el efecto de contraste de colores al aparecer el reverso de la tela.

Les fotos són de fa un parell d'anys, i això que li vaig dir: vinga! que et faig unes fotos i publicaré una entradeta al bloc. La cosa va quedar en l'esborrany del que us parlava. Per fi veurà la llum!

Las fotos tienen un par de años, y eso que le dije: ¡venga! que te hago unas fotos y publicaré una entradita en el blog. La cosa quedo en el borrador del que os hablaba. Por fin verá la luz!


Ara tinc una llarga llista de peticions per atendre, els agrada tot: bosses, cistelles de trapillo, bufandes de ganxet, quadres de punt de creu... la pregunta Què em faràs un o una ......? està a l'ordre del dia i a mi em sembla genial l'èxit del meus treballs entre la meva familia i amics. Em fa molt feliç! A més a més, és una font inesgotable de regals que sempre compten amb una fantàstica acollida.

Ahora tengo una larga lista de peticiones para atender, les gusta todo: bolsos, cestas de trapillo, bufandas de ganchillo, cuadros de punto de cruz ... la pregunta ¿Qué me harás un o una .... ? está al orden del día y a mí me parece genial el éxito de mis trabajos entre mi familia y amigos. ¡Me hace muy feliz! Además, es una fuente inagotable de regalos que siempre cuentan con una fantástica acogida.

Segur que totes sabeu de què parlo, oi?          Seguro que todas sabéis de qué hablo ¿verdad?

Bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan.       Buen fin de semana y feliz verbena de San Juan.

Follow my blog with Bloglovin

divendres, 6 d’abril del 2012

Produint a ¿Me sigues el hilo? - Produciendo en ¿Me sigues el hilo?

Fa molts dies que volia retrobar-me amb vosaltres però ja fa un temps que no puc dedicar-me tan com abans al bloc i a visitar-vos. Els caps de setmana entro en "desconnexió" per destinar els meus moments de lleure, entre d'altres coses, a la més ampla gama d'agulles.

Hace muchos días que quería reencontrarme con vosotras pero ya hace tiempo que no puedo dedicarme tanto como antes al blog y a visitaros. Los fines de semana entro en "desconexión" para destinar mis momentos de ocio, entre otras cosas, a la más amplia gama de agujas.

Com haureu vist pel títol, avui us parlaré de les de ganxet i de les de fer mitja. Alguna vegada us he comentat que vaig a classe a ¿Me sigues el hilo? i ja són uns quants els treballs que he acabat, el primer va ser  aquest.
La Pilar i la Montse també venen i entre les tres i la resta del grup, al capdavant del qual es troba la Nadia i la nostra nova mestra Anna -La Laura ens ha deixat per dedicar-se a un original i meravellós projecte personal, sí, amb un parell ... de nassos, en els temps que corren encara més!, Nido de abeja, que fa no res ha obert les seves portes a la vila de Gràcia, és una botiga-taller maquíssima, val la pena dedicar-li una visita- Ai!, com sempre, vaig saltant d'una cosa a l'altra, era difícil que només parlés d'agulles. Reprenent la frase: totes nosaltres plegades passem unes tardes de divendres genials al voltant de la taula de ¿Me sigues el hilo?, espero que no hàgiu perdut el fil ;-)).

Como habréis visto por el título, hoy os hablaré de las de ganchillo y media. Alguna vez os he comentado que voy a clase a ¿Me sigues el hilo? y ya son unos cuantos los trabajos que he acabado, el primero fue éste.
Pilar y Montse también vienen y entre las tres y el resto del grupo, al frente del cual se encuentra Nadia y nuestra nueva maestra Anna -Laura nos ha dejado para dedicarse a un original y maravilloso proyecto personal, sí, con un par... de narices, ¡en los tiempos que corren todavía más!, Nido de abeja, que hace nada ha abierto sus puertas en Gracia, es una tienda-taller muy bonita, vale la pena dedicarle una visita- Ay!, como siempre, voy saltando de una cosa a otra, era difícil que solamente hablara de agujas. Retomando la frase: todas nosotras reunidas pasamos unas tardes de viernes geniales alrededor de la mesa de ¿Me sigues el hilo?, espero que no hayáis perdido el hilo ;-)).

