Pàgines

diumenge, 23 de gener del 2011

Premi Arte y Pico / Premio Arte y Pico

Aquest premi m'ha arribat procedent d'una gran amiga de fa anys, la Sònia, i d'una nova, de les que la blogosfera m'ha permès conèixer virtualment, la Marta. Moltes, moltes gràcies a totes dues! en el meu nom i en de la Pilar.

Les normes del premi són:
  • Has d'elegir 5 blocs que consideris mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense importar l'idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autora i l'enllaç al seu bloc perquè tothom pugui visitar-lo.
  • Cada persona premiada ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i l'enllaç al bloc de la persona que l'ha premiat.
  • Premiada i premiadora, han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico, perquè tothom sàpiga l'origen d'aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.
No ha estat fàcil escollir aquests 5 blocs, en aquests espais virtuals tothom expressa la seva creativitat, d'una manera o altra, i sempre trobes alguna cosa interessant que tu ignoraves, són portes obertes a les persones i al que els agrada compartir, però bé només poden ser 5, per tant aquest és el meu quintet premiat:
  1. Raquel, perquè un bon dia vaig veure un dels seus dibuixos i vaig descobrir tot un univers "maggic" ple de creativitat, que em va encisar.
  2. Maria, per la creativitat dels seus treballs i la cuidada elaboració de les seves entrades, amb unes grafismes plens de colors i diversitat de tamanys.
  3. Virtudes, per les seves idees i l'entusiasme amb el que comparteix els seus projectes.
  4. Mercedes, per deixar-me sempre amb la boca oberta. Tot i que voldria que compartís aquest premi amb el col·laborador del seu darrer projecte, un manetes!
  5. Ale, per la seva simpatia i els seus magnífics treballs, i per donar a conèixer nous indrets desconegusts per a mi.
Espero que us agradi!


Este premio me ha llegado procedente de una gran amiga de hace años, Sonia, y de una nueva, de las que la blogosfera me ha permitido conocer virtualmente, Marta. Muchas, muchas gracias a las dos! en mi nombre y en de Pilar.

Las normas del premio son:

  • Debes elegir 5 blogs que consideres merecedores de este premio por su creatividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloguera, sin importar su idioma.
  • Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos puedan visitarlo.
  • Cada persona premiada debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.
  • Premiada y premiadora, debe exhibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el orgen de este premio.
  • Exhibir estas reglas.
No ha sido fácil escoger estos 5 blogs, en estos espacios virtuales todo el mundo expresa su creativdtad, de una manera u otra, y siempre encuentras algo interesante que tu ignorabas, son puertas abiertas a las personas y a lo que les gusta compartir, pero como sólo pueden ser 5, éste es mi quinteto premiado:
  1. Raquel, porque un buen día vi uno de sus dibujos y descubrí todo un universo "maggico" lleno de creatividad, que me atrapó.
  2. María, por la creatividad de sus trabajos y el estilo de sus entradas, con unos grafismos llenos de colores y diversidad de tamaños.
  3. Virtudes, por sus ideas y el entusiasmo con el que comparte sus proyectos.
  4. Mercedes, por dejarme siempre con la boca abierta. Aunque querría que compartiera este premio con el colaborador de su últimoproyecte, un manitas!
  5. Ale, por su simpatía y sus magníficos trabajos, y por dar a conocer nuevos lugares desconocidos para mí.
Espero que os guste!

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

diumenge, 19 de desembre del 2010

MagicXstitch Christmas Exchange 2010


El passat mes d'agost em vaig inscriure al MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercanvi nadalenc que Mayté organitza cada any al seu bloc MagicXstitch

La Mayté és una persona molt meticulosa i segueix el desenvolupament del seu intercanvi amb molta atenció, sempre disposada a donar una mà. Era la primera vegada que hi participava i ha estat una bonica experiència.

El pasado mes de agosto me inscribí en el MagicXstitch Christmas Exchange 2010, un intercambio navideño que Mayté organiza cada año en su blog MagicXstitch

Mayté es una persona muy meticulosa y sigue el desarrollo de su intercambio con mucha atención, siempre dispuesta a echar una mano. Era mi primera participación y debo decir que ha sido una bonita experiencia.


Els regals ja han arribat fa dies, tant el que jo vaig enviar, com el que havia de rebre. Així doncs, esvaït el misteri de les amigues secretes, heus aquí la crònica d'aquest magnífic intercanvi nadalenc.

Los regalos ya han llegado hace días, tanto el que yo envié, como el que tenía que recibir. Así pues, desvanecido el misterio de las amigas secretas, he aquí la crónica de este magnífico intercambio navideño.

