Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patchwork. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patchwork. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de setembre del 2014

Espardenyes al gust - Alpargatas al gusto

La tardor ja és aquí i deixem enrere l'estiu per entrar de ple a una de les estacions que més ens agraden. Però abans de mostrar-vos el que ara tenim entre mans, us volíem explicar algunes activitats que la Pilar i jo vam fer plegades aprofitant que podíem coincidir una mica més... beneïda jornada intensiva! Així que a Entredós ens vam organitzar per dedicar varies tardas del mes de juliol a algunes de les aficions que compartim.

Per començar vam fer un recorregut pels nous Encants vells, sembla un contrasentit però no ho és, el mercat de sempre en una original i moderna construcció que aquesta setmana està celebrant el seu primer aniversari. Allà se'ns va presentar l'oportunitat de fer un monogràfic Actualpatch. Diferents espardenyes situades a l'aparador van cridar poderosament la nostra atenció, així que vam entrar a fer una ullada. Molt amablement el Joan ens va explicar la dinàmica dels tallers i concretament del d'espardenyes. Una cosa porta a l'altra i vam sortir de la botiga inscrites per la propera sessió i amb el model d'espardenya escollit. Hi havia dos tipus de sola disponibles, totalment plana o amb una mica d'alça, com veureu a les fotos les dues ens vam inclinar per aquesta última.

El dia del taller vam escollir la tela. Pilar es va decantar per unes precioses roses bordeus sobre un fons beix i jo per unes floretes fucsies sobre un fons d'un blau grisenc. Totes dues vam fer la versió tancada de davant amb una tira darrera, però també podia ser tota tancada o amb una mica d'obertura al davant, i si tenies alguna idea per personalitzar-la encara més no hi havia cap problema.

Després de quatre hores de treball intensiu .....

El otoño ya está aquí y dejamos atrás el verano para entrar de lleno en una de las estaciones que más nos gustan. Pero antes de mostraros lo que ahora tenemos entre manos, os queríamos explicar algunas actividades que Pilar y yo hicimos juntas aprovechando que podíamos coincidir un poco más... ¡bendita jornada intensiva! Así que en Entredós nos organizamos para dedicar varias tardes del mes de julio a algunas de las aficiones que compartimos.

Para comenzar hicimos un recorrido por los nuevos Encantes viejos, parece un contrasentido pero no lo es, el mercado de siempre, en una original y moderna construcción, que esta semana está celebrando su primer aniversario. Allá se nos presentó la oportunidad de hacer un monográfico Actualpatch. Diferentes alpargatas situadas en el escaparate llamaron poderosamente nuestra atención, así que entramos a echar un vistazo. Muy amablemente Joan nos explicó la dinámica de los talleres y concretamente del de alpargatas. Una cosa lleva a la otra y salimos de la tienda inscritas para la siguiente sesión y con el modelo de alpargata escogido. Había dos tipos de suela disponibles, totalmente plana o con un poco de cuña, como veréis en las fotos las dos nos inclinamos por esta última.

El día del taller escogimos la tela. Pilar se decantó por unas preciosas rosas burdeos sobre un fondo beis y yo por unas florecitas fucsias sobre un fondo azul grisoso. Las dos hicimos la versión cerrada de delante con una tira detrás, pero también podía ser completamente cerrada o con una obertura delantera, y si tenías alguna idea para personalizarla todavía más no había ningún problema.

Después de cuatro horas de trabajo intensivo .....



... vam marxar cap a casa amb un dels dos peus acabats. Clar, vam haver de quedar un altre dia per adelantar i com que teniem en ment aquesta entrada vam voler fer-nos alguna foto amb l'espardenya posada. Ens van enganxar in-fraganti en plena sessió fotogràfica. Què cert és que una imatge val més que cent paraules, quina fira, queda ben clar que la fotografia no és el que millor se'ns dona. Crec que amb l'agulla tenim més traça, jutgeu vosaltres mateixes.

... nos fuimos a casa con uno de los dos pies acabados. Claro, tuvimos que quedar otro día para adelantar y como que teníamos en mente esta entrada quisimos hacernos alguna foto con la alpargata puesta. Nos engancharon in-fraganti en plena sesión fotográfica. Qué cierto es que una imagen vale más que cien palabras, qué habilidad, queda bien claro que la fotografía no es lo que mejor se nos da. Creo que con la aguja tenemos más maña, juzgad vosotras mismas.









Una altra tarda vam quedar per fer unes melmelades amb fruites de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina i vam posar en pràctica les receptes i combinacions que allí es van suggerir. Aquí les teniu, des dels fogons als pots, llestes per consumir (la de albercoc, per a mi, la millor, us deixo aquí la recepta). Aquest estiu han amenitzat els nostres esmorzars en família i les existències han baixat considerablement... es fa necessària una altra sessió amb fruites de tardor! Però això ja serà materia d'una altra entrada.

Otra tarde quedamos para hacer unas mermeladas con frutas de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina y pusimos en práctica las recetas y combinaciones que allí se sugirieron. Aquí las tenéis, desde los fogones a los tarros, listas para consumir (la de albaricoque, para mí, la millor, os dejo aquí la receta). Este verano han amenizado nuestros desayunos en família y las existencias han bajado considerablemente... se hace necesaria otra sesión con frutas de otoño! Pero eso ya será materia de otra entrada.


Fins aviat i gaudiu del cap de setmana!              ¡Hasta pronto y disfrutad del fin de semana!

divendres, 21 de juny del 2013

Per què no em fas una bosseta? / ¿Por qué no me haces un bolsito?

Estava repassant el bloc i m'he quedat meravellada de com de manta estic d'un temps cap aquí. Encara que és ben cert que hem passat una època mogudeta i no li he dedicat ni un minut, ara ja no tinc més raó que la mandra de reprendre l'activitat blocaire. Per tant, avui poso punt i final a aquest llarg parèntesi.