Aquest és el cartell que ens dona la benvinguda, les fotografies són de l'estiu passat, així doncs comencem la retrospectiva. La Pili en plena tasca, ganxet en mà, iniciant-se en el món d'aquesta tècnica amb una llarga succesió de cadenetes; un cabdell gegant amb el que vaig emprendre un pla manufacturer destinat als regals del passat Nadal i, a la prestatgeria, tots els colors que la Nadia tenia disponibles; la Montse arribant a classe i posant amb el seu preciós xal acabat i, per últim, la taula de treball al fons amb totes les alumnes amb la seva labor entre mans.

Éste es el cartel que nos da la bienvenida, las fotografías son del verano pasado, así pues empecemos la retrospectiva. Pili en pleno trabajo, ganchillo en mano, iniciándose en el mundo del crochet con una larga sucesión de puntos de cadeneta; una madeja gigante con la que emprendí un plan manufacturero destinado a los regalos de las pasadas Navidades y, en el mueble, todos los colores que Nadia tenía disponibles; Montse llegando a clase y posando con su precioso chal recién acabado y, por último, la mesa de trabajo al fondo con todas las alumnas con su labor entre manos.

 
De classe a ¿Me sigues el hilo?
De clase en ¿Me sigues el hilo?
Potser us preguntareu on sóc jo, doncs aquí, ben orgullosa lluint el meu primer treball "de posar-se", un bolero - bufanda de ganxet que vaig acabar al juliol. La Montse havia comprat una llana molt dolça d'un color maquíssim i la va compartir amb mi, si us fixeu el seu xal i el meu bolero són del mateix color. Aquest hivern l'he portat molt, com a bufanda, com a bolero sobre un jersei de coll alt negre, quedava ben maco i em produia una gran satisfacció haver-lo fet jo soleta.

Quizás os preguntaréis donde estoy yo, pues aquí, muy orgullosa luciendo mi primer trabajo "de ponerse", un bolero - bufanda de ganchillo que acabé en julio. Montse había comprado una lana muy suave de un color precioso y la compartió conmigo, si os fijáis su chal y mi bolero son del mismo color. Este invierno lo he llevado mucho, como bufanda, como bolero sobre un jersey de cuello cisne, quedaba muy bien y me producía una gran satisfacción haberlo hecho yo solita.


Passada rere passada, continuant per un bloqueig per fixar-lo en un rectangle perfecte, més uns vistosos botons artesanals de Victoria Ibars, el resultat és el que heu vist, cordat és un bolero i, descordat, una bufanda, segons el que més convingui.

Pasada tras pasada, continuando por un bloqueo para fijarlo en un rectángulo perfecto, más unos vistosos botones artesanales de Victoria Ibars, el resultado es el que habéis visto, abotonado es un bolero y, desabotonado, una bufanda, según lo que más convenga.

A continuació va arribar el mes d'agost i vam fer vacances, però el setembre va portar un nou projecte que aquest hivern, que ja hem deixat enrere, ha tingut com a objectiu abrigar a la majoria de les fèmines de la meva família i algunes de les meves amigues. Totes elles van tenir un coll per Nadal o pel seu aniversari. A classe el vam batejar amb el nom de Laura, la meva professora es va trencar tant les banyes per treure el punt que vam decidir retre-li aquest homenatge... Coll Laura en tots els colors...

A continuacion llegó el mes de agosto e hicimos vacaciones, pero septiembre trajo un nuevo proyecto que este invierno, que ya hemos dejado atrás, ha tenido como objetivo abrigar a la mayoría de las féminas de mi familia y algunas de mis amigas. Todas ellas tuvieron un cuello en Navidad o para su cumpleaños. En clase lo bautizamos con el nombre de Laura, mi profesora se rompió tanto los cuernos para sacar el punto que decidimos rendirle este modesto homenaje... Cuello Laura en todos los colores...

