Pàgines

divendres, 1 d’agost del 2014

Combinant corda i pell - Combinando cuerda y piel

L'any passat em vaig fer una bossa de corda de cotó de 6 mm de diàmetre de Corderia Farrés, un establiment centenari on pots trobar tot tipus de cordes de cotó i altres matèries, com cànem, sisal, jute o niló. També són distribuidors de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica uns fils de niló brillants i de tacte sedós, amb una gran gama de colors, perfectes per bosses i cistelles.

El año pasado me hice un bolso de cuerda de algodón de 6 mm de diámetro de Cordelería Farrés, un establecimiento centenario donde puedes encontrar todo tipo de cuerdas de algodón y otras materias, como cáñamo, sisal, yute o nilón. También son distribuidores de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica unos hilos de nilón brillantes y de tacto sedoso, con una gran gama de colores, perfectos para bolsos y cestas.


Aquesta la vaig fer per la meva neboda Débora amb niló La Espiga No.18 de Hilos Omega del seu color preferit, veieu quin lila tan viu? I com el fil té molt cos queda bastant rígida, no es deforma, resulta una cistella fantàstica per posar qualsevol cosa.

Treballar amb aquests materials és bastant feixuc, per la seva duresa. Les mans i els canells queden una mica malmesos, és questió de no fer ganxet dues hores seguides si no vols quedar ben adolorida.... però per segons quins objectes són ideals, i si utilitzes una agulla còmoda amb empunyadura ergonòmica, es contraresten aquests inconvenients. A més a més s'ha de tenir en compte el pes, alguns fils no són lleugers, i si volem teixir una bossa aquest és un factor important.

Ésta la hice para mi sobrina Débora con nilón La Espiga No.18 de Hilos Omega de su color preferido ¿véis qué lila tan vivo? Y como el hilo tiene mucho cuerpo queda bastante rígida, no se deforma, resulta ser una fantástica cesta "pongotodo".

Trabajar con estos materiales es bastante pesado, por su dureza. Las manos y las muñecas resultan un poco perjudicadas, si no quieres que te queden doloridas, no es cuestión de hacer ganchillo dos horas seguidas.... pero para depende qué objetos son ideales y si utilizas un ganchillo cómodo con empuñadura ergonómica, se contrarrestan estos inconvenientes. Además se ha de tener en cuenta el peso, algunos hilos no son ligeros, i si queremos tejer un bolso éste es un factor importante.


La meva mare porta bandoleres similars a la que us he ensenyat i li va agradar molt la meva versió en ganxet. "Me'n podries fer una de verda per l'estiu vinent!" em va dir, i vet aquí la creació combinada de corda i pell que ha sortit de la meva manufactura. Gràcies per l'ajuda amb el punt Núria, una elecció perfecte!

Mi madre usa bandoleras similares a la que os he enseñado y le gustó mucho mi versión en ganchillo. "¡Me podrías hacer una verde para el verano próximo!" me dijo, y mira por donde la creación combinada de cuerda y piel que ha salido de mi manufactura. Gracias por la ayuda con el punto Nuria, ¡una elección perfecta!


Per aquest projecte vaig escollir un cotó més prim, perquè la bossa no pesés gaire. Està teixida en rodó des de la base amb un ganxet del 3,5. Per l'acabament volia alguna cosa diferent. Tenia la sensació de que, per la meva mare, no m'agradaria una bossa tota feta de ganxet. Vaig decidir utilitzar de nou la pell, com a la meva, per la cinta de la bandolera i també per la solapa. I en comptes de teixir-ne una i afegir un botó de pell, la meva opció va ser arriscar-me i probar de fer-la de pell, havia vist alguna cosa a Pinterest i m'agradava la combinació amb el ganxet. Vaig anar a Pells i fornitures José M. García i em van aconsellar la napa, al tractar-se de una pell tova i flexible la podria adaptar bé a la bossa, unint-la amb punt baix. Un retall de tres euros i cap a casa. El més laboriós va ser tallar la napa i fer els forats per insertar els punts fàcilment. Gràcies al cúter i la taula de patchwork i a un punxó, el treball va ser més senzill. Una visita a Gasel 2000 per comprar la tira de pell i els reblons de color or vell i que me'ls coloquessin i fet! aquí teniu el resultat.

