Pàgines

dimecres, 23 d’octubre del 2013

La perfecta cistella multiusos - La perfecta cesta multiusos



Hola a tothom!

Haig d'admetre que la meva activitat blocaire està sota mínims, els dies de cada dia estic bastant atrafegada i quan arriba el cap de setmana, vull fer tantes coses, que el bloc sempre cau a les últimes posicions del meu ordre de prioritats. Però sempre hi ha un moment en que penses: "Això no pot ser" i apa! t'hi poses.

Així doncs, avui us explicaré quin va ser el regal escollit per la producció manufacturera estiuenca destinada a les senyores de la família. I dic producció manufacturera, perquè comptem amb una recent incorporació i clar, amb l'ampliació del cercle, s'amplia la feina! J

Finalment em vaig decidir per un treball relativament ràpid, útil i, sota el meu parer, amb un resultat moooolt atractiu. Aquí el teniu.

¡Hola a todo el mundo!

Debo admitir que mi actividad bloguera está bajo mínimos, los días laborables estoy bastante liada y cuando llega el fin de semana, quiero hacer tantas cosas, que el blog siempre cae a las últimas posiciones de mi orden de prioridades. Pero siempre hay un momento en que piensas: "Esto no puede ser" y hala! te pones con ello.

Así pues, hoy os explicaré cuál fue el regalo escogido para la producción manufacturera veraniega destinada a las señoras de la familia. Y digo producción manufacturera, porque contamos con una reciente incorporación y claro, con la ampliación del círculo, se amplía el trabajo! J

Finalmente me decidí por un trabajo relativamente rápido, útil y, bajo mi punto de vista, con un resultado muuuuuuy atractivo. Aquí lo tenéis.



Per començar, vaig reunir tots els materials:

- una troca de "trapillo" (li haurem de buscar un nom en català),
- un ganxet adient, en aquest cas del número 12, i
- un marcador.

Para empezar, reuní todos los materiales:

- una madeja de trapillo,
- un ganchillo adecuado, en este caso del número 12, y
- un marcador.





L'elecció del ganxet dependrà del gruix del material o de la tensió amb que es teixeix, pot ser del 10 si el "trapillo" és més prim o si treballem molt fluix i volem augmentar la tensió.

Jo apreto bastant, de manera que gairebé sempre haig de decantar-me per un ganxet més gran, si no, corro el risc de que el teixit em quedi massa atapeït.

La elección del ganchillo dependerà del grosor del material o de la tensión con que se teja, puede ser del 10 si el trapillo es más delgado o si trabajamos muy flojo y queremos aumentar la tensión.

Yo apreto bastante, de manera que casi siempre tengo que decantarme por un ganchillo más grande, si no, corro el riesgo de que el tejido me quede demasiado tupido.



Com ja heu vist a la imatge de les cistelles acabades, aquests són els colors que vaig escollir, un blau fosc d'un to molt semblant al dels texans, un vermell viu i un beix amb unes ratlletes blanques molt primes. Cinc troques en total per mare, germana, neboda, cunyada i novia del meu nebot (l'última en arribar), tot un ventall de generacions femenines!

Como ya habéis visto en la imagen de las cestas acabadas, éstos son los colores que escogí, un azul oscuro de un tono muy parecido al de un vaquero, un rojo vivo y un beis con unas rallitas blancas muy delgadas. Cinco madejas en total para madre, hermana, sobrina, cuñada y novia de mi sobrino (la última en llegar), ¡todo un abanico de generaciones femeninas!


Amb tot preparat, va començar el compte enrere. Ja us explicava a la meva entrada anterior que aquest any m'havia despertat tard i havia d'espavilar-me. Buscant alguna cosa ràpida i mona, vaig pensar en aquestes cistelles: un anell màgic, sis punts baixos a la primera volta, un marcador per no despistar-se amb l'inici i el final de cada passada i els augments, i som-hi, a teixir en espiral, un parell de nanses centrades i una flor de cinc pètals com a colofó. A raó de unes quatre hores dedicades a cadascuna, vaig aconseguir acabar-les a temps per donar-les-hi el primer dia de vacances, quan ens reunim tots. Van tenir molt èxit, la veritat, unes es van omplir de cremes solar i productes cosmètics, altres van acollir collars, polseres i cintes de cabell, en fi, totes van complir amb la seva funció: ser la perfecta cistella multiús. I jo, encantada.

