Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal / Navidad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal / Navidad. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de gener del 2014

2014

Abans de deixar definitivament enrera les festes i retirar i guardar tots els ornaments nadalencs, he volgut desitjar-vos un bon 2014 amb una imatge dels cors, boles, mitjons i flocs de neu que han anat passant del meu ganxet a aquest penjador en els últims tres anys. A veure quin s'afegeix el Nadal vinent.

Encara que ens ho posin molt difícil i de vegades pensem que aquest és un món de bojos
Carpe annum!

Antes de dejar definitivamente atrás las fiestas y retirar y guardar todos los ornamentos navideños, he querido desearos un feliz 2014, con una imagen de los corazones, bolas, calcetines y copos de nieve que han ido pasando de mi ganchillo a este colgador en los últimos tres años. A ver cuál se añade la Navidad próxima.

Aunque nos lo pongan muy difícil y a veces pensemos que éste es un mundo de locos
Carpe annum!


dilluns, 23 de desembre del 2013

Bones Festes! / ¡Felices Fiestas!




Us desitjem unes boníssimes festes nadalenques i una millor entrada d'any, que esperem que ens porti més alegries que aquest que estem a punt d'acomiadar.


Os deseamos unas felices fiestas navideñas y una mejor entrada de año, que esperemos que nos traiga más alegrías que éste que estamos a punto de despedir.


Una imatge d'un mitjonet de ganxet que he fet per la decoració de Nadal. Em va quedar tan petit, tan petit que no li cabria ni a un nadó!


Una abraçada! i com diu la Pili:


Carpe diem!


Una imagen de un calcetinito de ganchillo que he hecho para la decoración de Navidad. ¡Me quedó tan pequeño que no le cabría ni a un bebé!


¡Un abrazo! y como dice Pili:


Carpe diem!

divendres, 6 d’abril del 2012

Produint a ¿Me sigues el hilo? - Produciendo en ¿Me sigues el hilo?

Fa molts dies que volia retrobar-me amb vosaltres però ja fa un temps que no puc dedicar-me tan com abans al bloc i a visitar-vos. Els caps de setmana entro en "desconnexió" per destinar els meus moments de lleure, entre d'altres coses, a la més ampla gama d'agulles.

Hace muchos días que quería reencontrarme con vosotras pero ya hace tiempo que no puedo dedicarme tanto como antes al blog y a visitaros. Los fines de semana entro en "desconexión" para destinar mis momentos de ocio, entre otras cosas, a la más amplia gama de agujas.

Com haureu vist pel títol, avui us parlaré de les de ganxet i de les de fer mitja. Alguna vegada us he comentat que vaig a classe a ¿Me sigues el hilo? i ja són uns quants els treballs que he acabat, el primer va ser  aquest.
La Pilar i la Montse també venen i entre les tres i la resta del grup, al capdavant del qual es troba la Nadia i la nostra nova mestra Anna -La Laura ens ha deixat per dedicar-se a un original i meravellós projecte personal, sí, amb un parell ... de nassos, en els temps que corren encara més!, Nido de abeja, que fa no res ha obert les seves portes a la vila de Gràcia, és una botiga-taller maquíssima, val la pena dedicar-li una visita- Ai!, com sempre, vaig saltant d'una cosa a l'altra, era difícil que només parlés d'agulles. Reprenent la frase: totes nosaltres plegades passem unes tardes de divendres genials al voltant de la taula de ¿Me sigues el hilo?, espero que no hàgiu perdut el fil ;-)).

Como habréis visto por el título, hoy os hablaré de las de ganchillo y media. Alguna vez os he comentado que voy a clase a ¿Me sigues el hilo? y ya son unos cuantos los trabajos que he acabado, el primero fue éste.
Pilar y Montse también vienen y entre las tres y el resto del grupo, al frente del cual se encuentra Nadia y nuestra nueva maestra Anna -Laura nos ha dejado para dedicarse a un original y maravilloso proyecto personal, sí, con un par... de narices, ¡en los tiempos que corren todavía más!, Nido de abeja, que hace nada ha abierto sus puertas en Gracia, es una tienda-taller muy bonita, vale la pena dedicarle una visita- Ay!, como siempre, voy saltando de una cosa a otra, era difícil que solamente hablara de agujas. Retomando la frase: todas nosotras reunidas pasamos unas tardes de viernes geniales alrededor de la mesa de ¿Me sigues el hilo?, espero que no hayáis perdido el hilo ;-)).