Para este proyecto escogí un algodón más fino, para que el bolso no pesara demasiado. Está tejida en redondo desde la base. Para el acabado quería algo diferente. Tenía la sensación de que, para mi madre, no me gustaría un bolso totalmente de ganchillo. Decidí utilizar de nuevo la piel, como en el mío, para la cinta de la bandolera y también para la solapa. Y en lugar de tejer una y añadir un botón de piel, mi opción fue arriesgarme e intentar hacerla de piel, había visto alguna cosa en Pinterest y me gustaba la combinación con el ganchillo. Fui a Pells i fornitures José M. García y me aconsejaron la napa, al tratarse de una piel blanda y flexible la podría adaptar bien al bolso, uniéndola con punto bajo. Un recorte de tres euros y a casa. Lo más laborioso fue cortar la napa y hacer los agujeros para insertar los puntos fácilmente. Gracias al cúter y la tabla de patchwork y a un punzón, el trabajo fue más sencillo. Una visita a Gasel 2000 para comprar la tira de piel y los remaches de color oro viejo y que me los colocaran y ¡hecho! aquí tenéis el resultado.


Fa uns dies va ser el sant de la destinatària i va rebre el seu regal amb entusiasme. Pensava que la seva petició no seria atesa, però vés per on, volia una bandolera verda i ja la té.

Hace unos días fue el santo de la destinataria y recibió su regalo con entusiasmo. Pensaba que su petición no sería atendida, pero mira tú por donde, quería una bandolera verde y ya la tiene.

Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

divendres, 18 de juliol del 2014

Notícia - Noticia

Tinc una molt bona notícia per compartir amb totes vosaltres. Una notícia que ens ha proporcionat una immensa alegria a tots els membres de la meva família, però especialment al meu germà. Serà pare a finals d'any, just abans de Nadal, quin regal adelantat! La meva cunyada es troba molt bé, està de quatre mesos i ja ens ha donat el tret de sortida per començar a treballar, comprar, en fi, el que vulguem. Avies i ties estem valorant idees i projectes per la Gemma. Ah, sí, no us ho havia dit, és una nena i es dirà Gemma, queda una minúscula possibilitat d'error però espero que els metges no s'hagin equivocat. Ho tenim tan coll avall!

Tengo una muy buena noticia para compartir con todas vosotras. Una noticia que nos ha proporcionado una inmensa alegría a todos los miembros de mi familia, pero especialmente a mi hermano. Será padre a finales de año, justo antes de Navidad, ¡qué regalo adelantado! Mi cuñada se encuentra muy bien, está de cuatro meses y ya nos ha dado el tiro de salida para comenzar a trabajar, comprar, en fin, lo que queramos. Abuelas y tías estamos valorando ideas y proyectos para Gemma. Ah, sí, no os lo había dicho, es una nena y se llamará Gemma, queda una minúscula posibilidad de error pero espero que los médicos no se hayan equivocado. Lo damos tanto por hecho!

Alfabet Brik-a-Brak de la Sof , disponible en el seu blog Swapons
Com a pla de contingència, he decidit no fer res amb el seu nom fins que no tinguem la cosa confirmada. I he començat per brodar-li un pitet Tinc gana, un dels meus favorits, colors vius i grafia divertida, èxit assegurat. A més a més té un gran avantatge: és "unisex"; si les prediccions fallen no tindrem problemes!

El rosa no ha faltat, però fúcsia, genial tan per nens com nenes. Existeixen altres opcions a banda del rosa i el blau pastel, encara que els clàssics són els clàssics i els gustos són colors.

Como plan de contingencia, he decidido no hacer nada con su nombre hasta que no tengamos la cosa confirmada. Y he empezado por bordarle un babero Tinc gana, uno de mis favoritos, colores vivos y grafía divertida, éxito asegurado. Además tiene una gran ventaja: es "unisex"; ¡si las predicciones fallan no tendremos problemas!

El rosa no ha faltado, pero fucsia, genial tanto para niños como niñas. Existen otras opciones aparte del rosa y el azul pastel, aunque los clásicos son los clásicos y los gustos son colores.


He vist moltes coses que m'agradaria poder fer però no sé si en sabré prou. Ara sóc a la "fase pitets" i crec que m'arriscaré a provar amb algun dels dissenys que mostra el llibre Moda y complementos para tu bebé que reuneix models i patrons per criatures de 0 a 3 anys. No em digueu que l'ós no és una autèntica monada, no m'he pogut resistir a incloure'l a la imatge.