Con todo preparado, empezó la cuenta atrás. Ya os explicaba en mi entrada anterior que este año me había despertado tarde y había que espabilarse. Buscando una cosa rápida y resultona, pensé en estas cestas: un anillo mágico, seis puntos bajos en la primera vuelta, un marcador para no despistarse con el inicio y el final de cada pasada y los aumentos, y vamos allá, a tejer en espiral, un par de asas centradas y una flor de cinco pétalos como colofón. A razón de unas cuatro horas dedicadas a cada una, conseguí acabarlas a tiempo para entregarlas el primer día de vacaciones, cuando nos reunimos todos. Tuvieron mucho éxito, la verdad, unas se llenaron de cremas solares y productos cosméticos, otras albergaron collares, pulseras y cintas para el pelo, en fin, todas cumplieron con su cometido: ser la perfecta cesta multiuso. Y yo, encantada.


M'hagués agradat fer una foto a propietàries i cistelles, però, un día per l'altre, no ho vaig fer. Així que faig una petició general, envieu-me una foto vostra en la que aparegui la cistella i la seva ubicació i ús actuals, ¿em fareu aquest favor?

Espero que trobin un moment per agafar la càmara o el mòbil. Fins aviat!

Me hubiera gustado hacerles un foto a dueñas y cestas, pero, un día por otro, no la hice. Así que hago una petición general, enviadme una foto vuestra en la que aparezca la cesta y su uso y ubicación actuales, ¿me haréis ese favor?

Espero que encuentren un momento para coger la cámara o el móvil. ¡Hasta pronto!

dimarts, 23 de juliol del 2013

I aquest estiu, què? - Y este verano, ¿qué?

Porto uns dies pensant en què podria fer per a les dones de la meva família. aquest estiu. Ha de ser alguna cosa rapideta perquè ja vaig tard.
Només fa un parell d'anys que es troben amb un regal fet a mà quan ens ajuntem per les vacances. El primer any vaig optar per unes samarretes amb aplicacions, que us ensenyava aquí. L'any passat van ser aquestes bufandes lleugeres i amb molt caient, com vam estiuejar a la muntanya, i de vegades feia fresqueta, les van poder lluir tot sovint.

Llevo unos días pensando en qué podría hacer para las mujeres de mi familia, este verano. Ha de ser algo rapidito porque ya voy tarde.
Solo hace un par de años que se encuentran con un regalo hecho a mano cuando nos juntamos para las vacaciones. El primer año opté por unas camisetas con aplicaciones, que os enseñaba aquí. El verano pasado fueron estas bufandas ligeras y con mucha caída, como estuvimos en la montaña, y a veces hacía fresquillo, las pudieron lucir muy a menudo.

Katia Cindy i agulles del número 7
Katia Cindy y agujas del número 7

Mare, germana i cunyada amb els dos models que vaig teixir, el punt és el mateix, només vaig canviar de fil. En tots dos casos un multicolor de Katia, treballat amb agulles del número 7. Estaven contentíssimes amb les seves bufandes, van ser tot un encert.

Ara mateix no estic massa inspirada i, amb la calor que fa, no tinc gaires ganes de fer res. Però he instaurat una tradició que em fa gràcia conservar, així que m'hauré de posar les piles. Alguna idea? Qualsevol suggeriment serà ben rebut.

Madre, hermana y cuñada con los dos modelos que tejí, el punto es el mismo, solamente cambié de hilo. En ambos casos un multicolor de Katia, trabajado con agujas del número 7. Estaban contentísimas con sus bufandas, fueron todo un acierto.