Aquest és el cartell que ens dona la benvinguda, les fotografies són de l'estiu passat, així doncs comencem la retrospectiva. La Pili en plena tasca, ganxet en mà, iniciant-se en el món d'aquesta tècnica amb una llarga succesió de cadenetes; un cabdell gegant amb el que vaig emprendre un pla manufacturer destinat als regals del passat Nadal i, a la prestatgeria, tots els colors que la Nadia tenia disponibles; la Montse arribant a classe i posant amb el seu preciós xal acabat i, per últim, la taula de treball al fons amb totes les alumnes amb la seva labor entre mans.

Éste es el cartel que nos da la bienvenida, las fotografías son del verano pasado, así pues empecemos la retrospectiva. Pili en pleno trabajo, ganchillo en mano, iniciándose en el mundo del crochet con una larga sucesión de puntos de cadeneta; una madeja gigante con la que emprendí un plan manufacturero destinado a los regalos de las pasadas Navidades y, en el mueble, todos los colores que Nadia tenía disponibles; Montse llegando a clase y posando con su precioso chal recién acabado y, por último, la mesa de trabajo al fondo con todas las alumnas con su labor entre manos.

 
De classe a ¿Me sigues el hilo?
De clase en ¿Me sigues el hilo?
Potser us preguntareu on sóc jo, doncs aquí, ben orgullosa lluint el meu primer treball "de posar-se", un bolero - bufanda de ganxet que vaig acabar al juliol. La Montse havia comprat una llana molt dolça d'un color maquíssim i la va compartir amb mi, si us fixeu el seu xal i el meu bolero són del mateix color. Aquest hivern l'he portat molt, com a bufanda, com a bolero sobre un jersei de coll alt negre, quedava ben maco i em produia una gran satisfacció haver-lo fet jo soleta.

Quizás os preguntaréis donde estoy yo, pues aquí, muy orgullosa luciendo mi primer trabajo "de ponerse", un bolero - bufanda de ganchillo que acabé en julio. Montse había comprado una lana muy suave de un color precioso y la compartió conmigo, si os fijáis su chal y mi bolero son del mismo color. Este invierno lo he llevado mucho, como bufanda, como bolero sobre un jersey de cuello cisne, quedaba muy bien y me producía una gran satisfacción haberlo hecho yo solita.


Passada rere passada, continuant per un bloqueig per fixar-lo en un rectangle perfecte, més uns vistosos botons artesanals de Victoria Ibars, el resultat és el que heu vist, cordat és un bolero i, descordat, una bufanda, segons el que més convingui.

Pasada tras pasada, continuando por un bloqueo para fijarlo en un rectángulo perfecto, más unos vistosos botones artesanales de Victoria Ibars, el resultado es el que habéis visto, abotonado es un bolero y, desabotonado, una bufanda, según lo que más convenga.

A continuació va arribar el mes d'agost i vam fer vacances, però el setembre va portar un nou projecte que aquest hivern, que ja hem deixat enrere, ha tingut com a objectiu abrigar a la majoria de les fèmines de la meva família i algunes de les meves amigues. Totes elles van tenir un coll per Nadal o pel seu aniversari. A classe el vam batejar amb el nom de Laura, la meva professora es va trencar tant les banyes per treure el punt que vam decidir retre-li aquest homenatge... Coll Laura en tots els colors...

A continuacion llegó el mes de agosto e hicimos vacaciones, pero septiembre trajo un nuevo proyecto que este invierno, que ya hemos dejado atrás, ha tenido como objetivo abrigar a la mayoría de las féminas de mi familia y algunas de mis amigas. Todas ellas tuvieron un cuello en Navidad o para su cumpleaños. En clase lo bautizamos con el nombre de Laura, mi profesora se rompió tanto los cuernos para sacar el punto que decidimos rendirle este modesto homenaje... Cuello Laura en todos los colores...

Llana Bravo Big de SMC Schaschenmayr distribuida per Coats (100% acrílica - 200 gr.) teixida amb agulles del n. 10.
Un cabdell per coll.
Lana Bravo Big de SMC Schaschenmayr distribuida por Coats (100% acrílica - 200 gr.) tejida con agujas del nº 10. Una madeja por cuello.
I ara, tot just he acabat un xal com el que va teixir la meva amiga Montse, es veu que li teniem enveja perquè la Pili també l'està fent. Es un disseny clàssic triangular, però treballat amb una llana multicolor que passa dels grisos als blaus i lilosos, i uns abaloris com suggereix el patró original, mireu quin aire més romàntic i actual té, o si més no a mi m'ho sembla.