Estaba repasando el blog y me he quedado maravillada de lo manta que estoy de un tiempo a esta parte. Si bien es cierto que hemos pasado una época movidita y no le he dedicado ni un minuto, ahora ya no tengo más excusa que la pereza de retomar l'actividad bloguera. Por tanto, hoy pongo punto y final a este largo paréntesis.

Per començar suaument, he recuperat un esborrany que feia molt de temps que esperava pacientment i he preparat aquest monogràfic sobre les bosses de patchwork que he confeccionat, que, per cert, ràpidament ha estat llest. Dues en total, aquest és el meu balanç.

Para empezar suavemente, he recuperado un borrador que hacía mucho tiempo que esperaba pacientemente  y he preparado este monográfico sobre los bolsos de patchwork que he confeccionado, que, por cierto, rápidamente ha estado listo. Dos en total, éste es mi balance.

Aquesta va ser la meva primera bossa, un projecte per aprendre la tècnica del log cabin. Haig de dir que és una de les que més m'agrada fer, és molt fàcil i ordenada, i, un cop ben asimilada, no té cap secret.

Éste fue mi primer bolso, un proyecto destinado a aprender la técnica del log cabin. He de decir que es una de las que más me gusta hacer, es muy fácil y ordenada, y una vez bien asimilada, no tiene ningún secreto.


Per contra, aquesta, ja va ser tota una altra cosa. Feta a petició de la meva neboda Débora, a qui no puc negar gairebé res, el cert és que em va dur uns quants mals de cap. Ella no em va dir com la volia, només em va demanar una bosseta quan li vaig ensenyar la que havia fet, i vaig ser jo, tota sola,  la que es va liar amb certes complicacions. Està feta combinant tires de tela longitudinals i encarant-les, sense cosirles totalment, per aconseguir l'efecte de contrast de colors al aparèixer la tela del revers.

Por contra, ésta, ya fue otra cosa. Hecha a petición de mi sobrina Débora, a quien no puedo negar casi nada, lo cierto es que me acarreó unos cuantos dolores de cabeza. Ella no me dijo cómo la quería, solamente me pidió un bolsito cuando le enseñé el que me había hecho, y fui yo solita la que se lió con ciertas complicaciones. Está hecha combinando tiras de tele longitudinales y encarándolas, sin coserlas totalmente, para conseguir el efecto de contraste de colores al aparecer el reverso de la tela.

Les fotos són de fa un parell d'anys, i això que li vaig dir: vinga! que et faig unes fotos i publicaré una entradeta al bloc. La cosa va quedar en l'esborrany del que us parlava. Per fi veurà la llum!

Las fotos tienen un par de años, y eso que le dije: ¡venga! que te hago unas fotos y publicaré una entradita en el blog. La cosa quedo en el borrador del que os hablaba. Por fin verá la luz!


Ara tinc una llarga llista de peticions per atendre, els agrada tot: bosses, cistelles de trapillo, bufandes de ganxet, quadres de punt de creu... la pregunta Què em faràs un o una ......? està a l'ordre del dia i a mi em sembla genial l'èxit del meus treballs entre la meva familia i amics. Em fa molt feliç! A més a més, és una font inesgotable de regals que sempre compten amb una fantàstica acollida.

Ahora tengo una larga lista de peticiones para atender, les gusta todo: bolsos, cestas de trapillo, bufandas de ganchillo, cuadros de punto de cruz ... la pregunta ¿Qué me harás un o una .... ? está al orden del día y a mí me parece genial el éxito de mis trabajos entre mi familia y amigos. ¡Me hace muy feliz! Además, es una fuente inagotable de regalos que siempre cuentan con una fantástica acogida.

Segur que totes sabeu de què parlo, oi?          Seguro que todas sabéis de qué hablo ¿verdad?

Bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan.       Buen fin de semana y feliz verbena de San Juan.

Follow my blog with Bloglovin

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Parella de mussols - Pareja de búhos

Estava preparant-me per la festa d'aquesta nit i he pensat en aquesta parella que tot just he acabat: vinga! una entrada ràpida per ensenyar-vos-els. Molt facilets i ràpids de fer, ideals per obrir les portes a la tardor i donar el toc final a aquest centre de magranes i pinyes, que m'he inventat, amb més o menys fortuna.

Estaba preparándome para la fiesta de esta noche y he pensado en esta pareja que acabo de rematar: ¡venga! una entrada rápida para enseñároslos. Muy fáciles y rápidos de hacer, ideales para abrir las puertas al otoño y dar el toque final a este centro de granadas y piñas, que me he inventado, con más o menos fortuna.


Bona Castanyada!

¡Feliz Castañada!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Samarretes patchworkeres - Camisetas patchworkeras

Fa temps que tenia aquestes "cassoles al foc". L'any passat vaig veurre aquestes samarretes al bloc Labores con V, Virtudes s'havia empescat unes samarretes amb aplicacions maquíssimes, no us sembla? Li vaig demanar permís per copiar el seu disseny - gràcies de nou Virtudes- i vaig fer-me el ferm propòsit de començar la meva versió de cors aplicats de seguida.

El cert és que li vaig comentar a una amiga i li va agradar tant que li vaig dir que la primera seria per a ella, el que passa és que no vaig concretar quan.... Vam anar al Decathlon i vaig comprar la samarreta, corria el 3 de juny de 2010 aleshores, fins el seu aniversari, al maig d'aquest any, no l'havia vista de nou. Va tardar una miqueta, però finalment va arribar, oi Mònica?