Ahora mismo no estoy demasiado inspirada y, con este calor, no tengo demasiadas ganas de hacer nada. Pero he instaurado una tradición que me hace gracia conservar, así que me tendré que poner las pilas. ¿Alguna idea? Cualquier sugerencia será bien recibida.

I parlant d'altre, m'he llençat a la piscina amb una nova aventura. Marisa, dissenyadora i teixidora a la que segueixo fa molt de temps gràcies al seu bloc Al-Abrigo, ens ha proposat un Mystery Knit Along. Començarem l'1 de setembre i tothom teixirà conjuntament un nou disseny, els detalls del qual anirà revelant en quatre etapes des del seu bloc i Ravelry. Les seves creacions per a nens són genials, si la voleu conèixer una mica aquí us enllaço una entrevista que li van fer al bloc La Maison Bisoux.

Y hablando de otro tema, me he tirado a la piscina con una nueva aventura. Marisa, diseñadora y tejedora a la que sigo hace mucho tiempo gracias a su blog Al-Abrigo, nos ha propuesto un Mystery Knit Along. Comenzaremos el 1 de septiembre y todo el mundo tejerá conjuntamente un nuevo diseño, cuyos detalles irá revelando en cuatro etapas desde su blog y Ravelry. Sus creaciones para niños son geniales, si la queréis conocer un poco aquí os enlazo una entrevista que le hicieron en el blog La Maison Bisoux.


Per una com jo que pràcticament només ha teixit bufandes, aquest KAL misteriós suposa tot un repte. Si us animeu encara sou a temps!

Para una como yo que prácticamente solo ha tejido bufandas este KAL misterioso supone todo un reto. ¡Si os animáis todavía estáis a tiempo!

dimarts, 25 de juny del 2013

La vànova solidària del fòrum Mil Puntadas - La colcha solidaria del foro Mil Puntadas

Fa uns mesos, les nostres companyes del fòrum Mil Puntadas ens van proposar apuntar-nos a una iniciativa solidària.

El 2013 va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i se'ls va ocòrrer que podíem fer alguna cosa: una labor conjunta que oferiríem a alguna associació perquè recaptés diners amb la seva venda o subasta. Es tractava de confeccionar una vànova entre totes, amb quadrats de 25 x 25 cm brodats amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16, i units amb una tela apropiada que els emmarcaria.

La iniciativa va tenir molt bona acollida i totes les participants vam votar la temàtica i el color dels brodats. Per unanimitat vam decidir que el tema seria de lliure elecció i el color, el blau, en qualsevol de les seves tonalitats.

Hace unos meses, nuestras compañeras del foro Mil Puntadas nos propusieron apuntarnos a una iniciativa solidaria.

El 2013 fue declarado Año de las Enfermedades Raras y se les ocurrió que podíamos hacer alguna cosa: una labor conjunta que ofreceríamos a alguna asociación para que recaudara dinero con su venta o subasta. Se trataba de confeccionar una colcha entre todas, con cuadrados de 25 x 25 cm bordados con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16, y unidos con una tela apropiada que los enmarcaría.

La iniciativa tuvo muy buena acogida y todas las participantes votamos la temática y el color de los bordados. Por unanimidad decidimos que el tema sería de libre elección y el color, el azul, en cualquiera de sus tonalidades.


La Pilar i jo ja vam acabar els nostres quadres i aquí els teniu, just abans d'entrar al sobre per enviar-los a la Roser, que s'encarrega de coordinar totes les qüestions relacionades amb aquest projecte.

Tinc moltes ganes de veure com queda muntada i de que serveixi per recaptar una bona xifra per l'ONG a la que destinem la nostra vànova.

Pilar y yo ya acabamos nuestros cuadrados y aquí los tenéis, justo antes de entrar en el sobre para enviárselos a Roser, quien se encarga de coordinar todas las cuestiones relacionadas con este proyecto.

Tengo muchas ganas de ver cómo queda montada y de que sirva para recaudar una buena cifra para la ONG a la que destinaremos nuestra colcha.


