Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cors / Corazones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cors / Corazones. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de juliol del 2016

Gran boda

El dia 17 de juny va ser un gran dia, un d'aquells dies rodons, en que l'alegria impera i omple els esperits i els cors. Com ja us anunciava a la meva última entrada, teníem una boda en portes i va ser una gran festassa per celebrar una unió que no feia res més que oficialitzar-se.

La Pili i el seu ja flamant marit, el Sergi, es van donar el sí a migdia i el seu fill Xavier, el meu estimat fillol, els va lliurar les aliances en aquest coixí d'estil rústic, crec que aquesta és la definició que millor se li escau, què me'n dieu? Us agrada com va quedar? Amb un sistema facilet perquè els anells sortissin ràpid i sense problemes pel portador del coixí. Just aquí el subjectava perquè jo pogués fer la foto amb els anells col·locats.

El día 17 de junio fue un gran día, uno de esos días redondos, en que la alegría impera y llena los espíritus y los corazones. Como ya os anunciaba en mi última entrada, teníamos una boda en puertas y fue una gran fiesta para celebrar una unión que no hacía nada más que oficializarse.

Pili y su ya flamante marido, Sergio, se dieron el sí a mediodía y su hijo Xavier, mi querido ahijado, les entregó las alianzas en este cojín de estilo rústico, creo que ésta es la definición adecuada, qué opináis? Os gusta cómo quedó? Con un sistema fácil para que los anillos salieran rápidamente de su emplazamiento, sin problemas para el portador del cojín. Justo aquí lo sujetaba para que yo pudiera hacer la foto con los anillos colocados.



Vaig fer unes quantes fotografies amb més detall, a casa, abans de portar-li ben embolicadet el dia D.

Le hice unas cuantas fotografías con más detalle, en casa, antes de llevárselo bien envuelto el día D.



No vaig ser jo la única que va treballar, la Pilar ja portava molt de temps preparant aquests cors perfumats amb espígol que va regalar a tots els assitents al sopar. Un detall molt maco i útil que va agradar a tothom, més sabent que ella els havia fet personalment.

En va fer amb quatre teles diferents, però no vam pensar a fer una fotografia de la cistella on els va col·locar tots. Així que només us puc ensenyar el que jo vaig escollir i els que li van quedar, tots de petits estels. Qualsevol de les teles era bonica, en lli i una mostreta petita, pero sembla ser que els cors estelats són els que van tenir menys èxit!

No fui la única que trabajó, Pilar ya llevaba mucho tiempo preparando estos corazones perfumados con lavanda que regaló a todos los asistentes a la cena. Un detalle muy bonito y útil que gustó a todo el mundo, más sabiendo que ella los había hecho personalmente.

Utilizó cuatro telas diferentes, pero no pensamos en hacer una fotografía de la cesta donde los colocamos. Así que solo os pudo enseñar el que yo escogí y los que le sobraron, todos con estrellitas. Cualquiera de las telas era bonita, de lino y estampado pequeño, ¡pero parece ser que los corazones estelados son los que tuvieron menos éxito!


El matí del dissabte de la setmana anterior vam assistir totes dues a un taller de decoració de llaunes amb la tècnica del decoupage a Retalls de colors. Feia temps que ens cridava l'atenció aquesta opció i vam decidir-nos a fer un tastet de la mà de Ma. Antonia, encantadora i molt bona mestra (us recomano visitar la seva botiga taller, és preciosa). Ens va agradar moltíssim, és una tècnica laboriosa però realment fàcil i els resultats són extraordinaris. A continuació podeu veure la transformació d'una llauna de kilo de tomàquet natural triturat ...  tinc al noi de la parada on compro les olives, al mercat, de proveïdor de llaunes!!! Me n'ha donat dues de bastant grans amb les que alguna cosa farem.

La mañana del sábado de la semana anterior asistimos juntas a un taller de decoración de latas utilizando la técnica del decoupage en Retalls de colors. Hacía tiempo que nos llamaba la atención esta opción y decidimos apuntarnos a este monográfico para hacer "una primera degustación" de la mano de Mª Antonia, encantadora y muy buena maestra (os recomiendo visitar su tienda taller, es preciosa). Nos gustó muchísimo, es una técnica laboriosa pero realmente fácil y los resultados son extraordinarios. A continuación podéis ver la transformación de una lata de kilo de tomate natural triturado.... tengo al chico de la parada donde compro las olivas, en el mercado, de proveedor de latas!!! Me ha dado dos bastante grandes con las que alguna cosa haremos.