Llana Bravo Big de SMC Schaschenmayr distribuida per Coats (100% acrílica - 200 gr.) teixida amb agulles del n. 10.
Un cabdell per coll.
Lana Bravo Big de SMC Schaschenmayr distribuida por Coats (100% acrílica - 200 gr.) tejida con agujas del nº 10. Una madeja por cuello.
I ara, tot just he acabat un xal com el que va teixir la meva amiga Montse, es veu que li teniem enveja perquè la Pili també l'està fent. Es un disseny clàssic triangular, però treballat amb una llana multicolor que passa dels grisos als blaus i lilosos, i uns abaloris com suggereix el patró original, mireu quin aire més romàntic i actual té, o si més no a mi m'ho sembla.

La semana passada, aprofitant que el dissabte el sol escalfava de valent, vaig fer el bloqueig. Em faltaven peces per cobrir tota la superfície del xal, així que es va haver de fer un invent....

A classe li vam fer unes fotos, però això i altres detalls ja seran matèria d'una altra entrada, per avui crec que ja n'hi ha prou, no us retreuria no haver arribat al final!

En estos momentos, justamente he acabado un chal como el que tejió mi amiga Montse, parece que le teníamos envidia porque Pili tambíén lo está haciendo. Es un diseño clásico triangular, pero trabajado con una lana multicolor que pasa de los grises a los azules y lilas, y con unos abalorios como sugiere el patrón origial, mirad que aire más romántico y actual tiene, o como mínimo a mí me lo parece.

La semana pasada, aprovechando que el sábado el sol calentaba inundando mi terraza, hice el bloqueo. Me faltaban piezas para cubrir toda la superficie del chal, así que se tuvo que hacer un invento....

En clase le hicimos unas fotos, pero eso y otros detalles ya serán materia de otra entrada, por hoy creo que ya tenéis suficiente, ¡no os reprocharía no haber llegado al final!



Fins aviat i gaudiu d'aquests dies de descans pasqual!

¡Hasta pronto y disfrutad de estos días de descanso pascual!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Samarretes patchworkeres - Camisetas patchworkeras

Fa temps que tenia aquestes "cassoles al foc". L'any passat vaig veurre aquestes samarretes al bloc Labores con V, Virtudes s'havia empescat unes samarretes amb aplicacions maquíssimes, no us sembla? Li vaig demanar permís per copiar el seu disseny - gràcies de nou Virtudes- i vaig fer-me el ferm propòsit de començar la meva versió de cors aplicats de seguida.

El cert és que li vaig comentar a una amiga i li va agradar tant que li vaig dir que la primera seria per a ella, el que passa és que no vaig concretar quan.... Vam anar al Decathlon i vaig comprar la samarreta, corria el 3 de juny de 2010 aleshores, fins el seu aniversari, al maig d'aquest any, no l'havia vista de nou. Va tardar una miqueta, però finalment va arribar, oi Mònica?

Els patrons dels cors els vaig treure d'un llibre de la Tilda. Un batik en rosa amb estampats blaus, verds i grocs, un altre en tons blaus i grisos i un groc sòlid per les aplicacions, un fil Gutemberg Sulky multicolor en tons blaus i rosats pel festó i uns lluentons liles i blaus, combinades amb uns pistonets nacarats blancs per acabar de decorar-ho. I aquí la teniu, ja que m'hi posava vaig aprofitar i vaig preparar les aplicacions per unes quantes més samarretes patchworkeres per algunes de les dones de la meva familia.

Hace tiempo que tenía estas "cazuelas en el fuego". El año pasado vi estas camisetas en el blog Labores con V, Virtudes se había inventado unas camisetas con aplicaciones monísimas, ¿no os parece? Le pedí permiso para copiar su diseño - gracias de nuevo Virtudes- y me hice el firme propósito de comenzar mi versión de corazones aplicados enseguida.