Pour Myrtille, cor del trio Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / fil mouliné DMC 803)
Pour Myrtille, corazón del trío Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / hilo mouliné DMC 803)


Hem brodat totes juntes per una bona causa!      ¡Hemos bordado todas juntas por una buena causa!

divendres, 21 de juny del 2013

Per què no em fas una bosseta? / ¿Por qué no me haces un bolsito?

Estava repassant el bloc i m'he quedat meravellada de com de manta estic d'un temps cap aquí. Encara que és ben cert que hem passat una època mogudeta i no li he dedicat ni un minut, ara ja no tinc més raó que la mandra de reprendre l'activitat blocaire. Per tant, avui poso punt i final a aquest llarg parèntesi.

Estaba repasando el blog y me he quedado maravillada de lo manta que estoy de un tiempo a esta parte. Si bien es cierto que hemos pasado una época movidita y no le he dedicado ni un minuto, ahora ya no tengo más excusa que la pereza de retomar l'actividad bloguera. Por tanto, hoy pongo punto y final a este largo paréntesis.

Per començar suaument, he recuperat un esborrany que feia molt de temps que esperava pacientment i he preparat aquest monogràfic sobre les bosses de patchwork que he confeccionat, que, per cert, ràpidament ha estat llest. Dues en total, aquest és el meu balanç.

Para empezar suavemente, he recuperado un borrador que hacía mucho tiempo que esperaba pacientemente  y he preparado este monográfico sobre los bolsos de patchwork que he confeccionado, que, por cierto, rápidamente ha estado listo. Dos en total, éste es mi balance.

Aquesta va ser la meva primera bossa, un projecte per aprendre la tècnica del log cabin. Haig de dir que és una de les que més m'agrada fer, és molt fàcil i ordenada, i, un cop ben asimilada, no té cap secret.

Éste fue mi primer bolso, un proyecto destinado a aprender la técnica del log cabin. He de decir que es una de las que más me gusta hacer, es muy fácil y ordenada, y una vez bien asimilada, no tiene ningún secreto.


Per contra, aquesta, ja va ser tota una altra cosa. Feta a petició de la meva neboda Débora, a qui no puc negar gairebé res, el cert és que em va dur uns quants mals de cap. Ella no em va dir com la volia, només em va demanar una bosseta quan li vaig ensenyar la que havia fet, i vaig ser jo, tota sola,  la que es va liar amb certes complicacions. Està feta combinant tires de tela longitudinals i encarant-les, sense cosirles totalment, per aconseguir l'efecte de contrast de colors al aparèixer la tela del revers.

Por contra, ésta, ya fue otra cosa. Hecha a petición de mi sobrina Débora, a quien no puedo negar casi nada, lo cierto es que me acarreó unos cuantos dolores de cabeza. Ella no me dijo cómo la quería, solamente me pidió un bolsito cuando le enseñé el que me había hecho, y fui yo solita la que se lió con ciertas complicaciones. Está hecha combinando tiras de tele longitudinales y encarándolas, sin coserlas totalmente, para conseguir el efecto de contraste de colores al aparecer el reverso de la tela.

Les fotos són de fa un parell d'anys, i això que li vaig dir: vinga! que et faig unes fotos i publicaré una entradeta al bloc. La cosa va quedar en l'esborrany del que us parlava. Per fi veurà la llum!

Las fotos tienen un par de años, y eso que le dije: ¡venga! que te hago unas fotos y publicaré una entradita en el blog. La cosa quedo en el borrador del que os hablaba. Por fin verá la luz!


Ara tinc una llarga llista de peticions per atendre, els agrada tot: bosses, cistelles de trapillo, bufandes de ganxet, quadres de punt de creu... la pregunta Què em faràs un o una ......? està a l'ordre del dia i a mi em sembla genial l'èxit del meus treballs entre la meva familia i amics. Em fa molt feliç! A més a més, és una font inesgotable de regals que sempre compten amb una fantàstica acollida.