La semana passada, aprofitant que el dissabte el sol escalfava de valent, vaig fer el bloqueig. Em faltaven peces per cobrir tota la superfície del xal, així que es va haver de fer un invent....

A classe li vam fer unes fotos, però això i altres detalls ja seran matèria d'una altra entrada, per avui crec que ja n'hi ha prou, no us retreuria no haver arribat al final!

En estos momentos, justamente he acabado un chal como el que tejió mi amiga Montse, parece que le teníamos envidia porque Pili tambíén lo está haciendo. Es un diseño clásico triangular, pero trabajado con una lana multicolor que pasa de los grises a los azules y lilas, y con unos abalorios como sugiere el patrón origial, mirad que aire más romántico y actual tiene, o como mínimo a mí me lo parece.

La semana pasada, aprovechando que el sábado el sol calentaba inundando mi terraza, hice el bloqueo. Me faltaban piezas para cubrir toda la superficie del chal, así que se tuvo que hacer un invento....

En clase le hicimos unas fotos, pero eso y otros detalles ya serán materia de otra entrada, por hoy creo que ya tenéis suficiente, ¡no os reprocharía no haber llegado al final!



Fins aviat i gaudiu d'aquests dies de descans pasqual!

¡Hasta pronto y disfrutad de estos días de descanso pascual!

dijous, 19 de gener del 2012

MagicXstitch Christmas Exchange 2011



Una nova edició del MagicXstitch Christmas Exchange, l'intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch, es va iniciar el passat mes de setembre. Vaig participar per primera vegada l'any passat i va resultar una experiència molt positiva, per això vaig decidir apuntar-me de nou.

Una nueva edición del MagicXstitch Christmas Exchange, el intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch, se inició el pasado mes de septiembre. Participé por primera vez el año pasado y resultó ser una experiencia muy positiva, por eso decidí apuntarme de nuevo.

Els regals van arribar a temps per Nadal, i encara que arriba massa tard, aquesta és la presentació de les meves parelles d'intercanvi.

Los regalos llegaron a tiempo para Navidad, y aunque llega demasiado tarde, ésta es la presentación de mis mis parejas de intercambio.



Coneixia bastant bé les preferències de la meva companya d'intercanvi, segueixo el seu bloc fa temps, així que esbrinar quin tipus d'ornament li agradaria no suposava una tasca massa complicada. Però sí que quan Mayté em va comunicar que ella era la meva amiga secreta em vaig sentir una mica aclaparada, és una consumada brodadora i de les seves mans surten uns treballs originals i meravellosament executats, i clar això de que et toqui la mestra i organitzadora..... Peró bé, vaig afrontar el repte com sempre, pensant en la destinatària del regal i intentant fer-ho el millor possible.

Conocía bastante bien las preferencias de mi compañera de intercambio, sigo su blog hace tiempo, así que averiguar qué tipo de adorno le agradaría no suponía una tarea demasiado complicada. Pero sí que cuando Mayté me comunicó que ella era mi amiga secreta me sentí un poco abrumada, es una consumada bordadora y de sus manos salen unos trabajos originales y maravillosamente ejecutados, y claro eso de que te toque la maestra y organizadora..... Pero bueno, afronté el reto como siempre, pensando en la destinataria del regalo e intentando hacerlo lo mejor posible.

Mayté adora els quaker, de manera que em vaig decantar per aquest tipus de brodat, i vaig pensar en una preciosa bosseta nadalenca dissenyada per Nicoletta Farrauto (Niky Creations), inclosa en el seu llibret Flowers.

Vaig triar els materials tractant de que tot tingués un cert aire primitiu.

Mayté adora los quaker, de modo que me decanté por este tipo de bordado y pensé en una preciosa bolsita navideña diseñada por Nicoletta Farrauto (Niky Creations), incluida en un su librito Flowers.

Seleccioné los materiales tratando de que todo tuviera un cierto aire primitivo.


I aquí la teniu un cop muntada:

Y aquí la tenéis una vez montada:


Quatre detalls:

Cuatro detalles:
Brodat en tela de lli de 40 ct, 16 fils/cm i un sol fil de mouliné DMC. Acabats en tela i feltre.
Bordado en tela de lino de 40 ct, 16 hilos/cm y una hebra de mouliné DMC. Acabados en tela y fieltro.