En fi, això ha estat tot, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana i saludar-vos, fins la propera!

En fin, esto ha sido todo, solo me queda desearos un buen fin de semana y saludaros, hasta la próxima!

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


dimarts, 25 de juny del 2013

La vànova solidària del fòrum Mil Puntadas - La colcha solidaria del foro Mil Puntadas

Fa uns mesos, les nostres companyes del fòrum Mil Puntadas ens van proposar apuntar-nos a una iniciativa solidària.

El 2013 va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i se'ls va ocòrrer que podíem fer alguna cosa: una labor conjunta que oferiríem a alguna associació perquè recaptés diners amb la seva venda o subasta. Es tractava de confeccionar una vànova entre totes, amb quadrats de 25 x 25 cm brodats amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16, i units amb una tela apropiada que els emmarcaria.

La iniciativa va tenir molt bona acollida i totes les participants vam votar la temàtica i el color dels brodats. Per unanimitat vam decidir que el tema seria de lliure elecció i el color, el blau, en qualsevol de les seves tonalitats.

Hace unos meses, nuestras compañeras del foro Mil Puntadas nos propusieron apuntarnos a una iniciativa solidaria.

El 2013 fue declarado Año de las Enfermedades Raras y se les ocurrió que podíamos hacer alguna cosa: una labor conjunta que ofreceríamos a alguna asociación para que recaudara dinero con su venta o subasta. Se trataba de confeccionar una colcha entre todas, con cuadrados de 25 x 25 cm bordados con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16, y unidos con una tela apropiada que los enmarcaría.

La iniciativa tuvo muy buena acogida y todas las participantes votamos la temática y el color de los bordados. Por unanimidad decidimos que el tema sería de libre elección y el color, el azul, en cualquiera de sus tonalidades.


La Pilar i jo ja vam acabar els nostres quadres i aquí els teniu, just abans d'entrar al sobre per enviar-los a la Roser, que s'encarrega de coordinar totes les qüestions relacionades amb aquest projecte.

Tinc moltes ganes de veure com queda muntada i de que serveixi per recaptar una bona xifra per l'ONG a la que destinem la nostra vànova.

Pilar y yo ya acabamos nuestros cuadrados y aquí los tenéis, justo antes de entrar en el sobre para enviárselos a Roser, quien se encarga de coordinar todas las cuestiones relacionadas con este proyecto.

Tengo muchas ganas de ver cómo queda montada y de que sirva para recaudar una buena cifra para la ONG a la que destinaremos nuestra colcha.


Pour Myrtille, cor del trio Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / fil mouliné DMC 803)
Pour Myrtille, corazón del trío Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / hilo mouliné DMC 803)


Hem brodat totes juntes per una bona causa!      ¡Hemos bordado todas juntas por una buena causa!

diumenge, 24 de juliol del 2011

Una bona recomanació - Una buena recomendación

Hola a tothom. L'altre dia pensava que hi ha un munt de coses que he fet i que encara no he compartit amb vosaltres, tot i que en alguns casos he arribat a aquests projectes gràcies a vosaltres i als vostres blogs.

Aquest és el cas de la història que ara us explicaré. Aquest any tenia planejat anar a veure a la meva germana per Setmana Santa i volia portar-li un regal, sempre em demana que li faci alguna cosa. Li agraden molt el patchwork i el punt de creu, encara que no els "practica". Aquesta vegada atendria la seva petició.

Hola a todo el mundo. El otro día pensaba que hay un montón de cosas que he hecho y que todavía no he compartido con vosotras, a pesar de que en algunos casos he llegado a estos proyectos gracias a vosotras y a vuestros blogs.

Éste es el caso de la historia que ahora os explicaré. Este año tenía planeado ir a ver a mi hermana en Semana Santa, y quería llevarle un regalo, siempre me pide que le haga algo. Le gustan mucho el patchwork y el punto de cruz, aunque no los "practica". Esta vez atendería su petición.