He visto muchas cosas que me gustaría poder hacer pero no sé si sabre lo suficiente. Ahora estoy en la "fase baberos" y creo que me arriesgaré a probar con alguno de los diseños que muestra el libro Moda y complementos para tu bebé que reúne modelos y patrones para criaturas de 0 a 3 años. No me digáis que el oso no es una auténtica monada, no me he podido resistir a incluirlo en la imagen.


De moment, mireu quina cua tinc... us els ensenyo quan estiguin acabats.

De momento, mirad qué cola tengo... os los enseño cuando estén acabados.


Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

dimecres, 9 de juliol del 2014

Una nova vànova solidària pel 2014 - Una nueva colcha solidaria para el 2014

Al fòrum Mil Puntadas hem tornat a treballar en el nostre instituit projecte: la vànova solidària.

L'any passat va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i entre vàries participants del fòrum vam brodar una vànova que vam donar a la Federació Espanyola d'Enfermetats Rares (FEDER) perquè la rifessin i contribuir amb el diner que en treguessin a la seva causa. Aquest any vam decidir repetir i brodar una nova vànova per aquesta associació que tant va agrair la nostra primera acció.

La idea és la mateixa, brodar quadrats de 25 x 25 cm amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16. Però aquesta vegada hem perfeccionat el projecte i hem escollit un disseny per treballar-lo entre totes: 108 blocs au point de croix de Nathalie Trois.

Nosaltres dues hem brodat dos blocs cadascuna, aquí els teniu.

En el foro Mil Puntadas hemos vuelto a trabajar en nuestro instituido proyecto: la colcha solidaria.

El año pasado fue declarado Año de las Enfermedades Raras y entre varias participantes del foro bordamos una colcha que donamos a la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) para que la rifaran y así contribuir con el diner que obtuvieran a su causa. Este año decidimos repetir y bordar una nueva colcha para esta asociación que tanto agradeció nuestra primera acción.

La idea es la misma, bordar cuadrados de 25 x 25 cm con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16. Pero esta vez hemos perfeccionado el proyecto y hemos escogido un diseño para trabajarlo entre todas: 108 blocs au point de croix de Nathalie Trois.

Nosotras dos hemos bordado dos bloques cada una, aquí los tenéis.





Ja són en mans de la Mayka que s'encarrega del muntatge de la vànova junt amb la Roser. Totes dues fan una gran feina coordinant-nos i muntant la peça. Segur que us queda maquíssima noies!
A veure si us puc ensenyar una foto quan estigui acabada. Fins aviat!

Ya están en manos de Mayka que se encarga del montaje de la colcha junto con Roser. Las dos hacen un gran trabajo coordinándonos a todas i montando la pieza. Seguro que os queda espléndida chicas!
A ver si os puedo enseñar una foto cuando esté acabada. ¡Hasta pronto!

dimecres, 2 d’abril del 2014

Benvingudes - Bienvenidas

Com passa el temps, diria que molt ràpidament, per vosaltres no? A mida que em vaig fent gran tinc la sensació de que vola. Tot i que només és una qüestió de percepció, i d'això en tenen la culpa els anys, cada cop tinc més clar que s'ha d'aprofitar cada instant.

Apa, doncs, anem per feina, que sembla que va ser ahir quan us desitjava un bon any i ja som a principis d'abril. El que us deia, els dies passen volant! Ara toca donar-li la benvinguda a la primavera,  guardar els abrics i preparar-se pel bon temps. A casa meva, un senyal inequívoc és el resorgir de les plantes i les flors de la terrassa, i un planter de menta, alfàbrega i tomàquets cherry que ja han començat a brotar. A veure com se'ns dona l'horticultura urbana!

Tornant a les plantes i les flors, us porto unes que no s'han de regar, creixen a base de fil i agulla, i igualment alegren la vista i l'esperit. Aquestes dues en concret les vaig començar a brodar molt de temps enrera, les primeres al juliol del 2009 i les segones a l'abril de 2011. En ambdós casos, després d'un inici entusiasta, vaig anar perdent pistonada i van acabar guardats en espera del seu moment. Per moltes raons, fa un parell d'any vaig decidir que no podia ser això d'acumular labors a mig fer, les vaig treure totes de l'oblit i les hi vaig adjudicar una entrada a tasques en la meva agenda, sense pressa, però sense pausa he anat fent. La cosa va bé i ja he pogut marcar amb una creu dos dels projectes "en curs". Fita assolida!