Mayté va estar molt contenta amb aquest regal i jo, més; és molt agradable tenir la sensació de que has encertat i de que el que has fet, agrada. Segur que Àfrica està d'acord amb mi, oi? Ella m'havia de fer un regalet a mi, em va dir que era novella i que li feia una mica de respecte després d'haver visitat el meu blog i haver vist els meus treballs. Doncs com ja veureu ara mateix no havia de patir gens ni mica, primer, perquè ningú neix ensenyat i, segon, però no menys important, perquè el que compta és la intenció. Però, a més a més, va fer diana, pel brodat, l'acabat, la tela del revés -jo també la tinc, és una tela nadalenca molt fineta i alegre- en fi, què més es pot demanar?

No m'allargo més, mireu quin ornament penjant més bonic, en el pom d'aquest armari de casa quedava fantàstic:

Mayté se puso muy contenta con este regalo y yo, más; es muy agradable tener la sensación de que has acertado y de que lo que has hecho, gusta. Seguro que África está de acuerdo conmigo, ¿verdad?  Ella tenía que hacerme un regalito a mí, me dijo que era novata y que le había dado un poco de apuro respeto después de haber visitado mi blog y ver mis trabajos. Como ya veréis ahora mismo no tenía que sufrir en absoluto, primero, porque nadie enseñado y, segundo, pero no menos importante, porque lo que cuenta es la intención. Pero, además, dio de pleno en la diana, por el bordado, el acabado, la tela del revés -jo también la tengo, es una una tela navideña muy finita y alegre- en fin, ¿qué más se puede pedir?

No me extiendo más, mirad que ornamento colgante más bonito, en el pomo de este armario de casa quedaba fantástico:


Fins aviat i bon any! Esperem que encara que sigui dur, anem tirant endevant!

Hasta pronto y ¡feliz año! ¡Esperemos que aunque sea duro, vayamos saliendo adelante!

diumenge, 25 de desembre del 2011

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

diumenge, 19 de desembre del 2010

MagicXstitch Christmas Exchange 2010


El passat mes d'agost em vaig inscriure al MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch

La Mayté és una persona molt meticulosa i segueix el desenvolupament del seu intercanvi amb molta atenció, sempre disposada a donar una mà. Era la primera vegada que hi participava i ha estat una bonica experiència.

El pasado mes de agosto me inscribí en el MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch

Mayté es una persona muy meticulosa y sigue el desarrollo de su intercambio con mucha atención, siempre dispuesta a echar una mano. Era mi primera participación y debo decir que ha sido una bonita experiencia.


Els regals ja han arribat fa dies, tant el que jo vaig enviar, com el que havia de rebre. Així doncs, esvaït el misteri de les amigues secretes, heus aquí la crònica d'aquest magnífic intercanvi nadalenc.

Los regalos ya han llegado hace días, tanto el que yo envié, como el que tenía que recibir. Así pues, desvanecido el misterio de las amigas secretas, he aquí la crónica de este magnífico intercambio navideño.

A finals de setembre vaig rebre les dades de la Celia. De seguida vaig visitar el seu bloc per esbrinar quines eren les seves preferències. Li agraden un munt de labors i les practica totes: punt de creu, ganxet, patchwork, així que les possibilitats eren molt àmplies.

Havia comprat el llibret Pinkeep Story, un recull de 12 esplèndids gràfics creats per diverses dissenyadores, publicat amb l'objectiu de recaptar fons per Unicef. Vaig decidir que un d'ells aniria cap a Lima -  El Perú, a casa de la Celia.

A finales de septiembre recibí los datos de Celia, enseguida visité su blog para averiguar cuáles eran sus preferencias. Le gustan un montón de labores y las practica todas: punto de cruz, ganchillo, patchwork, así que las posibilidades eran muy amplias.

Había comprado el librito Pinkeep Story, una recopilación de 12 espléndidos gràficos creados por diversas diseñadoras, publicado con el objetivo de recaudar fondos para Unicef. Decidí que uno de ellos viajaría a Lima - Perú, a casa de Celia.

En lloc de fer un pinkeep vaig muntar el cor dissenyat per Nicoletta Farrauto amb un acabat de coixí penjant, inspirada en el que ella va publicar al seu bloc, podeu veure'l aquí. El 10 de novembre va emprendre el seu llarg viatje i va arribar al seu destí al cap de vuit dies. Per les paraules de la Celia vaig deduir que la meva elecció havia estat tot un èxit, jutgeu vosaltres mateixes i, de pas, feu una ullada al seu bloc, els seus amigurumis són genials.