Ahora tengo una larga lista de peticiones para atender, les gusta todo: bolsos, cestas de trapillo, bufandas de ganchillo, cuadros de punto de cruz ... la pregunta ¿Qué me harás un o una .... ? está al orden del día y a mí me parece genial el éxito de mis trabajos entre mi familia y amigos. ¡Me hace muy feliz! Además, es una fuente inagotable de regalos que siempre cuentan con una fantástica acogida.

Segur que totes sabeu de què parlo, oi?          Seguro que todas sabéis de qué hablo ¿verdad?

Bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan.       Buen fin de semana y feliz verbena de San Juan.

Follow my blog with Bloglovin

dilluns, 3 de desembre del 2012

El mite del cactus - El mito del cactus

Heu sentit parlar del mite del cactus, allò de que abosorbeixen les ones electromagnètiques? No tinc ni la més absoluta idea de si és cert o fals, com tantes d'altres coses molt més trascendentals, de vegades, no podem tenir cap seguretat sobre la seva veracitat, encara que, en aquest cas, sembla ser que no hi ha cap base científica. Però jo, encara que com ja veieu, sóc una mica escèptica sobre el tema, pel que pugui ser, he col·locat un ben a la vora del meu ordinador, a la feina. Un de ben especial .... Si més no, fa bonic, oi?

¿Habéis oído hablar del mito del cactus, eso de que absorben las ondas electromagnéticas? No tengo ni la menor idea sobre si es cierto o falso, como tantas otras cosas mucho más trascendentales, a veces, no podemos tener ninguna seguridad sobre su veracidad, aunque, en este caso, parece ser que no hay base científica alguna. Pero yo, a pesar de que como ya véis soy un poco escéptica sobre el tema, por lo que pueda ser, he colocado uno bien cerca de mi ordenador, en el trabajo. Uno muy especial... Como mínimo, queda bonito ¿verdad?




Anell màgic, punt baix en espiral amb uns quants augments i cap a avall, fins arribar a la terra, on canviem de color. Després d'una volta augmentant comencem a disminuir, farcim amb buata o cotó i tanquem. Afegim una floreta, unes quantes "punxes", un test al gust i ja tenim el nostre cactus de ganxet.

Aquest és un dels projectes que hem tingut entre mans a ¿Me sigues el hilo? ultimament, gràcies a la Nadia i a la Nùria que no ens deixa parar... Ben aviat us ensenyaré més!

Anillo mágico, punto bajo en espiral con unos cuantos aumentos y hacia abajo, hasta llegar a la tierra, donde cambiamos de color. Después de una vuelta aumentando empezamos a disminuir, rellenamos con guata o algodón y cerramos. Añadimos una florecita, unas cuantas "espinas", un tiesto al gusto y ya tenemos nuestro cactus de ganchillo.

Éste es un de los proyectos que hemos tenido entre manos en ¿Me sigues el hilo? últimamente, gracias a Nadia y a Nuria que no nos deja parar... ¡Pronto os enseñaré más!

diumenge, 30 de setembre del 2012

La feina ben feta ... - El trabajo bien hecho ...

No sé si recordareu que la setmana passada pensava que havia acabat el Night is in the air, creat per la Raquel, que vam brodar un munt de gent en el SAL que ella mateixa va organitzar des del seu bloc. Però no era així, em vaig deixar un detall importantíssim, la llumeta del fanal de la dreta del disseny, i això no podia ser, així que aquí el teniu, complet i, més avall, acabat de planxar. La feina ben feta no té fronteres, oi?

No sé si recordaréis que la semana pasada pensaba que había acabado el Night is in the air, creado por Raquel, que bordamos un montón de gente en el SAL que ella misma organizó desde su blog. Pero no era así, me dejé un detalle importantísimo, la lucecita del farol de la derecha del diseño, y eso no podía ser, así que aquí lo tenéis, completo y, más abajo, recién planchado. Como dice expresión catalana: El trabajo bien hecho no tiene fronteras, ¿verdad?