Como pasa el tiempo, diría que muy rápidamente, ¿para vosotras no? A medida que me voy haciendo mayor tengo la sensación de que vuela. Aunque sólo es una cuestión de percepción, y de eso tienen la culpa los años, cada vez tengo más claro que se ha de aprovechar cada instante.

Hala, pues, vamos por faena, que parece que fue ayer cuando os deseaba un buen año y ya estamos a primeros de abril. Lo que os decía, los días pasan volando! Ahora toca darle la bienvenida a la primavera,  guardar los abrigos y prepararse para el buen tiempo. En mi casa, una señal inequívoca es el resurgir de las plantas y las flores de la terraza, y un plantel de menta, albahaca y tomates cherry que ya han comenzado a brotar. ¡A ver cómo se nos da la horticultura urbana!

Volviendo a las plantas y las flores, os traigo unas que no se han de regar, crecen a base de hilo y aguja, e igualmente alegran la vista y el espíritu. Esta dos en concreto las empecé a bordar hace mucho tiempo, las primeras en julio del 2009 y las segundas en abril de 2011. En ambos casos, después de un inicio entusiasta, fui perdiendo fuelle y acabaron guardados en espera de su momento. Por muchas razones, hace un par de años decidí que no podía acumular labores, dejándolas a medio hacer, las saqué a todas del olvido y les adjudiqué una entrada en las tareas de mi agenda, sin prisa, pero sin pausa he ido haciendo. La cosa va bien y ya he podido marcar con una cruz dos de los proyectos "en curso". ¡Objetivo conseguido!


ý La Pineta Di Classe de l'italià Renato Parolin és un disseny que m'agrada moltíssim, sento veritable adoració per les composicions d'arbres d'aquest home! Me l'ha vaig endur a Austria de vacances l'estiu del 2012 amb el ferm propòsit d'acabar-la i fer-li una foto de clausura als Alps, paisaje que inspira muchas de las creaciones de Parolin. I així va ser!

ý La Pineta Di Classe del italiano Renato Parolin es un diseño que me gusta muchísimo, siento verdadera adoración por las composiciones de árboles de este hombre. Me lo llevé a Austria de vacaciones, en verano de 2012, con el firme propósito de acabarlo y hacerle una foto de clausura en los Alpes, paisaje que inspira muchas de las creaciones de Parolin. ¡Y así fue!

Lli  Zweigart color natural (28 count / 11,2 fils per cm) - Agulla Bohin n, 26 per punt de creu
Brodat amb 2 fils de mouliné Anchor n. 939 sobre 2 fils de la tela.

Lino Zweigart color natural ( 28 count /  11,2 hilos por cm) - Aguja Bohin nº 26 para punto de cruz
Bordado con 2 hebras de mouliné Anchor nº 939 sobre 2 hilos de la tela.
Una recomanació: jo, si pugués tornar enrere, brodaria aquesta pineda amb un lli de trama més petita, la veritat és que les dimensions finals són considerables (32 x 112 cm deixant 7 cm de marge a tot el voltant). Malgrat el seu tamany, sé d'algú que estaria encantat de que li regalés, cosa que no descarto...

Una recomendación: yo, si pudiera retroceder en el tiempo, bordaría este pinar con un lino de trama más pequeña, la verdad es que las dimensiones finales son considerables (32 x 112 cm dejando 7 cm de margen alrededor). A pesar de su tamaño, sé de alguien que estaría encantado de que se lo regalara, cosa que no descarto...

ý Tendres Pensées de la francesa Marie Suárez és un treball del que em sento especialment orgullosa, per l'esforç invertit i el resultat. Ara només queda escollir un marc que resalti el conjunt i buscar-li el lloc adhient.

ý Tendres Pensées de la francesa Marie Suárez es un trabajo del que me siento especialmente orgullosa, por el esfuerzo invertido y el resultado. Ahora sólo queda elegir un marco que resalte el conjunto y buscarle el lugar idóneo.

Lli Vintage Cashael Zweigart color rosa (28 count / 11,2 fils per cm) - Agulla Bohin n, 28 per punt de creu
Brodat amb 1 fil de mouliné Anchor sobre 1 fil de la tela.