Els patrons dels cors els vaig treure d'un llibre de la Tilda. Un batik en rosa amb estampats blaus, verds i grocs, un altre en tons blaus i grisos i un groc sòlid per les aplicacions, un fil Gutemberg Sulky multicolor en tons blaus i rosats pel festó i uns lluentons liles i blaus, combinades amb uns pistonets nacarats blancs per acabar de decorar-ho. I aquí la teniu, ja que m'hi posava vaig aprofitar i vaig preparar les aplicacions per unes quantes més samarretes patchworkeres per algunes de les dones de la meva familia.

Hace tiempo que tenía estas "cazuelas en el fuego". El año pasado vi estas camisetas en el blog Labores con V, Virtudes se había inventado unas camisetas con aplicaciones monísimas, ¿no os parece? Le pedí permiso para copiar su diseño - gracias de nuevo Virtudes- y me hice el firme propósito de comenzar mi versión de corazones aplicados enseguida.

Lo cierto es que se lo comenté a una amiga y le gustó tanto que le dije que la primera sería para ella, lo que pasa es que le concreté cuándo.... Fuimos al Decathlon y compré la camiseta, corría el 3 de junio de 2010 por aquel entonces, hasta su cumpleaños, en mayo de este año, no la había visto de nuevo. Tardó un poco, pero finalmente llegó, ¿verdad Mónica?

Los patrones de los corazones los saqué de un libro de Tilda. Un batik en rosa, con estampados azules, verdes y amarillos, otro en tonos azules y grises y un amarillo sólido para las aplicaciones, un hilo Gutemberg Sulky multicolor en tonos azules y rosados para el festón y unas lentejuelas lilas y azules, combinadas con unos pistoncillo nacarados blancos para acabar de decorarlos. Y aquí la tenéis, ya que me ponía aproveché para preparar las aplicaciones de unas cuantas camisetas patchworkeras más para algunas de las féminas de mi familia.





Vaig reprendre la producció samarretera al mes de juliol.

Tenia clar que a la meva germana i la meva cunyada els hi agradarien les aplicacions que ja tenia llestes, però la meva neboda Débora em feia dubtar. Així que recordant que la meva amiga Montse m'havia regalat unes agulles molt originals, una de io-ios de patchwork i un estel de feltre, vaig pensar que aquesta falsa "aplicació" podia estar bé per la meva neboda, si no li agradava a la samarreta, sempre la podria treure i amb una jaqueta texana també quedava d'allò més bé.

Aquests són els materials, els artilugis de Clover per fer els io-ios van molt bé, jo també els he fet amb un cartronet i no és el mateix, utilitzant aquests motlles queden millor. Unes teles, botons i agulles, una combinació de colors, tamanys i posició dels io-ios que t'agradi, i aquest és el resultat.

Gràcies per la idea Montse!


Retomé la producción camisetera en julio.

Tenía claro que a mi hermana y a mi cuñada les gustarían las aplicaciones que ya tenía listas, pero mi sobrina Débora me hacía dudar, así que recordé que mi amiga Montse me había regalado unos broches muy originales, uno de yo-yos de patchwork y una estrella de fieltro, y pensé que esta falsa "aplicación" podía estar bien para mi sobrina, si no le gustaba en la camiseta, siempre podía sacarla y con una cazadora tejana también quedaba genial.

Estos son los materiales, los artilugios de Clover para hacer los yo-yos van muy bien, yo también los he hecho con un cartoncillo y no es lo mismo, utilitzando estos moldes quedan mejor. Unas telas, botones y agujas, una combinación de colores, tamaños y posición de los yo-yos que te guste, y éste es el resultado.

¡Gracias por la idea Montse!



Em feia gràcia veure-les lluint els meus treballs. Les vaig convèncer, la veritat és que no em va costar gaire... i les tres van accedir a posar per la sessió fotogràfica. Vam riure molt, tota la familía aconsellava, us ho podeu imaginar.... vam fer un munt de fotos, això no és més que una petita mostra de com estaven de maques. Gemma, Débora, Sandra, me'n alegro de que us agradés el vostre regal estiuenc, l'agost vinent, més!

Me hacía gracia verlas luciendo mis trabajos. Las convencí, la verdad es que no me costó demasiado... y las tres accedieron a posar para la sesion fotográfica. Nos reimos mucho, toda la familia aconsejaba, os lo podéis imaginar.... hicimos un montón de fotos, esto no es más que una pequeña muestra de lo guapas que quedaron. Gemma, Débora, Sandra, me alegro de os gustara vuestro regalo veraniego, el próximo agosto, ¡más!

Bona setmana per tothom.

Buena semana para todo el mundo.

diumenge, 6 de març del 2011

Canvis, canvis ... esperant la primavera / Cambios, cambios ... esperando la primavera

Fa molts dies que no passava per aquí, no he pogut. De vegades, repentinament, les coses canvien i no saps ben bé com ni perquè. De vegades s'ajunten en el mateix moment, coses bones i dolentes, i si la proporció es decanta cap a les dolentes, o a tu t'ho sembla, costa una mica trobar el costat positiu de tot plegat.

De vegades et dona la sensació de que no saps d'on et venen les bufetades i et quedes com una tonta veient-ho tot negre, amb una mala llet que sempre descarregues sobre els que més estimes. Però aquesta no és la millor actitud, la veritat és que no condueix a res i, lluny de solucionar les coses o ajudar a afrontar-les, sol empitjorar-les i fer que et sentis encara més malament. Així doncs he pensat que el millor era aixecar-se, donar-se una bona dutxa -sempre ajuda posar-se sota l'aigua- preparar-se un cafè amb llet, encendre l'ordinador i acabar d'editar l'entradeta que tenia a mig fer des de fa dies, tot escoltant al Serrat ...

Hace muchos días que no pasaba por aquí, no he podido. A veces, repentinamente, las cosas cambian y no sabes bien cómo ni por qué. A veces se juntan en el mismo momento, cosas buenas y malas, y si la proporción se decanta hacia las malas, o a ti te lo parece, cuesta un poco encontrar el lado positivo de todo ello.