A finals de setembre vaig rebre les dades de la Celia. De seguida vaig visitar el seu bloc per esbrinar quines eren les seves preferències. Li agraden un munt de labors i les practica totes: punt de creu, ganxet, patchwork, així que les possibilitats eren molt àmplies.

Havia comprat el llibret Pinkeep Story, un recull de 12 esplèndids gràfics creats per diverses dissenyadores, publicat amb l'objectiu de recaptar fons per Unicef. Vaig decidir que un d'ells aniria cap a Lima -  El Perú, a casa de la Celia.

A finales de septiembre recibí los datos de Celia, enseguida visité su blog para averiguar cuáles eran sus preferencias. Le gustan un montón de labores y las practica todas: punto de cruz, ganchillo, patchwork, así que las posibilidades eran muy amplias.

Había comprado el librito Pinkeep Story, una recopilación de 12 espléndidos gràficos creados por diversas diseñadoras, publicado con el objetivo de recaudar fondos para Unicef. Decidí que uno de ellos viajaría a Lima - Perú, a casa de Celia.

En lloc de fer un pinkeep vaig muntar el cor dissenyat per Nicoletta Farrauto amb un acabat de coixí penjant, inspirada en el que ella va publicar al seu bloc, podeu veure'l aquí. El 10 de novembre va emprendre el seu llarg viatje i va arribar al seu destí al cap de vuit dies. Per les paraules de la Celia vaig deduir que la meva elecció havia estat tot un èxit, jutgeu vosaltres mateixes i, de pas, feu una ullada al seu bloc, els seus amigurumis són genials.

En lugar de hacer un pinkeep monté el corazón diseñado por Nicoletta Farrauto con un acabado de cojín colgante, inspirada en el que ella publicó en su blog, podéis verlo aquí. Por las palabras de Celia deduje que mi elección había sido todo un exito, juzgad vosotras mismas y, de paso, echadle un vistazo a su blog, sus amigurumis son geniales. 

La meva sorpresa va arribar a Barcelona des de Granada. El dia 19 de novembre, divendres, el carter va deixar un avís a la meva bústia. L'oficina de Correus em queda lluny i, entre una cosa i una altra, no vaig poder anar a recollir el meu regal fins dimarts, quina espera, la Blanca, la meva amiga invisible ja patia! Quan vaig veure a l'empleada amb el paquet vaig quedar al·lucinada, era enorme, vaig pensar: Com serà aquest ornament nadalenc?

Un cop pujada a l'autobús i còmodament seguda, vaig desfer l'embolcall amb algun que altre problema, estava tan ben embolicat i protegit que va passar una estoneta fins que va aparèixer, entre precinte i boletes de suro blanc, aquesta filigrana:

Mi sorpresa llegó a Barcelona desde Granada. El día 19 de noviembre, viernes, el cartero dejó un aviso en mi buzón. La oficina de Correos me queda lejos y, entre una cosa y otra, no pude ir a recoger mi regalo hasta el martes, ¡qué espera, Blanca, mi amiga invisible ya sufría! Cuando vi a la empleada con el paquete me quedé alucinada, era enorme, pensé: ¿Cómo será este adorno navideño?

Una vez subida en el autobús y cómodamente sentada, deshice el envoltorio con algún que otro problema, estaba tan bien envuelto y protegido que pasó un ratito hasta que aparció, entre precinto y bolitas de corcho blanco, esta filigrana:


Aquí veieu aquest majestuós àngel, provist d'arc i fletxes, apuntant a la seva pròxima víctima. La Blanca em comentava a la seva nota que havia volgut que el seu regal es pogués lluir tot l'any, més enllà dels Nadals, i així és. A la imatge de la dreta podeu veure com queda penjat a una de les parets de casa, la fotografia no li fa justícia!

Aquí veis este majestuoso ángel, provisto de arco y flechas, apuntando a su próxima víctima. Blanca me comentaba en su nota que había querido que su regalo se pudiera lucir todo el año, más allá de las Navidades, y así es. En la imagen de la derecha podéis ver como queda colgado en una de las paredes de casa, ¡la fotografía no le hace justicia!

I això és tot! L'any vinent hi tornarem! Petons nadalencs.

¡Y eso es todo! ¡El año que viene volveremos a participar! Besos navideños.

dimecres, 8 de desembre del 2010

La Gallina Paperina: Inaugura! - La Gallina Paperina: ¡Inaugura!