Lino Vintage Cashel Zweigart color rosa (28 count / 11,2 hilos por cm) - Aguja Bohin nº 28 para punto de cruz
Bordado con 1 hebra de mouliné Anchor sobre 1 hilo de la tela
I, per acabar, una altra benvinguda, molt especial i entranyable, a l'Alan, que va arribar el diumenge a la nit carregat d'alegria per tota la seva família. Dolores, la seva avia, per qui sento un gran apreci, no veia el moment de veure-li la careta al seu segon net. Vaig brodar aquest pitet amb tot l'afecte del món i el vaig acabar just a temps, així que ja està llest per l'estrena. Moltes felicitats!

Y, para acabar, otra bienvenida, muy especial y entrañable, a Alan, que llegó el domingo por la noche cargado de alegría para toda su familia. Dolores, su abuela, por quien siento un gran aprecio, no veía el momento de verle la cara a su segundo nieto. Bordé este babero con todo el afecto del mundo y lo acabé justo a tiempo, de modo que ya está listo para el estreno. ¡Muchas felicidades!


Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

dimarts, 7 de gener del 2014

2014

Abans de deixar definitivament enrera les festes i retirar i guardar tots els ornaments nadalencs, he volgut desitjar-vos un bon 2014 amb una imatge dels cors, boles, mitjons i flocs de neu que han anat passant del meu ganxet a aquest penjador en els últims tres anys. A veure quin s'afegeix el Nadal vinent.

Encara que ens ho posin molt difícil i de vegades pensem que aquest és un món de bojos
Carpe annum!

Antes de dejar definitivamente atrás las fiestas y retirar y guardar todos los ornamentos navideños, he querido desearos un feliz 2014, con una imagen de los corazones, bolas, calcetines y copos de nieve que han ido pasando de mi ganchillo a este colgador en los últimos tres años. A ver cuál se añade la Navidad próxima.

Aunque nos lo pongan muy difícil y a veces pensemos que éste es un mundo de locos
Carpe annum!


dilluns, 23 de desembre del 2013

Bones Festes! / ¡Felices Fiestas!




Us desitjem unes boníssimes festes nadalenques i una millor entrada d'any, que esperem que ens porti més alegries que aquest que estem a punt d'acomiadar.


Os deseamos unas felices fiestas navideñas y una mejor entrada de año, que esperemos que nos traiga más alegrías que éste que estamos a punto de despedir.


Una imatge d'un mitjonet de ganxet que he fet per la decoració de Nadal. Em va quedar tan petit, tan petit que no li cabria ni a un nadó!


Una abraçada! i com diu la Pili:


Carpe diem!


Una imagen de un calcetinito de ganchillo que he hecho para la decoración de Navidad. ¡Me quedó tan pequeño que no le cabría ni a un bebé!


¡Un abrazo! y como dice Pili:


Carpe diem!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

La perfecta cistella multiusos - La perfecta cesta multiusos



Hola a tothom!

Haig d'admetre que la meva activitat blocaire està sota mínims, els dies de cada dia estic bastant atrafegada i quan arriba el cap de setmana, vull fer tantes coses, que el bloc sempre cau a les últimes posicions del meu ordre de prioritats. Però sempre hi ha un moment en que penses: "Això no pot ser" i apa! t'hi poses.

Així doncs, avui us explicaré quin va ser el regal escollit per la producció manufacturera estiuenca destinada a les senyores de la família. I dic producció manufacturera, perquè comptem amb una recent incorporació i clar, amb l'ampliació del cercle, s'amplia la feina! J

Finalment em vaig decidir per un treball relativament ràpid, útil i, sota el meu parer, amb un resultat moooolt atractiu. Aquí el teniu.

¡Hola a todo el mundo!

Debo admitir que mi actividad bloguera está bajo mínimos, los días laborables estoy bastante liada y cuando llega el fin de semana, quiero hacer tantas cosas, que el blog siempre cae a las últimas posiciones de mi orden de prioridades. Pero siempre hay un momento en que piensas: "Esto no puede ser" y hala! te pones con ello.

Así pues, hoy os explicaré cuál fue el regalo escogido para la producción manufacturera veraniega destinada a las señoras de la familia. Y digo producción manufacturera, porque contamos con una reciente incorporación y claro, con la ampliación del círculo, se amplía el trabajo! J

Finalmente me decidí por un trabajo relativamente rápido, útil y, bajo mi punto de vista, con un resultado muuuuuuy atractivo. Aquí lo tenéis.