A veces te da la sensación de que no sabes de dónde te tienen las tortas i te quedas como una tonta viéndolo todo negro, con una mala leche que siempre descargas sobre los que más quieres. Pero ésta no es la mejor actitud, la verdad es que no conduce a nada y, lejos de solucionar las cosas o ayudar a afrontarlas, suele empeorarlas y hacer que te sientas aún más mal. Así que he pensado que lo mejor era levantarse, darse una buena ducha -siempre ayuda ponerse debajo del agua- prepararse un café con leche, encender el ordenador y acabar d'editar la entrada que tenía a medio hacer desde hace días, mientras escucho a Serrat...


De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,

y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida
toma conmigo café
y está tan bonita que
da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida
afina con el pincel:
se nos eriza la piel
y faltan palabras
para nombrar lo que ofrece
a los que saben usarla.

De vez en cuando la vida
nos gasta una broma
y nos despertamos
sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados
sobre una calabaza.

Joan Manuel Serrat. De vez en cuando la vida. 1983


"A mal tiempo, buena cara", com diu el refrany. Segur que dins de quatre dies arribarà la primavera, jo l'espero amb l'esperança de que porti bons temps! Vinga, i ara que ja em sento millor, després de desofegar-me, l'entradeta...

"A mal tiempo, buena cara", como dice el refrán. Seguro que en unos días llegará la primavera, ¡yo la espero con la esperanza de que traiga buenos tiempos! Venga, y ahora que ya me siento mejor, después de desahogarme, la entradita...

Les paysages rebrodés: Peintures et tissus - Liz Maidment
Aquest és un treball que vam fer al taller de patchwork al que assisteixo cada setmana. La Montse, la meva professora, ens va portar aquest llibre, havia vist alguns treballs d'aquesta dissenyadora a una fira a França i l'havia captivat el seu estil: una base de tela pintada, combinada amb diminutes aplicacions de patchwork i brodat tradicional.

Éste es un trabajo que hicimos en el taller de patchwork al que asisto cada semana. Montse, mi profesora, nos trajo este libro, había visto algunos trabajos de esta diseñadora en una feria en Francia y su estilo la había cautivado: una base de tela pintada, combinada con diminutas aplicaciones de patchwork y bordado tradicional.


Les paysages rebrodés: Peintures et tissus - Liz Maidment
A més a més del llibre, la Montse va portar tres preciosos quadres que ella havia realitzat seguint les propostes de la dissenyadora. Vaig decidir provar sort amb aquest Jardí d'estiu i aquest és el resultat:

Además del libro, Montse nos trajo tres preciosos cuadros que ella había realizado siguiendo las propuestas de la diseñadora. Decidí probar suerte con este Jardín de verano y éste es el resultado:




El sol llueix clar i brillant sobre Barcelona, fa un dia preciós! Espero que allà on estigueu també pogueu gaudir d'un fantàstic i assolellat diumenge. Gràcies per fer una parada en aquest racó.

El sol luce claro y brillante sobre Barcelona, ¡hace un día precioso! Espero que allá donde estéis podáis disfrutar de un fantástico y soleado domingo. Gracias por hacer una parada en este rincón.

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

diumenge, 19 de desembre del 2010

MagicXstitch Christmas Exchange 2010


El passat mes d'agost em vaig inscriure al MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch

La Mayté és una persona molt meticulosa i segueix el desenvolupament del seu intercanvi amb molta atenció, sempre disposada a donar una mà. Era la primera vegada que hi participava i ha estat una bonica experiència.

El pasado mes de agosto me inscribí en el MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch

Mayté es una persona muy meticulosa y sigue el desarrollo de su intercambio con mucha atención, siempre dispuesta a echar una mano. Era mi primera participación y debo decir que ha sido una bonita experiencia.


Els regals ja han arribat fa dies, tant el que jo vaig enviar, com el que havia de rebre. Així doncs, esvaït el misteri de les amigues secretes, heus aquí la crònica d'aquest magnífic intercanvi nadalenc.

Los regalos ya han llegado hace días, tanto el que yo envié, como el que tenía que recibir. Así pues, desvanecido el misterio de las amigas secretas, he aquí la crónica de este magnífico intercambio navideño.

A finals de setembre vaig rebre les dades de la Celia. De seguida vaig visitar el seu bloc per esbrinar quines eren les seves preferències. Li agraden un munt de labors i les practica totes: punt de creu, ganxet, patchwork, així que les possibilitats eren molt àmplies.

Havia comprat el llibret Pinkeep Story, un recull de 12 esplèndids gràfics creats per diverses dissenyadores, publicat amb l'objectiu de recaptar fons per Unicef. Vaig decidir que un d'ells aniria cap a Lima -  El Perú, a casa de la Celia.

A finales de septiembre recibí los datos de Celia, enseguida visité su blog para averiguar cuáles eran sus preferencias. Le gustan un montón de labores y las practica todas: punto de cruz, ganchillo, patchwork, así que las posibilidades eran muy amplias.

Había comprado el librito Pinkeep Story, una recopilación de 12 espléndidos gràficos creados por diversas diseñadoras, publicado con el objetivo de recaudar fondos para Unicef. Decidí que uno de ellos viajaría a Lima - Perú, a casa de Celia.

En lloc de fer un pinkeep vaig muntar el cor dissenyat per Nicoletta Farrauto amb un acabat de coixí penjant, inspirada en el que ella va publicar al seu bloc, podeu veure'l aquí. El 10 de novembre va emprendre el seu llarg viatje i va arribar al seu destí al cap de vuit dies. Per les paraules de la Celia vaig deduir que la meva elecció havia estat tot un èxit, jutgeu vosaltres mateixes i, de pas, feu una ullada al seu bloc, els seus amigurumis són genials.