Lo cierto es que se lo comenté a una amiga y le gustó tanto que le dije que la primera sería para ella, lo que pasa es que le concreté cuándo.... Fuimos al Decathlon y compré la camiseta, corría el 3 de junio de 2010 por aquel entonces, hasta su cumpleaños, en mayo de este año, no la había visto de nuevo. Tardó un poco, pero finalmente llegó, ¿verdad Mónica?

Los patrones de los corazones los saqué de un libro de Tilda. Un batik en rosa, con estampados azules, verdes y amarillos, otro en tonos azules y grises y un amarillo sólido para las aplicaciones, un hilo Gutemberg Sulky multicolor en tonos azules y rosados para el festón y unas lentejuelas lilas y azules, combinadas con unos pistoncillo nacarados blancos para acabar de decorarlos. Y aquí la tenéis, ya que me ponía aproveché para preparar las aplicaciones de unas cuantas camisetas patchworkeras más para algunas de las féminas de mi familia.





Vaig reprendre la producció samarretera al mes de juliol.

Tenia clar que a la meva germana i la meva cunyada els hi agradarien les aplicacions que ja tenia llestes, però la meva neboda Débora em feia dubtar. Així que recordant que la meva amiga Montse m'havia regalat unes agulles molt originals, una de io-ios de patchwork i un estel de feltre, vaig pensar que aquesta falsa "aplicació" podia estar bé per la meva neboda, si no li agradava a la samarreta, sempre la podria treure i amb una jaqueta texana també quedava d'allò més bé.

Aquests són els materials, els artilugis de Clover per fer els io-ios van molt bé, jo també els he fet amb un cartronet i no és el mateix, utilitzant aquests motlles queden millor. Unes teles, botons i agulles, una combinació de colors, tamanys i posició dels io-ios que t'agradi, i aquest és el resultat.

Gràcies per la idea Montse!


Retomé la producción camisetera en julio.

Tenía claro que a mi hermana y a mi cuñada les gustarían las aplicaciones que ya tenía listas, pero mi sobrina Débora me hacía dudar, así que recordé que mi amiga Montse me había regalado unos broches muy originales, uno de yo-yos de patchwork y una estrella de fieltro, y pensé que esta falsa "aplicación" podía estar bien para mi sobrina, si no le gustaba en la camiseta, siempre podía sacarla y con una cazadora tejana también quedaba genial.

Estos son los materiales, los artilugios de Clover para hacer los yo-yos van muy bien, yo también los he hecho con un cartoncillo y no es lo mismo, utilitzando estos moldes quedan mejor. Unas telas, botones y agujas, una combinación de colores, tamaños y posición de los yo-yos que te guste, y éste es el resultado.

¡Gracias por la idea Montse!



Em feia gràcia veure-les lluint els meus treballs. Les vaig convèncer, la veritat és que no em va costar gaire... i les tres van accedir a posar per la sessió fotogràfica. Vam riure molt, tota la familía aconsellava, us ho podeu imaginar.... vam fer un munt de fotos, això no és més que una petita mostra de com estaven de maques. Gemma, Débora, Sandra, me'n alegro de que us agradés el vostre regal estiuenc, l'agost vinent, més!

Me hacía gracia verlas luciendo mis trabajos. Las convencí, la verdad es que no me costó demasiado... y las tres accedieron a posar para la sesion fotográfica. Nos reimos mucho, toda la familia aconsejaba, os lo podéis imaginar.... hicimos un montón de fotos, esto no es más que una pequeña muestra de lo guapas que quedaron. Gemma, Débora, Sandra, me alegro de os gustara vuestro regalo veraniego, el próximo agosto, ¡más!

Bona setmana per tothom.