De nou sóc aquí per anunciar-vos la iniciativa d'una dona molt emprenedora. El passat diumenge va obrir les seves portes La Gallina Paperina, una nova botiga - taller dedicat al patchwork, al bell mig d'Esplugues de Llobregat. Darrere el taulell trobareu a la Geli, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la el mes passat a Creativa i aquesta agradable i simpàtica patchworkera em va convidar a visitar-la, així que com diu la meva amiga Montse, qui va fer les presentacions, "a veure si ens posem d'acord i muntem una excursió a Esplugues".

Si voleu visitar el seu web aquí teniu l'enllaç a la seva entrada inaugural. Ja veureu quina tenda tan maca!

De nuevo estoy aquí para anunciaros la iniciativa de una mujer muy emprendedora. El pasado domingo abrió sus puertas La Gallina Paperina, una nueva tienda - taller dedicada al patchwork, justo en Esplugues de Llobregat. Detrás del mostrador encontraréis a Geli, tuve la oportunidad de conocerla el mes pasado en Creativa y esta agradable y simpática patchworkera me invitó a visitarla, así que como dice mi amiga Montse, quien hizo las presentaciones, "a ver si nos ponemos de acuerdo y montamos una excursión a Esplugues".

Si queréis visitar su web aquí tenéis el enlace a su entrada inaugural. ¡Ya veréis que tienda tan bonita!

La Gallina Paperina: Inaugurem!: "Ahir va ser un dia ple d'emocions, de molta gent, de 'oh que maco!' i per fi podem dir que la Gallina Paperina ja és aquí. Esperem veure-us ..."

Molta sort Geli i fins aviat!

Mucha suerte Geli y hasta pronto!

dijous, 2 de desembre del 2010

Comença el compte enrere / Empieza la cuenta atrás

Avui, al tornar de la feina, m'he trobat amb una inequívoca imatge de la meva ciutat: Barcelona engalanada per donar la benvinguda als Nadals.

Hoy, al regresar del trabajo, me he encontrado con una inequívoca imagen de mi ciudad: Barcelona engalanada para dar la bienvenida a las Navidades.

Un dels primers senyals de la imminent arribada de les festes és la tradicional encesa dels llums de Nadal, mils de leds s'han il·luminat a les sis de la tarda, per primera vegada aquest any.  Quan he sortit del metro i he vist aquest flamant escenari, he tret el mòbil per compartir-lo amb vosaltres.

Una de las primeras señales de la inminente llegada de las fiestas es el tradicional encendido de las luces de Navidad, mil leds se han iluminado a las seis de la tarde, por primera vez este año. Cuando he salido del metro y he visto este flamante escenario, he sacado el móvil para compartirlo con vosotr@s.
Carrers Pelai, Jovellanos i Tallers - Ciutat Vella - Barcelona
Calles Pelayo, Jovellanos y Talleres - "Ciudad Vieja" - Barcelona
Clar que tot té una vessant comercial però no ens quedem només amb això, el que és evident és que ha començat el compte enrere i s'ha d'espavilar amb els preparatius. Aprofitant el pont (sí, sí, cinc dies de festa!!!) visitarem la Fira de Santa Llúcia, adelantarem algunes compres nadalenques i guarnirem la casa. Jo ja he acabat un parell de boles de patchwork sense agulla per contribuir a la decoració amb coses fetes per mi. Estic satisfeta amb el resultat, vosaltres què en penseu? també heu fet coses a mà per decorar les vostres llars?

Claro que todo tiene una vertiente comercial pero no nos quedemos sólo con eso, lo que es evidente es que ha empezado la cuenta atrás y se ha de espabilar con los preparativos. Aprovechando el puente (¡¡¡sí, sí, cinco días de fiesta!!!) visitaremos la Feria de Santa Lucía, adelantaremos algunas compras navideñas y adornaremos la casa. Yo ya he acabado un par de bolas de patchwork sin aguja para contribuir a la decoración con cosas hechas por mí. Estoy satisfecha con el resultado, a vosotr@s ¿qué os parece?  ¿también habéis hecho cosas a mano para decorar vuestros hogares?




Pel que fa al patchwork sense agulla, vaig aprendre aquesta tècnica l'any passat i, aquest any, algunes companyes de classe l'han aplicat a altres objectes com llibretes o sobres-regal per la taula, enganxant la tela, en lloc de subjectar-la amb agulles de cap al suro blanc, com en el cas de les boles nadalenques.
Aquí teniu la primera bola que vaig muntar, se'n va anar a Itàlia a casa de la meva germana. És un detall molt càlid per fer un regal. Com va tenir tant d'èxit és molt probable que la versió penjant també acabi viatjant a la "bella Italia".