En lugar de hacer un pinkeep monté el corazón diseñado por Nicoletta Farrauto con un acabado de cojín colgante, inspirada en el que ella publicó en su blog, podéis verlo aquí. Por las palabras de Celia deduje que mi elección había sido todo un exito, juzgad vosotras mismas y, de paso, echadle un vistazo a su blog, sus amigurumis son geniales. 

La meva sorpresa va arribar a Barcelona des de Granada. El dia 19 de novembre, divendres, el carter va deixar un avís a la meva bústia. L'oficina de Correus em queda lluny i, entre una cosa i una altra, no vaig poder anar a recollir el meu regal fins dimarts, quina espera, la Blanca, la meva amiga invisible ja patia! Quan vaig veure a l'empleada amb el paquet vaig quedar al·lucinada, era enorme, vaig pensar: Com serà aquest ornament nadalenc?

Un cop pujada a l'autobús i còmodament seguda, vaig desfer l'embolcall amb algun que altre problema, estava tan ben embolicat i protegit que va passar una estoneta fins que va aparèixer, entre precinte i boletes de suro blanc, aquesta filigrana:

Mi sorpresa llegó a Barcelona desde Granada. El día 19 de noviembre, viernes, el cartero dejó un aviso en mi buzón. La oficina de Correos me queda lejos y, entre una cosa y otra, no pude ir a recoger mi regalo hasta el martes, ¡qué espera, Blanca, mi amiga invisible ya sufría! Cuando vi a la empleada con el paquete me quedé alucinada, era enorme, pensé: ¿Cómo será este adorno navideño?

Una vez subida en el autobús y cómodamente sentada, deshice el envoltorio con algún que otro problema, estaba tan bien envuelto y protegido que pasó un ratito hasta que aparció, entre precinto y bolitas de corcho blanco, esta filigrana:


Aquí veieu aquest majestuós àngel, provist d'arc i fletxes, apuntant a la seva pròxima víctima. La Blanca em comentava a la seva nota que havia volgut que el seu regal es pogués lluir tot l'any, més enllà dels Nadals, i així és. A la imatge de la dreta podeu veure com queda penjat a una de les parets de casa, la fotografia no li fa justícia!

Aquí veis este majestuoso ángel, provisto de arco y flechas, apuntando a su próxima víctima. Blanca me comentaba en su nota que había querido que su regalo se pudiera lucir todo el año, más allá de las Navidades, y así es. En la imagen de la derecha podéis ver como queda colgado en una de las paredes de casa, ¡la fotografía no le hace justicia!

I això és tot! L'any vinent hi tornarem! Petons nadalencs.

¡Y eso es todo! ¡El año que viene volveremos a participar! Besos navideños.

dijous, 2 de desembre del 2010

Comença el compte enrere / Empieza la cuenta atrás

Avui, al tornar de la feina, m'he trobat amb una inequívoca imatge de la meva ciutat: Barcelona engalanada per donar la benvinguda als Nadals.

Hoy, al regresar del trabajo, me he encontrado con una inequívoca imagen de mi ciudad: Barcelona engalanada para dar la bienvenida a las Navidades.

Un dels primers senyals de la imminent arribada de les festes és la tradicional encesa dels llums de Nadal, mils de leds s'han il·luminat a les sis de la tarda, per primera vegada aquest any.  Quan he sortit del metro i he vist aquest flamant escenari, he tret el mòbil per compartir-lo amb vosaltres.

Una de las primeras señales de la inminente llegada de las fiestas es el tradicional encendido de las luces de Navidad, mil leds se han iluminado a las seis de la tarde, por primera vez este año. Cuando he salido del metro y he visto este flamante escenario, he sacado el móvil para compartirlo con vosotr@s.
Carrers Pelai, Jovellanos i Tallers - Ciutat Vella - Barcelona
Calles Pelayo, Jovellanos y Talleres - "Ciudad Vieja" - Barcelona
Clar que tot té una vessant comercial però no ens quedem només amb això, el que és evident és que ha començat el compte enrere i s'ha d'espavilar amb els preparatius. Aprofitant el pont (sí, sí, cinc dies de festa!!!) visitarem la Fira de Santa Llúcia, adelantarem algunes compres nadalenques i guarnirem la casa. Jo ja he acabat un parell de boles de patchwork sense agulla per contribuir a la decoració amb coses fetes per mi. Estic satisfeta amb el resultat, vosaltres què en penseu? també heu fet coses a mà per decorar les vostres llars?