Buena semana para todo el mundo.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Una bona recomanació - Una buena recomendación

Hola a tothom. L'altre dia pensava que hi ha un munt de coses que he fet i que encara no he compartit amb vosaltres, tot i que en alguns casos he arribat a aquests projectes gràcies a vosaltres i als vostres blogs.

Aquest és el cas de la història que ara us explicaré. Aquest any tenia planejat anar a veure a la meva germana per Setmana Santa i volia portar-li un regal, sempre em demana que li faci alguna cosa. Li agraden molt el patchwork i el punt de creu, encara que no els "practica". Aquesta vegada atendria la seva petició.

Hola a todo el mundo. El otro día pensaba que hay un montón de cosas que he hecho y que todavía no he compartido con vosotras, a pesar de que en algunos casos he llegado a estos proyectos gracias a vosotras y a vuestros blogs.

Éste es el caso de la historia que ahora os explicaré. Este año tenía planeado ir a ver a mi hermana en Semana Santa, y quería llevarle un regalo, siempre me pide que le haga algo. Le gustan mucho el patchwork y el punto de cruz, aunque no los "practica". Esta vez atendería su petición.


Vaig començar a donar voltes a diverses possibilitats. Visitant blocaires amb les que comparteixo aficions i a les que segueixo habitualment vaig conèixer aquest llibre: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, el recomanava al seu blog, Caramel, el desembre passat. Em va agradar moltíssim i me'l vaig comprar a Amazon.com, està ple de petites propostes sobre la llar. Poc després, al febrer, la Marta, al seu blog Bruixes i maduixes ens ensenyaba un magnífic brodat extret d'aquest llibre, era preciós. Se'm va ocórrer que un cor ben escollit amb un marc força original faria que a la meva germana se li dibuixés un somriure d'orella a orella quan obrís el paquet. El marc també va ser una gran troballa, el vaig veure en una floristeria prop de la feina i vaig pensar: ja ho tinc tot!

Empecé a dar vueltas a diversas posibilidades. Visitando blogueras con las que comparto aficiones y a las que sigo habitualmente conocí este libro: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, lo recomendaba en su blog, Caramel, el pasado diciembre. Me gustó muchísimo y me lo compré en Amazon.com, está lleno de pequeñas propuestas sobre el hogar. Poco después, en febrero, Marta, en su blog Bruixes i maduixes nos enseñaba un magnífico bordado extraído de este libro, era precioso. Se me ocurrió que un corazón bien escogido con un marco original haría que a mi hermana se li dibujara una sonrisa de oreja a oreja cuando abriera el paquete. El marco también fue un gran descubrimiento, lo ví en una floristería cerca del trabajo y pensé: ¡ya lo tengo todo!

Vaig haver de brodar el cor en 1x1 perquè capigués al marc, i com que el temps se'm tirava a sobre, vaig decidir que el faria monocolor, per facilitar-me la feina, evitar els canvis de fil compensaria la dificultat de l'1x1, però un alegre fil multicolor d'Anchor em va ajudar a donar-li més vida amb nombrosas tonalitats.

Tuve que bordar el corazón en 1x1 para que cupiera en el marco, y como que el tiempo se me tiraba encima, decidí que lo haría monocolor, para facilitarme el trabajo, evitar los cambios de hilo compensaría la dificultad del 1x1, pero un alegre hilo multicolor de Anchor me ayudó a darle más vida con numerosas tonalidades.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fil Anchor multicolor 1375
Tela Lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilo Anchor multicolor 1375


Així doncs, una bona recomanació i un bonic marc de fusta vist a una botiga, em van donar la idea per arribar fins aquí:

Así pues, una buena recomendación y un bonito marco de madera visto en una tienda, me dieron la idea para llegar hasta aquí:


Per acabar, dir-vos que el regal va ser tot un èxit, que era del que es tractava!