Respecto al patchwork sin aguja, aprendí esta técnica el año pasado y, este año, algunas compañeras de clase la han aplicado a otros objetos como libretas o sobres-regalo para la mesa, pegando la tela, en lugar de sujetarla con alfileres al corcho blanco, como en el caso de las bolas navideñas.
Aquí tenéis la primera bola que monté, se fue a Italia a casa de mi hermana. Es un detallito muy cálido para hacer un regalo. Como tuvo tanto éxito es muy probable que la versión colgante también acabe viajando a la "bella Italia".



Bon cap de setmana a tothom i a gaudir del moment!

¡Buen fin de semana a todo el mundo y a disfrutar del momento!

dimecres, 1 de desembre del 2010

NaNa's, una nova botiga a la blogosfera / NaNa's, una nueva tienda en la blogosfera

Avui vinc a anunciar-vos l'aparició d'una nova iniciativa de dues emprenedores blocaires, la Helen i la Marisa. A través dels seus espais virtuals, Bastidor i Al-Abrigo, ens han fet partícips de la seva passió per les més variades agulles. Ara han decidit iniciar plegades una nova aventura en la que espremen totes les seves habilitats: NaNa's, una botiga pels més petits, jerseiets, pitets, fets a mà amb tota l'il·lusió.

Hoy vengo a anunciaros la aparición de una nueva iniciativa de dos emprendedoras blogueras, Helen y Marisa. A través de sus espacios virtuales, Bastidor y Al-Abrigo, nos han hecho partícipes de su pasión por las más variadas agujas. Ahora han decidido iniciar juntas una nueva aventura en la que exprimen todas sus habilidades: NaNa's, una tienda para los más pequeños, jerseycitos, baberos, hechos a mano con toda la ilusión.


Mireu quines coses tan maques. No deixeu de visitar-les.

Mirad qué cosas tan bonitas. No dejéis de visitarlas.






Bona sort noies!

¡Buena suerte chicas!

dissabte, 13 de novembre del 2010

Una babette: fent memòria i aprenent - Una babette: recordando y aprendiendo

Vaig veure per primera vegada una manteta d'aquest estil a una botiga, fa un munt de temps, em va semblar maquíssima i molt original, però ni em vaig plantejar intentar fer-la. El segon cop que li vaig posar l'ull a sobre va ser el passat mes de setembre, al bloc de la Marta: De bruixes i maduixes, ella justament n'havia començat una. Llavors vaig saber com es deia aquest model: Babette, no sé si aquí, a part de manteta de quadres de ganxet, n'hi diem d'una altra manera. Si no sabeu de què parlo visiteu l'entrada .

Vi por primera vez una mantita de este estilo en una tienda, hace un montón de tiempo, me pareció preciosa y muy original, pero ni me planteé intentar hacerla. La segunda vez que le puse la vista encima fue el pasado mes de septiembre, en el blog de Marta: De bruixes i maduixes, ella justo había empezado una. Entonces supe como se llamaba este modelo: Babette, no sé si aquí, aparte de mantita de cuadros de ganchillo, la llamamos de otra manera. Si no sabéis de qué hablo visitad  la entrada .

Animada per les evolucions de la Marta li vaig proposar a la meva mare, una experta del ganxet, que en féssim una entre les dues. Em va dir que no podia ser perquè no teixíem amb la mateixa tensió (jo apreto com una boja) i perquè primer s'ho havia d'estudiar i veure si podia sortir-se'n, li semblava una mica difícil, no el quadre en si, que per ella no té secrets, sino combinar els diferents tamanys i que quedès un rectangle digne. I pel que feia a ensenyar-me, uffff! això ja se li feia encara més costa amunt, com ella diu: "ja són molts anys i una va perdent facultats". També li vaig proposar comprar el patró per si li facilitava les coses, però no s'aclara gaire amb els gràfics de ganxet, és de les que tot ho treu mirant la labor, i va assegurar-me que amb la foto en tenia prou.

Animada por las evoluciones de Marta le propuse a mi madre, una experta del ganchillo, que hiciéramos una entre las dos. Me dijo que no podía ser porque no tejíamos con la misma tensión (yo apreto como una loca) y porque primero se lo tenía que estudiar y ver si se atrevía. le parecía un poco dífícil, no el cuadrado en si, que para ella no tiene secretos, sino combinar los diferentes tamaños y que quedara un rectángulo digno. Y en cuanto al tema de enseñarme, uffff! eso se le hacía una montaña todavía más, como ella dice: "ya son muchos años y una va perdiendo facultades". También le propuse comprar el patrón pero no se aclara demasiado con los gráficos de ganchillo, es de las que todo lo saca mirando la labor, y me aseguró que con la foto tenía suficiente.