Claro que todo tiene una vertiente comercial pero no nos quedemos sólo con eso, lo que es evidente es que ha empezado la cuenta atrás y se ha de espabilar con los preparativos. Aprovechando el puente (¡¡¡sí, sí, cinco días de fiesta!!!) visitaremos la Feria de Santa Lucía, adelantaremos algunas compras navideñas y adornaremos la casa. Yo ya he acabado un par de bolas de patchwork sin aguja para contribuir a la decoración con cosas hechas por mí. Estoy satisfecha con el resultado, a vosotr@s ¿qué os parece?  ¿también habéis hecho cosas a mano para decorar vuestros hogares?




Pel que fa al patchwork sense agulla, vaig aprendre aquesta tècnica l'any passat i, aquest any, algunes companyes de classe l'han aplicat a altres objectes com llibretes o sobres-regal per la taula, enganxant la tela, en lloc de subjectar-la amb agulles de cap al suro blanc, com en el cas de les boles nadalenques.
Aquí teniu la primera bola que vaig muntar, se'n va anar a Itàlia a casa de la meva germana. És un detall molt càlid per fer un regal. Com va tenir tant d'èxit és molt probable que la versió penjant també acabi viatjant a la "bella Italia".

Respecto al patchwork sin aguja, aprendí esta técnica el año pasado y, este año, algunas compañeras de clase la han aplicado a otros objetos como libretas o sobres-regalo para la mesa, pegando la tela, en lugar de sujetarla con alfileres al corcho blanco, como en el caso de las bolas navideñas.
Aquí tenéis la primera bola que monté, se fue a Italia a casa de mi hermana. Es un detallito muy cálido para hacer un regalo. Como tuvo tanto éxito es muy probable que la versión colgante también acabe viajando a la "bella Italia".



Bon cap de setmana a tothom i a gaudir del moment!

¡Buen fin de semana a todo el mundo y a disfrutar del momento!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Posant-nos al dia i acabant en Chilly - Poniéndonos al día y acabando a Chilly

Totalment immerses a la tardor i sense dir ni piu des de principis de setembre, hem decidit que això ja no podia ser, haviem de tornar al bloc. Ja ens hem adaptat de nou a la feina -quin remei ens ha quedat, les vacances ni les recordem, si de cas, el pont del Pilar- a la normalitat i a la rutina del dia a dia. Els nens ja fa dies que han començat l'escola i nosaltres també hem reprès les classes de patchwork.

Totalmente inmersas en el otoño y sin decir ni pío desde principios de septiembre , hemos decidido que esto ya no podía ser, teníamos que volver al blog. Ya nos hemos adaptado de nuevo al trabajo -qué remedio nos ha quedado, las vacaciones ni las recordamos, si acaso, el puente del Pilar- a la normalidad y la rutina del día a día. Los niños ya hace días que han comenzado el colegio y nosotras también hemos retomado las clases de patchwork.

Tenim diversos projectes entre mans, punt de creu i patchwork, alguna coseta nadalenca i els samplers en els que ja portem mesos treballant. Tot barrejat caòticament, volem fer un munt de coses i de vegades no s'arriba a tot ... aquest és el nostre cas.

Tenemos diversas cosas entre manos, proyectos de punto de cruz y patchwork, alguna cosita navideña y los samplers en los que llevamos meses trabajando. Todo mezclado caóticamente, queremos hacer un montón de cosas y a veces no se llega a todo ... éste es nuestro caso.

Però, un cop dit això, i en un acte de sincer empenediment per haver-vos tingut abandonades sense bloguejar durant tant temps, reprenem l'activitat per ensenyar-vos aquest divertit ninot de neu, el primer dels tres que estem brodant en companyia de les nostres companyes del fòrum Mil puntadas. Sí, sí, fora del termini fixat, però més val tard que mai, o això diuen.... que només ens falten els estelets, la Pilar ha escollit un fil platejat i jo, de gorra! em va agradar molt quan me'l va ensenyar i me'n va donar una miqueta. Gràcies!

Pero, una vez dicho esto, y en un acto de sincero arrepentimiento por haberos tenido abandonadas sin bloguear durante tanto tiempo, retomamos la actividad para enseñaros este divertido muñeco de nieve, el primero de los tres que estamos bordando en compañía de nuestras compañeras del foro Mil puntadas. Sí, sí, fuera de plazo, pero más vale tarde que nunca, o eso dicen... que sólo nos faltan las estrellitas, Pilar ha escogido un hilo plateado y yo, de gorra! me gustó mucho cuando me lo enseñó y me ha dado un poquito. Gracias!



Bona nit!

Buenas noches!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...