Para acabar, deciros que el regalo fue todo un éxito, ¡que era de lo que se trataba!

diumenge, 13 de febrer del 2011

SAL Pendibule

Lomar, des del fòrum Mil puntadas, ens va proposar brodar i muntar un pendibule, a partir d'un gràfic gratuit de Stitch Creations. No havia sentit mai aquesta paraula i encara ara no sé a quin idioma pertany, per més que he buscat no he aconseguit esbrinar el seu origen ni el seu significat exacte. Si en sabeu la resposta m'encantaria conèixer-la.

Lomar ens va preparar un utilissim tutorial on, pas a pas, ens explicava com fer aquesta miniatura. Si voleu fer-ne un, també trobareu el tutorial al seu bloc. Ella l'acabava amb un llacet, jo ho he fet amb una cosa més senzilla, una boleta de fusta.

Lomar desde el foro Mil puntadas, nos propuso bordar y montar un pendibule, a partir de un gráfico gratuito de Stitch Creations. No había oído nunca esta palabra y aún no sé a qué idioma pertenece, por más que he buscado no he conseguido averiguar su origen ni su significado exacto. Si sabéis la respuesta me encantaría conocerla.

Lomar nos preparó un utilísimo tutorial donde, paso a paso, nos explicaba cómo hacer esta miniatura. Si queréis hacer uno, también encontraréis el tutorial en su blog. Ella lo acababa con un lacito, yo lo he hecho con una cosa más sencilla, una bolita de madera.


Aquesta és la meva versió, he pensat en ella com a cerca-tisores, però també us la he volgut ensenyar en altres escenaris:

Ésta es mi versión, he pensado en ella como busca-tijeras, pero también he querido mostrarosla en otros escenarios:

Tela Aida 14 - Fil Mouliné Anchor n 187 / Tela Aida 14 - Hilo Mouliné Anchor nº 187 

Segur que trobareu un munt de pendibules per la blogosfera, hem estat més de 80 participants, jo n'he vist uns quants i tots, sent iguals, són ben diferents.

El meu és per a una bona amiga, les seves tisores necessiten urgenment un pendibule. Demà li donaré, espero que li agradi!

Seguro que encontraréis un montón de pendibules por la blogosfera, hemos sido más de 80 participantes, yo he visto unos cuantos y todos, siendo iguales, son muy diferentes.

El mío es para una buena amiga, sus tijeras necesitan urgentemente un pendibule. Mañana se lo daré, ¡espero que le guste!

dimecres, 2 de febrer del 2011

Que ve un tren.... / Que viene un tren....


Heu fet servir alguna vegada el vell truc d'omplir la cullera i simular el vol d'un avió o l'avanç d'un tren de vapor per conduir la càrrega alimentària a una boca que, si hem tingut sort, espera la seva arribada oberta de bat a bat? Segur que sí.

Doncs aquesta va ser la idea que em va venir al cap quan buscava un motiu per brodar un pitet pel Toni, que des del passat mes de setembre dona guerra a casa dels meus amics Toni i Alícia, i les seves filles Alba i Ainhara. Ara ja són cinc.

¿Habéis usado alguna vez el viejo truco de llenar la cuchara y simular el vuelo de un avión o el avance de un tren de vapor para conducir la carga alimentícia a una boca que, si hemos tenido suerte, espera su llegada abierta de par en par? Seguro que sí.

Pues ésta fue la idea que me vino a la cabeza cuando buscaba un motivo con que bordar un babero para Toni, que desde el pasado mes de septiembre da guerra en casa de mis amigos Toni y Alicia, y su hijas Alba y Ainhara. Ahora ya son cinco.


Com ja sabeu per altres pitets que he brodat, els podeu veure aquí i aquí, m'agrada molt l'alfabet Brik-a-Brak de la Sof, així que el vaig escollir un cop més.

El tren és un gràfic extret de "El Libro del Bebé" de la revista "Las Labores de Ana".

L'Alícia va estar molt contenta amb aquest pitet i jo també de que li agradés!

Como ya sabéis por otros baberos que he bordado, los podéis ver aquí y aquí, me gusta mucho el alfabeto Brik-a-Brak de Sof, así que lo escogí una vez más.