En lugar de hacer un pinkeep monté el corazón diseñado por Nicoletta Farrauto con un acabado de cojín colgante, inspirada en el que ella publicó en su blog, podéis verlo aquí. Por las palabras de Celia deduje que mi elección había sido todo un exito, juzgad vosotras mismas y, de paso, echadle un vistazo a su blog, sus amigurumis son geniales. 

La meva sorpresa va arribar a Barcelona des de Granada. El dia 19 de novembre, divendres, el carter va deixar un avís a la meva bústia. L'oficina de Correus em queda lluny i, entre una cosa i una altra, no vaig poder anar a recollir el meu regal fins dimarts, quina espera, la Blanca, la meva amiga invisible ja patia! Quan vaig veure a l'empleada amb el paquet vaig quedar al·lucinada, era enorme, vaig pensar: Com serà aquest ornament nadalenc?

Un cop pujada a l'autobús i còmodament seguda, vaig desfer l'embolcall amb algun que altre problema, estava tan ben embolicat i protegit que va passar una estoneta fins que va aparèixer, entre precinte i boletes de suro blanc, aquesta filigrana:

Mi sorpresa llegó a Barcelona desde Granada. El día 19 de noviembre, viernes, el cartero dejó un aviso en mi buzón. La oficina de Correos me queda lejos y, entre una cosa y otra, no pude ir a recoger mi regalo hasta el martes, ¡qué espera, Blanca, mi amiga invisible ya sufría! Cuando vi a la empleada con el paquete me quedé alucinada, era enorme, pensé: ¿Cómo será este adorno navideño?

Una vez subida en el autobús y cómodamente sentada, deshice el envoltorio con algún que otro problema, estaba tan bien envuelto y protegido que pasó un ratito hasta que aparció, entre precinto y bolitas de corcho blanco, esta filigrana:


Aquí veieu aquest majestuós àngel, provist d'arc i fletxes, apuntant a la seva pròxima víctima. La Blanca em comentava a la seva nota que havia volgut que el seu regal es pogués lluir tot l'any, més enllà dels Nadals, i així és. A la imatge de la dreta podeu veure com queda penjat a una de les parets de casa, la fotografia no li fa justícia!

Aquí veis este majestuoso ángel, provisto de arco y flechas, apuntando a su próxima víctima. Blanca me comentaba en su nota que había querido que su regalo se pudiera lucir todo el año, más allá de las Navidades, y así es. En la imagen de la derecha podéis ver como queda colgado en una de las paredes de casa, ¡la fotografía no le hace justicia!

I això és tot! L'any vinent hi tornarem! Petons nadalencs.

¡Y eso es todo! ¡El año que viene volveremos a participar! Besos navideños.

dijous, 2 de desembre del 2010

Comença el compte enrere / Empieza la cuenta atrás

Avui, al tornar de la feina, m'he trobat amb una inequívoca imatge de la meva ciutat: Barcelona engalanada per donar la benvinguda als Nadals.

Hoy, al regresar del trabajo, me he encontrado con una inequívoca imagen de mi ciudad: Barcelona engalanada para dar la bienvenida a las Navidades.

Un dels primers senyals de la imminent arribada de les festes és la tradicional encesa dels llums de Nadal, mils de leds s'han il·luminat a les sis de la tarda, per primera vegada aquest any.  Quan he sortit del metro i he vist aquest flamant escenari, he tret el mòbil per compartir-lo amb vosaltres.

Una de las primeras señales de la inminente llegada de las fiestas es el tradicional encendido de las luces de Navidad, mil leds se han iluminado a las seis de la tarde, por primera vez este año. Cuando he salido del metro y he visto este flamante escenario, he sacado el móvil para compartirlo con vosotr@s.
Carrers Pelai, Jovellanos i Tallers - Ciutat Vella - Barcelona
Calles Pelayo, Jovellanos y Talleres - "Ciudad Vieja" - Barcelona
Clar que tot té una vessant comercial però no ens quedem només amb això, el que és evident és que ha començat el compte enrere i s'ha d'espavilar amb els preparatius. Aprofitant el pont (sí, sí, cinc dies de festa!!!) visitarem la Fira de Santa Llúcia, adelantarem algunes compres nadalenques i guarnirem la casa. Jo ja he acabat un parell de boles de patchwork sense agulla per contribuir a la decoració amb coses fetes per mi. Estic satisfeta amb el resultat, vosaltres què en penseu? també heu fet coses a mà per decorar les vostres llars?

Claro que todo tiene una vertiente comercial pero no nos quedemos sólo con eso, lo que es evidente es que ha empezado la cuenta atrás y se ha de espabilar con los preparativos. Aprovechando el puente (¡¡¡sí, sí, cinco días de fiesta!!!) visitaremos la Feria de Santa Lucía, adelantaremos algunas compras navideñas y adornaremos la casa. Yo ya he acabado un par de bolas de patchwork sin aguja para contribuir a la decoración con cosas hechas por mí. Estoy satisfecha con el resultado, a vosotr@s ¿qué os parece?  ¿también habéis hecho cosas a mano para decorar vuestros hogares?




Pel que fa al patchwork sense agulla, vaig aprendre aquesta tècnica l'any passat i, aquest any, algunes companyes de classe l'han aplicat a altres objectes com llibretes o sobres-regal per la taula, enganxant la tela, en lloc de subjectar-la amb agulles de cap al suro blanc, com en el cas de les boles nadalenques.
Aquí teniu la primera bola que vaig muntar, se'n va anar a Itàlia a casa de la meva germana. És un detall molt càlid per fer un regal. Com va tenir tant d'èxit és molt probable que la versió penjant també acabi viatjant a la "bella Italia".