Vaig començar a donar voltes a diverses possibilitats. Visitant blocaires amb les que comparteixo aficions i a les que segueixo habitualment vaig conèixer aquest llibre: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, el recomanava al seu blog, Caramel, el desembre passat. Em va agradar moltíssim i me'l vaig comprar a Amazon.com, està ple de petites propostes sobre la llar. Poc després, al febrer, la Marta, al seu blog Bruixes i maduixes ens ensenyaba un magnífic brodat extret d'aquest llibre, era preciós. Se'm va ocórrer que un cor ben escollit amb un marc força original faria que a la meva germana se li dibuixés un somriure d'orella a orella quan obrís el paquet. El marc també va ser una gran troballa, el vaig veure en una floristeria prop de la feina i vaig pensar: ja ho tinc tot!

Empecé a dar vueltas a diversas posibilidades. Visitando blogueras con las que comparto aficiones y a las que sigo habitualmente conocí este libro: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, lo recomendaba en su blog, Caramel, el pasado diciembre. Me gustó muchísimo y me lo compré en Amazon.com, está lleno de pequeñas propuestas sobre el hogar. Poco después, en febrero, Marta, en su blog Bruixes i maduixes nos enseñaba un magnífico bordado extraído de este libro, era precioso. Se me ocurrió que un corazón bien escogido con un marco original haría que a mi hermana se li dibujara una sonrisa de oreja a oreja cuando abriera el paquete. El marco también fue un gran descubrimiento, lo ví en una floristería cerca del trabajo y pensé: ¡ya lo tengo todo!

Vaig haver de brodar el cor en 1x1 perquè capigués al marc, i com que el temps se'm tirava a sobre, vaig decidir que el faria monocolor, per facilitar-me la feina, evitar els canvis de fil compensaria la dificultat de l'1x1, però un alegre fil multicolor d'Anchor em va ajudar a donar-li més vida amb nombrosas tonalitats.

Tuve que bordar el corazón en 1x1 para que cupiera en el marco, y como que el tiempo se me tiraba encima, decidí que lo haría monocolor, para facilitarme el trabajo, evitar los cambios de hilo compensaría la dificultad del 1x1, pero un alegre hilo multicolor de Anchor me ayudó a darle más vida con numerosas tonalidades.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fil Anchor multicolor 1375
Tela Lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilo Anchor multicolor 1375


Així doncs, una bona recomanació i un bonic marc de fusta vist a una botiga, em van donar la idea per arribar fins aquí:

Así pues, una buena recomendación y un bonito marco de madera visto en una tienda, me dieron la idea para llegar hasta aquí:


Per acabar, dir-vos que el regal va ser tot un èxit, que era del que es tractava!

Para acabar, deciros que el regalo fue todo un éxito, ¡que era de lo que se trataba!

diumenge, 19 de desembre del 2010

MagicXstitch Christmas Exchange 2010


El passat mes d'agost em vaig inscriure al MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch

La Mayté és una persona molt meticulosa i segueix el desenvolupament del seu intercanvi amb molta atenció, sempre disposada a donar una mà. Era la primera vegada que hi participava i ha estat una bonica experiència.

El pasado mes de agosto me inscribí en el MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch

Mayté es una persona muy meticulosa y sigue el desarrollo de su intercambio con mucha atención, siempre dispuesta a echar una mano. Era mi primera participación y debo decir que ha sido una bonita experiencia.


Els regals ja han arribat fa dies, tant el que jo vaig enviar, com el que havia de rebre. Així doncs, esvaït el misteri de les amigues secretes, heus aquí la crònica d'aquest magnífic intercanvi nadalenc.

Los regalos ya han llegado hace días, tanto el que yo envié, como el que tenía que recibir. Así pues, desvanecido el misterio de las amigas secretas, he aquí la crónica de este magnífico intercambio navideño.

A finals de setembre vaig rebre les dades de la Celia. De seguida vaig visitar el seu bloc per esbrinar quines eren les seves preferències. Li agraden un munt de labors i les practica totes: punt de creu, ganxet, patchwork, així que les possibilitats eren molt àmplies.

Havia comprat el llibret Pinkeep Story, un recull de 12 esplèndids gràfics creats per diverses dissenyadores, publicat amb l'objectiu de recaptar fons per Unicef. Vaig decidir que un d'ells aniria cap a Lima -  El Perú, a casa de la Celia.

A finales de septiembre recibí los datos de Celia, enseguida visité su blog para averiguar cuáles eran sus preferencias. Le gustan un montón de labores y las practica todas: punto de cruz, ganchillo, patchwork, así que las posibilidades eran muy amplias.