El tren es un gráfico extraído de "El Libro del Bebé" de la revista "Las Labores de Ana".

¡Alicia estuvo muy contenta con este babero y yo también de que le gustara!

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

dijous, 2 de desembre del 2010

Comença el compte enrere / Empieza la cuenta atrás

Avui, al tornar de la feina, m'he trobat amb una inequívoca imatge de la meva ciutat: Barcelona engalanada per donar la benvinguda als Nadals.

Hoy, al regresar del trabajo, me he encontrado con una inequívoca imagen de mi ciudad: Barcelona engalanada para dar la bienvenida a las Navidades.

Un dels primers senyals de la imminent arribada de les festes és la tradicional encesa dels llums de Nadal, mils de leds s'han il·luminat a les sis de la tarda, per primera vegada aquest any.  Quan he sortit del metro i he vist aquest flamant escenari, he tret el mòbil per compartir-lo amb vosaltres.

Una de las primeras señales de la inminente llegada de las fiestas es el tradicional encendido de las luces de Navidad, mil leds se han iluminado a las seis de la tarde, por primera vez este año. Cuando he salido del metro y he visto este flamante escenario, he sacado el móvil para compartirlo con vosotr@s.
Carrers Pelai, Jovellanos i Tallers - Ciutat Vella - Barcelona
Calles Pelayo, Jovellanos y Talleres - "Ciudad Vieja" - Barcelona
Clar que tot té una vessant comercial però no ens quedem només amb això, el que és evident és que ha començat el compte enrere i s'ha d'espavilar amb els preparatius. Aprofitant el pont (sí, sí, cinc dies de festa!!!) visitarem la Fira de Santa Llúcia, adelantarem algunes compres nadalenques i guarnirem la casa. Jo ja he acabat un parell de boles de patchwork sense agulla per contribuir a la decoració amb coses fetes per mi. Estic satisfeta amb el resultat, vosaltres què en penseu? també heu fet coses a mà per decorar les vostres llars?

Claro que todo tiene una vertiente comercial pero no nos quedemos sólo con eso, lo que es evidente es que ha empezado la cuenta atrás y se ha de espabilar con los preparativos. Aprovechando el puente (¡¡¡sí, sí, cinco días de fiesta!!!) visitaremos la Feria de Santa Lucía, adelantaremos algunas compras navideñas y adornaremos la casa. Yo ya he acabado un par de bolas de patchwork sin aguja para contribuir a la decoración con cosas hechas por mí. Estoy satisfecha con el resultado, a vosotr@s ¿qué os parece?  ¿también habéis hecho cosas a mano para decorar vuestros hogares?




Pel que fa al patchwork sense agulla, vaig aprendre aquesta tècnica l'any passat i, aquest any, algunes companyes de classe l'han aplicat a altres objectes com llibretes o sobres-regal per la taula, enganxant la tela, en lloc de subjectar-la amb agulles de cap al suro blanc, com en el cas de les boles nadalenques.
Aquí teniu la primera bola que vaig muntar, se'n va anar a Itàlia a casa de la meva germana. És un detall molt càlid per fer un regal. Com va tenir tant d'èxit és molt probable que la versió penjant també acabi viatjant a la "bella Italia".

Respecto al patchwork sin aguja, aprendí esta técnica el año pasado y, este año, algunas compañeras de clase la han aplicado a otros objetos como libretas o sobres-regalo para la mesa, pegando la tela, en lugar de sujetarla con alfileres al corcho blanco, como en el caso de las bolas navideñas.
Aquí tenéis la primera bola que monté, se fue a Italia a casa de mi hermana. Es un detallito muy cálido para hacer un regalo. Como tuvo tanto éxito es muy probable que la versión colgante también acabe viajando a la "bella Italia".



Bon cap de setmana a tothom i a gaudir del moment!

¡Buen fin de semana a todo el mundo y a disfrutar del momento!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...