Respecto al patchwork sin aguja, aprendí esta técnica el año pasado y, este año, algunas compañeras de clase la han aplicado a otros objetos como libretas o sobres-regalo para la mesa, pegando la tela, en lugar de sujetarla con alfileres al corcho blanco, como en el caso de las bolas navideñas.
Aquí tenéis la primera bola que monté, se fue a Italia a casa de mi hermana. Es un detallito muy cálido para hacer un regalo. Como tuvo tanto éxito es muy probable que la versión colgante también acabe viajando a la "bella Italia".



Bon cap de setmana a tothom i a gaudir del moment!

¡Buen fin de semana a todo el mundo y a disfrutar del momento!

dimarts, 6 de juliol del 2010

Amb tots Vostès: / Con todos Ustedes: Needle Keeper MaggiCo model Entredós / modelo Entredós ~ Novetats / Novedades: Passarel·la / Pasarela MaggiCa

Quina expectació! Totes volem veure les versions que cadascuna de nosaltres ha cosit del Needle Keeper que Raquel va preparar perquè treballessim una miqueta... Per la meva part, no ho allargaré més...

Qué expectación! Todas queremos ver las versiones que cada una de nosotras ha cosido del Needle Keeper que Raquel preparó para que trabajáramos un poquito... Por mi parte, no lo alargaré más...

Amb tots Vostès, el model Entredós:

Con todos Ustedes, el modelo Entredós:



Mitja volta...

Media vuelta...



Estirem la cinta:

Tiramos de la cinta:



Ni en els meus millors somnis haguès pensat que aquest seria el resultat, no tenia massa fe en les meves capacitats, però la Raquel ho va explicar tan bé i, amb una mica de paciència, ho he aconseguit.

Ni en mis mejores sueños hubiera pensado que éste sería el resultado, no tenía demasiada fe en mis capacidades, pero Raquel lo explicó tan bien y, con un poco de paciencia, lo he conseguido.

Gràcies Raquel, ha estat un autèntic plaer! Per quan el proper?

Gracias Raquel, ha sido un auténtico placer! ¿Para cuándo el próximo?

Noies, espero veure un extens album amb tots els vostres models!

Chicas, espero ver un extenso album con todos vuestros modelos!

Editat /Editado 13.07.2010
Raquel reunirà en diverses entrades les diferents versions del needle keeper que ha protagonitzat el seu SAL, si voleu les veure aquí teniu les primeres imatges. No us perdeu la desfilada, tots són models únics!

Raquel reunirá en diversas entradas las diferentes versiones del needle keeper que ha protagonizado su SAL, si queréis verlas aquí tenéis las primeras imágenes. No os perdáis el desfile, todos son modelos únicos!

Editat /Editado 24.08.2010
Raquel ha creat un bloc específic per reunir tots els needle keepers, no deixeu de visitar-lo, aquí el teniu.
Raquel ha creado un blog específico para reunir todos los needle keepers, no dejéis de visitarlo,

dimarts, 22 de juny del 2010

Needle Keeper MaggiCo: Això s'acaba / Esto se acaba

Què ràpid han passat els dies, volia fer una entrada per mostrar-vos el tercer objectiu, la part interior del needle keeper, però, entre una cosa i una altra, no vaig poder. De manera que vaig pensar que us l'ensenyaria junt a la minivila brodada de l'anvers de l'estoig, que era el quart.

Qué rápido han pasado los días, quería hacer una entrada para mostraros el tercer objetivo, la parte interior del needle keeper, pero, entre una cosa y otra, no pude. De manera que pensé que os la enseñaría junto a la minivilla bordada del anverso del estuche, que era el cuarto.

Doncs bé, aquest és l'interior de l'estoig:

Pues bien, éste es el interior del estuche:

Nómés he realitzat un canvi, he utilitzat els dos colors de feltre per fer els dos cercles centrals on clavarem les agulles, en comptes de la tela Aida.

Sólo he realizado un cambio, he utilizado los dos colores de fieltro para hacer los dos círculos centrales donde clavaremos las agujas, en lugar de la tela Aida.

I aquí tenim la minivilla dissenyada per Raquel:

Y aquí tenemos la minivilla diseñada por Raquel:

Després d'un parell d'intents frustrats per afegir alguna cosa de la meva collita, vaig decidir deixar-ho estar, no estava massa inspirada ... vaig desfer el bunyol i sortosament no va quedar cap senyal.

Después de un par de intentos frustrados para añadir alguna cosa de mi cosecha, decidí dejarlo correr, no estaba demasiado inspirada, deshice el churro y afortunadamente no quedó ni señal.

El dia 25 rebrem l'últim objectiu i a veure com queda el muntatge final.

El día 25 recibiremos el último objetivo y a ver cómo queda el montaje final.



Això s'acaba!

Esto se acaba!

dimecres, 26 de maig del 2010

Needle Keeper MaggiCo: Camí del 3er Objectiu / Camino del 3er Objetivo

Ja fa dies que no us poso al dia dels meus progressos, així que avui us ensenyo els primers dos passos del Needle Keeper MaggiCo. Recordeu les teles que vaig escollir? doncs han anat prenent forma ....

Ya hace días que no os pongo al día de mis progresos, así que hoy os enseño los dos primeros pasos del Needle Keeper MaggiCo. ¿Recordáis las telas que escogí? pues han ido tomando forma ....



Així va quedar el primer objectiu, una part de l'interior de l'estoig de costura. Havia d'estar enllestit el 12 de maig i vaig fer la feina dins del termini. Després d'uns dies de pluges contínues va sortir el sol i vaig fer las fotos a la terrassa de casa, aprofitant el bon temps.

Así quedó el primer objetivo, una parte del interior del estuche de costura. Tenía que estar listo el 12 de mayo e hice el trabajo dentro del plazo. Después de unos días de lluvias continuas salió el sol e hice las fotos en la terraza de casa, aprovechando el buen tiempo.