Apa Raquel ara ja pots emportar-te la imatge que vulguis cap al teu bloc per afegir-la al recull que has fet amb tots els brodats. I vosaltres, si voleu veure totes les "feines ben fetes", no deixeu de visitar l'apartat dedicat a les fotos del SAL a Maggi Co'S Village.

Anda Raquel ahora ya puedes llevarte la imagen que quieras a tu blog para añadirla a la recopilación que has hecho con todos los bordados. Si queréis ver todos los "trabajos bien hechos", no dejéis de visitar el apartado dedicado a las fotos del SAL en Maggi Co'S Village.

Tela lugana 10 fils/cm color natural tenyida amb tint Dylon color gris i fils DMC Mouliné per brodar
Tela lugana 10 hilos/cm color natural teñida con tinte Dylon color gris e hilos DMC Mouliné para bordar


Abans de desitjar-vos bona nit volia deixar-vos aquest collage de la meva Au del paradís, una planta per la que tinc un amor especial, i que per fi ha florit, s'ha fet tant de pregar!

Us explico. Fa alguns anys, la meva neboda Débora va anar de vacances d'estiu a Madeira, coneguda com el jardí flotant de l'Atlàntic. Com sap que a la seva avia i a mi ens agraden tant les plantes i les flors, ens va portar llavors d'algunes varietats tropicals. Les vam plantar i han anat creixent, l'Au del paradís és l'única que ha tirat endavant, vinga fer fulles, però mai flors. Després de diversos canvis de test, una quantitat considerable de terra, adob, aigua i molt de temps, aquest setembre, la natura ens ha fet aquest regal:

Antes de desearos buenas noches quería dejaros este collage de mi Ave del paraíso, una planta por la que tengo un amor especial y que por fin ha florecido, se ha hecho tanto de rogar!

Os explico. Hace algunos años, mi sobrina Débora fue de vacaciones de verano a Madeira, conocida como el jardín flotante del Atlántico. Como sabe que a su abuela y a mí nos gustan tanto las plantas y las flores, nos trajo semillas de algunas variedades tropicales. Las plantamos y han ido creciendo, el 'Ave del paraíso es la única que ha salido adelante, venga salir hojas, pero nunca flores. Después de diversos cambios de tiesto, una cantidad considerable de tierra, abono, agua y mucho tiempo, este septiembre, la naturaleza nos ha hecho este regalo:



Bona setmana a tothom! / ¡Buena semana para todo el mundo!

dilluns, 24 de setembre del 2012

S'acaba la festa major! - ¡Se acaba la fiesta mayor!

Aquest cap de setmana ha estat una mica més llarg pels barcelonins, la festa major, La Mercè 2012 ha durat tres dies d'intenses activitats i avui s'ha tancat amb la Cavalcada de Gegants i el piromusical.

Avui hem anat a veure la cavalcada que aquest any, junt amb els gegants, ha comptat amb molts dels membres del bestiari festiu tradicional català, animals reals i fantàstics, procedents dels boscs, les granjes, la mitologia i el protocol.

Este fin de semana ha sido un poco más largo para los barceloneses, la fiesta mayor, La Mercè 2012 ha durado tres días de intensas actividades y hoy se ha cerrado con la Cabalgata de Gigantes y el piromusical.

Hoy hemos ido a ver la cabalgata que este año, junto con los gigantes, ha contado con muchos de los miembros del bestiario festivo tradicional catalán, animales reales y fantásticos, procedentes de los bosques, las granjas, la mitología y el protocolo.


Mireu com desfilaven i dansaven:

Mirad cómo desfilaban y danzaban:











Jo he aprofitat per descansar i tancar alguns temes pendents ... Ha quedat guapo, oi? Ups! Penjant la foto acabo d'adonar-me de que no he brodat la llum d'aquest fanal :-(((

Yo he aprovechado para descansar y cerrar algunos temas pendientes ... ¿Ha quedado guapo, verdad? ¡Ups! Colgando la foto acabo de darme cuenta de que no he bordado la luz de este farol :-(((



Vaig a brodar-lo ara mateix. Fins aviat. / Voy a bordarlo ahora mismo. Hasta pronto.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...