Había comprado el librito Pinkeep Story, una recopilación de 12 espléndidos gràficos creados por diversas diseñadoras, publicado con el objetivo de recaudar fondos para Unicef. Decidí que uno de ellos viajaría a Lima - Perú, a casa de Celia.

En lloc de fer un pinkeep vaig muntar el cor dissenyat per Nicoletta Farrauto amb un acabat de coixí penjant, inspirada en el que ella va publicar al seu bloc, podeu veure'l aquí. El 10 de novembre va emprendre el seu llarg viatje i va arribar al seu destí al cap de vuit dies. Per les paraules de la Celia vaig deduir que la meva elecció havia estat tot un èxit, jutgeu vosaltres mateixes i, de pas, feu una ullada al seu bloc, els seus amigurumis són genials.

En lugar de hacer un pinkeep monté el corazón diseñado por Nicoletta Farrauto con un acabado de cojín colgante, inspirada en el que ella publicó en su blog, podéis verlo aquí. Por las palabras de Celia deduje que mi elección había sido todo un exito, juzgad vosotras mismas y, de paso, echadle un vistazo a su blog, sus amigurumis son geniales. 

La meva sorpresa va arribar a Barcelona des de Granada. El dia 19 de novembre, divendres, el carter va deixar un avís a la meva bústia. L'oficina de Correus em queda lluny i, entre una cosa i una altra, no vaig poder anar a recollir el meu regal fins dimarts, quina espera, la Blanca, la meva amiga invisible ja patia! Quan vaig veure a l'empleada amb el paquet vaig quedar al·lucinada, era enorme, vaig pensar: Com serà aquest ornament nadalenc?

Un cop pujada a l'autobús i còmodament seguda, vaig desfer l'embolcall amb algun que altre problema, estava tan ben embolicat i protegit que va passar una estoneta fins que va aparèixer, entre precinte i boletes de suro blanc, aquesta filigrana:

Mi sorpresa llegó a Barcelona desde Granada. El día 19 de noviembre, viernes, el cartero dejó un aviso en mi buzón. La oficina de Correos me queda lejos y, entre una cosa y otra, no pude ir a recoger mi regalo hasta el martes, ¡qué espera, Blanca, mi amiga invisible ya sufría! Cuando vi a la empleada con el paquete me quedé alucinada, era enorme, pensé: ¿Cómo será este adorno navideño?

Una vez subida en el autobús y cómodamente sentada, deshice el envoltorio con algún que otro problema, estaba tan bien envuelto y protegido que pasó un ratito hasta que aparció, entre precinto y bolitas de corcho blanco, esta filigrana:


Aquí veieu aquest majestuós àngel, provist d'arc i fletxes, apuntant a la seva pròxima víctima. La Blanca em comentava a la seva nota que havia volgut que el seu regal es pogués lluir tot l'any, més enllà dels Nadals, i així és. A la imatge de la dreta podeu veure com queda penjat a una de les parets de casa, la fotografia no li fa justícia!

Aquí veis este majestuoso ángel, provisto de arco y flechas, apuntando a su próxima víctima. Blanca me comentaba en su nota que había querido que su regalo se pudiera lucir todo el año, más allá de las Navidades, y así es. En la imagen de la derecha podéis ver como queda colgado en una de las paredes de casa, ¡la fotografía no le hace justicia!

I això és tot! L'any vinent hi tornarem! Petons nadalencs.

¡Y eso es todo! ¡El año que viene volveremos a participar! Besos navideños.

dimarts, 9 de març del 2010

Un cor per Haití / Un corazón para Haití

A continuació veureu el cor que he brodat per aportar el meu granet de sorra a una de les diferents iniciatives promogudes per a la recaptació de fons destinats al poble haitià. El Club de Adas ha organitzat un SAL amb l'objectiu de contribuir amb tot de cors al projecte ideat per l'Association Contons nos Points. Si voleu saber-ne una mica més, cliqueu sobre el cor, visitareu el blog de la Mònica, on trobareu informació detallada.

A continuación veréis el corazón que he bordado para aportar mi granito de arena a una de las diferentes iniciativas promovidas para la recaudación de fondos destinados al pueblo haitiano. El Club de Adas ha organizado un SAL con el objetivo de contribuir con un montón de corazones al proyecto ideado por la Association Contons nos Points. Si queréis saber más, clicad sobre el corazón, visitaréis el blog de Mónica, donde encontraréis información detallada.


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...