Ja heu vist què maques estan les plantes. Mireu les meves plomes de Santa Teresa, en plena floració.

Ya véis qué bonitas están las plantas. Mirad mis plumas de Santa Teresa, en plena floración.




Bé, després d'aquest incís floral, continuem amb el segon objectiu. La peça superior de la primera foto correspon a l'exterior de l'estoig, he escollit una tela Aida de 14, de color cru, per brodar la preciosa minivila dissenyada per Raquel. La peça inferior forma part de l'interior del costurer.

Bien, después de este inciso floral, continuemos con el segundo objetivo. La pieza superior de la primera foto corresponde al exterior del estuche, he escogido una tela Aida de 14, de color crudo, para bordar la preciosa minivilla diseñada por Raquel. La pieza inferior forma parte del interior del costurero.



A continuació un detall de l'espai destinat al brodat, emmarcat per la tela principal, i dels repunts per formar unes de les butxaques interiors. Cliqueu sobre les imatges si voleu ampliar-les.

A continuación un detalle del espacio destinado al bordado, enmarcado por la tela principal, y de los pespuntes para formar unos de los bolsillos interiores. Clicad sobre las imágenes si queréis ampliarlas.



A pel tercer objectiu, a veure per on continuarem.

A por el tercer objetivo, a ver por dónde continuamos.

diumenge, 2 de maig del 2010

Som-hi / Vamos allá .... Needle Keeper MaggiCo

Bé, doncs ja ha començat el nou SAL de Maggi Co's Village. Raquel ens va passar ja fa dies una relació amb tot el material necessari i, el dia 1 de maig, l'arxiu definitiu on explicava detalladament les tasques del primer objectiu.

He pensat que no calia esperar al 13 o 14 de maig, data límit per publicar les imatges de la primera entrega del SAL, per compartir amb totes vosaltres alguns detalls del meu estoig de costura. Així que m'agradaria ensenyar-vos les teles que he escollit, va ser un amor a primera vista, encara no havia rebut la relació de materials amb les mides, però em vaig aventurar a comprar-les perquè em van semblar que s'adeien molt amb l'ús de l'objecte al que anaven destinades.

Bien, pues ya ha empezado el nuevo SAL de Maggi Co's Village. Raquel nos pasó ya hace días una relación con todo el material necesario y, el día 1 de mayo, el archivo definitivo donde explicaba detalladamente las tareas del primer objetivo.

He pensado que no hacía falta esperar al 13 o 14 de mayo, fecha límite para publicar las imágenes de la primera entrega del SAL, para compartir con vosotras algunos detalles de mi estuche de costura. Así que me gustaría enseñaros las telas que he escogido, fue un amor a primera vista, aún no había recibido la relación de materiales con las medidas, pero me aventuré a comprarlas porque me pareció que se adecuaban mucho al uso del objeto al que iban destinadas.

Alguns dissabtes al matí m'agrada passejar pel Mercat de Bellcaire, també conegut com Els Encants Vells, una fira molt tradicional de Barcelona amb infinitat de parades de teles, botons, vetes i fils, entre centenars d'altres articles, on sempre pots trobar coses interessants. Una de les meves tendes favorites és un lloc de teles de patchwork que disposa d'un gran assortiment i allà és on vaig fer les meves compres. Les teles de cotó pertanyen a la col·lecció The Sew It Book Collection de Red Rooster Fabrics, el venedor em va comentar que era una col·lecció molt maca amb diferents motius de costura, punt de creu ... em va despertar la curiositat per saber-ne alguna cosa més i vaig visitar el web d'aquesta marca, en arribar a casa. Vaig esbrinar que es tracta de resproduccions d'un llibre de costura de l'any 1929, si voleu veure tota la gama, podeu fer-ho aquí.

Algunos sábados por la mañana me gusta pasear por el Mercado de Bellcaire, también conocido como Los Encantes Viejos, una feria muy tradicional de Barcelona, con infinidad de puestos de telas, botones, cintas e hilos, entre centenares de otros artículos, donde siempre puedes encontrar cosas interesantes. Uno de mis favoritos es una tienda de patchwork que dispone de un gran surtido y allá es donde hice mis compras. Las telas de algodón pertenecen a la colección The Sew It Book Collection de Red Rooster Fabrics, el vendedor me comentó que era una colección muy bonita con diferentes motivos de costura, punto de cruz ... me despertó la curiosidad por saber alguna cosa más y visité la web de esta marca cuando llegué a casa. Averigué que se trata de reproducciones de un libro de costura del año 1929, si queréis ver toda la gama, podéis hacerlo aquí.

Aquests són els feltres, ja sé que només necessitem un parell de colors, des del primer moment vaig tenir clar que un seria gris, però com no em decidia entre el vermell i el rosat, els vaig comprar tots dos, ja veuré quin utilitzo.

Estos son los fieltros, ya sé que sólo necesitamos un par de colores, desde el primer momento tuve claro que uno sería gris, pero como no me decidía entre el rojo y el rosado, los compré los dos, ya veré cuál uso.

El mateix dissabte vaig començar a tallar la roba, primer problema, veieu aquesta tela? Vaig comprar 50 centímetres, per la qual cosa si la hagués tallat en horitzontal no n'hagués tingut prou per la peça més grossa del estoig i hauria hagut de fer un afegit, així doncs, vaig decidir no complicar-me l'existència i tallarla amb el dibuix en vertical. Espero que quedi maco ...

El mismo sábado empecé a cortar la tela, primer problema, ¿véis esta tela? Compré 50 centímetros, por lo que si la hbiera cortado en horizontal no hubiera tenido suficiente para la pieza más grande del estuche y tendría que haber hecho un añadido, así pues, decidí no complicarme la existencia y cortarla con el dibujo en vertical. Espero que quede bonito ...