Per començar, vaig reunir tots els materials:

- una troca de "trapillo" (li haurem de buscar un nom en català),
- un ganxet adient, en aquest cas del número 12, i
- un marcador.

Para empezar, reuní todos los materiales:

- una madeja de trapillo,
- un ganchillo adecuado, en este caso del número 12, y
- un marcador.





L'elecció del ganxet dependrà del gruix del material o de la tensió amb que es teixeix, pot ser del 10 si el "trapillo" és més prim o si treballem molt fluix i volem augmentar la tensió.

Jo apreto bastant, de manera que gairebé sempre haig de decantar-me per un ganxet més gran, si no, corro el risc de que el teixit em quedi massa atapeït.

La elección del ganchillo dependerà del grosor del material o de la tensión con que se teja, puede ser del 10 si el trapillo es más delgado o si trabajamos muy flojo y queremos aumentar la tensión.

Yo apreto bastante, de manera que casi siempre tengo que decantarme por un ganchillo más grande, si no, corro el riesgo de que el tejido me quede demasiado tupido.



Com ja heu vist a la imatge de les cistelles acabades, aquests són els colors que vaig escollir, un blau fosc d'un to molt semblant al dels texans, un vermell viu i un beix amb unes ratlletes blanques molt primes. Cinc troques en total per mare, germana, neboda, cunyada i novia del meu nebot (l'última en arribar), tot un ventall de generacions femenines!

Como ya habéis visto en la imagen de las cestas acabadas, éstos son los colores que escogí, un azul oscuro de un tono muy parecido al de un vaquero, un rojo vivo y un beis con unas rallitas blancas muy delgadas. Cinco madejas en total para madre, hermana, sobrina, cuñada y novia de mi sobrino (la última en llegar), ¡todo un abanico de generaciones femeninas!


Amb tot preparat, va començar el compte enrere. Ja us explicava a la meva entrada anterior que aquest any m'havia despertat tard i havia d'espavilar-me. Buscant alguna cosa ràpida i mona, vaig pensar en aquestes cistelles: un anell màgic, sis punts baixos a la primera volta, un marcador per no despistar-se amb l'inici i el final de cada passada i els augments, i som-hi, a teixir en espiral, un parell de nanses centrades i una flor de cinc pètals com a colofó. A raó de unes quatre hores dedicades a cadascuna, vaig aconseguir acabar-les a temps per donar-les-hi el primer dia de vacances, quan ens reunim tots. Van tenir molt èxit, la veritat, unes es van omplir de cremes solar i productes cosmètics, altres van acollir collars, polseres i cintes de cabell, en fi, totes van complir amb la seva funció: ser la perfecta cistella multiús. I jo, encantada.

Con todo preparado, empezó la cuenta atrás. Ya os explicaba en mi entrada anterior que este año me había despertado tarde y había que espabilarse. Buscando una cosa rápida y resultona, pensé en estas cestas: un anillo mágico, seis puntos bajos en la primera vuelta, un marcador para no despistarse con el inicio y el final de cada pasada y los aumentos, y vamos allá, a tejer en espiral, un par de asas centradas y una flor de cinco pétalos como colofón. A razón de unas cuatro horas dedicadas a cada una, conseguí acabarlas a tiempo para entregarlas el primer día de vacaciones, cuando nos reunimos todos. Tuvieron mucho éxito, la verdad, unas se llenaron de cremas solares y productos cosméticos, otras albergaron collares, pulseras y cintas para el pelo, en fin, todas cumplieron con su cometido: ser la perfecta cesta multiuso. Y yo, encantada.


M'hagués agradat fer una foto a propietàries i cistelles, però, un día per l'altre, no ho vaig fer. Així que faig una petició general, envieu-me una foto vostra en la que aparegui la cistella i la seva ubicació i ús actuals, ¿em fareu aquest favor?

Espero que trobin un moment per agafar la càmara o el mòbil. Fins aviat!

Me hubiera gustado hacerles un foto a dueñas y cestas, pero, un día por otro, no la hice. Así que hago una petición general, enviadme una foto vuestra en la que aparezca la cesta y su uso y ubicación actuales, ¿me haréis ese favor?

Espero que encuentren un momento para coger la cámara o el móvil. ¡Hasta pronto!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...