Apa, ja estan la tela de cotó i l'entretela tallades; tot preparat pel següent pas. Nó sé si ho cosiré a mà o a màquina, no fa gaire que utilitzo la màquina de cosir de la meva mare i això de les costures rectes em porta una mica de corcoll... En fi, això és tot pel moment, ens veiem amb l'objectiu acabat en el temps assenyalat!

Ala, ja están la tela de algodón y la entretela cortadas; todo preparado para el siguiente paso. No sé si lo coseré a mano o a maquina, no hace demasiado que utilizo la máquina de coser de mi madre y esto de las costuras rectas me trae un poco de cabeza... En fin, esto es todo por el momento, ¡nos vemos con el objetivo acabado en el tiempo señalado!















dilluns, 15 de març del 2010

Nou SAL a / Nuevo SAL en Maggi Co's Village: Needle Keeper MaggiCo

M'alegra molt publicar aquesta entrada per anunciar-vos un nou SAL: Needle Keeper MaggiCo. Es tracta d'un complet estoig de costura, on tenir tot el necessari per realitzar les nostres labors, a mà, a la vista i perfectament ordenat.

Me alegra mucho publicar esta entrada para anunciaros un nuevo SAL: Needle Keeper MaggiCo. Se trata de un completo estuche de costura, donde tener todo lo necesario para realizar nuestras labores, a mano, a la vista y perfectamente ordenado.

L'organitzadora, Raquel Blasco, és una esplèndida dibuixant que mostra la seva incipient obra al seu bloc Maggi Co's Village. Al mateix temps és una gran aficionada a les labors i fruit d'aquesta passió, des de fa algun temps, col·labora amb Nathalie Cichon, de Jardin Privé, qui ha adaptat varis dels seus màgics villages a punt de creu, uns dissenys originals, frescos i alegres que es troben entre la meva llista de projectes futurs.

La organizadora, Raquel Blasco, es una espléndida dibujante cuya incipiente obra podéis ver en su blog Maggi Co's Village. Al mismo tiempo es una gran aficionada a las labores y fruto de esa pasión, desde hace algún tiempo, colabora con Nathalie Cichon, de Jardin Privé, quien ha adaptado varios de sus mágicos villages a punto de cruz, unos diseños originales, frescos y alegres que se cuentan entre mi lista de proyectos futuros.

Sóc una fervent admiradora de les seves creacions -encara que no ho hagi dit abans, crec que ja ho haureu deduit- i en especial dels seus poblets i els seus arbres. El seus villages constitueixen una dispar succesió de cases apinyades, de formes i mides del més variat, esquitxades per arbres majestuosos i fantàstics en el quals deixar anar la seva imaginació a regna solta.



Soy una ferviente admiradora de sus creaciones -aunque no lo haya dicho antes, creo que ya lo habréis deducido- y en especial de sus pueblitos y sus árboles. Sus villages constituyen una dispar sucesión de casas apiñadas, de formas y tamaños de lo más variopinto, salpicadas por majestuosos y fantásticos árboles en los que da rienda suelta a su imaginación.



Aquí teniu una altra mostra del seu treball: Up! que es troba en un lloc especial entre els meus favorits. Raquel va crear uns punts de llibre maquíssims amb ell i m'encanta veure'l cada dia entre les planes de la novel·la que estic llegint ¡no vaig poder resistir-me a la temptació d'aconseguir-ne un!

Aquí tenéis otra muestra de su trabajo: Up! que se halla en un lugar especial entre mis favoritos. Raquel creó unos puntos de libro guapísimos con él y me encanta verlo a diario entre las páginas de la novela que estoy leyendo ¡no pude resistirme a la tentación de hacerme con uno!

Bé, centrant-nos en el SAL, dir-vos que començarà l'1 de maig, i tindrà una durada de dos mesos i mig, el treball es distribuirà en 5 objectius. Fins el 15 d'abril, teniu temps per inscriure-us, deixant un comentari al seu bloc.

Bien, centrándonos en el SAL, deciros que empieza el 1 de mayo, y tendrá una duración de dos meses y medio, el trabajo se distribuirá en 5 objetivos. Hasta el 15 de abril, tenéis tiempo para inscribiros, dejando un comentario en su blog.



Aquestes imatges corresponen a l'interior, com us deia, qui no ho tingui tot ben organitzat no serà perquè no existeixi un espai per a cada cosa.

Estas imágenes corresponden al interior, como os decía, quien no lo tenga todo bien organizado no será porque no exista un espacio para cada cosa.


L'estoig de costura comptarà amb una coberta especial, que no veieu a les fotografies anteriors, una minivila brodada a punt de creu, basada en un del seus dissenys. La Raquel encara no ha desvetllat el misteri sobre aquest dibuix, haurem d'esperar a l'últim objectiu del projecte.

El estuche de costura contará con una cubierta especial, que no véis en las fotografías anteriores, una minivilla bordada en punto de cruz, basada en uno de sus diseños. Raquel todavía no ha desvelado el misterio sobre este dibujo, deberemos esperar al último objetivo del proyecto.

Us convido a visitar el seu bloc i unir-vos a aquest SAL, serà una passada veure totes les vostres versions, jo ja estic pensant en la meva!

Os invito a visitar su blog y uniros a este SAL, será un gustazo ver todas vuestras versiones, yo ya estoy pensando en la mía!

Bones creus!

Felices cruces!

Totes les imatges procedeixen del bloc Maggi Co's Village i la seva reproducció en aquesta entrada ha estat expressament autoritzada per Raquel Blasco.

Todas las imágenes proceden del blog Maggi Co's Village y su reproducción en esta entrada ha sido expresamente autorizada por Raquel Blasco.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...