Després de pensar-s'ho una mica, les seves paraules van ser: "Si vols, jo ho provo". Es van endur el full i al cap d'una setmana aquest era el resultat del seu intent:

Después de pensárselo un poco, sus palabras fueron: "Si quieres, yo lo pruebo". Se llevó la hoja y al cabo de una semana éste era el resultado de su intento:


Aquí la veieu en plena acció. És com jo, no li agrada massa que li facin fotografies, així que només em va deixar enfocar les seves mans.

Aquí la véis en plena acción. Es como yo, no le gusta demasiado que le hagan fotografías, así que sólo me dejó enfocar sus manos.

Mentre ella em feia la crònica telefònica dels seus progressos: "Tinc el sofà niu ple de quadres! No sé si t'agradarà com queda, té el seu què enganxar els quadrets!", per no aclaparar-la, jo vaig intentar aprendre com fer un quadre pel meu compte, amb l'ajuda d'un llibre i un vídeo de youtube que em va recomanar la Marta vaig recordar el més bàsic: la cadeneta, el punt pla i els pilanets. Aquesta és la meva "obra mestre", no us penseu que va sortir a la primera, fent i desfent, dues passades acabades. Bé, un bon principi.... No tinc perdó, no l'he tocat més, però tinc previst reprendre els treballs.

Mientras ella me hacía la crónica telefónica de sus progresos: "¡Tengo el sofá nido lleno de cuadros! ¡No sé si te gustará como queda, tiene lo suyo unir los cuadritos!", para no agobiarla, yo intenté aprender cómo hacer un cuadro por mi cuenta, con la ayuda de un libro y un video de youtube que me recomendó Marta recordé lo más básico: la cadeneta, el punto bajo y el alto. Ésta es mi "obra maestra", no penséis que me salió a la primera, haciendo y deshaciendo, dos pasadas acabadas. Bien, un buen principio ... No tengo perdón, no lo he tocado más, pero tengo previsto retomar los trabajos.


Per on anava, ah sí!, doncs la meva mare es barallava amb els quadres que no volien casar els uns amb els altres per formar un rectangle perfecte, pobra, en quin embolic l'havia ficat. Fins que el dia de la Castanyada va venir a casa, portava una bossa a la mà i tan aviat com va entrar per la porta, somrient i satisfeta, va treure, poc a poc, aquesta Babette:

Por dónde iba, ah sí!, pues mi madre se peleaba con los cuadros que no querían casar los unos con los otros para formar un rectángulo perfecto, pobre, en que lío la había metido. Hasta que el día de la Castañada vino a casa, llevaba una bolsa en la mano y tan pronto como entró por la puerta, sonriente y satisfecha, sacó, poco a poco, esta  Babette:


Babette teixida per Magda, la meva mare.
Babette tejida per Magda, mi madre.
I aquí acaba la història, la meva progenitora ja em va anunciar que no estava disposada a repetir la seva gesta. Amb quadres del mateix tamany, el que volguem, però, pel que a ella respecta, la Babette és irrepetible.

Y aquí acaba la història, mi progenitora ya me anunció que no estaba dispuesta a repetir su hazaña. Con cuadros del mismo tamaño, lo que queramos, pero, por lo que a ella respecta, la Babette es irrepetible.

Mmm ... Acaben de canviar els dígits de l'hora, són les 12 de la nit, avui serà un gran dia, un dia de festa grossa. La meva mare compleix 83 anys i, ja veieu, continua desvivint-se per fer realitat els meus desitjos, per molt que li costi.

Gràcies mama, ara sóc jo qui ha de regalar-te una, no te'n lliuraràs d'ensenyar-me una altra vegada, jajajaja!!!!

Per molts anys i moltíssimes felicitats, encara no saps el que t'espera avui, però t'asseguro que ho passarem de conya. Muaaaacx!!

Mmm ... Acaban de cambiar los dígitos de la hora, son las 12 de la noche, hoy va a ser un gran día, un día para celebrar. Mi madre cumple 83 años y, ya véis, sigue desviviéndose para hacer realidad mis deseos, por mucho que le cueste.

Gracias mamá, ahora soy yo quien tiene que regalarte una, no te librarás de enseñarme otra vez, ¡¡¡jajajaja!!!

Muchísimas felicidades, todavía no sabes lo que te depara la jornada, pero te aseguro que lo vamos a pasar en grande. ¡¡Muaaaacx!!

Bon cap de setmana a tothom! A veure si és veritat que podrem gaudir de l'estiuet de Sant Martí.

¡Buen fin de semana a todo el mundo! A ver si es verdad que podremos disfrutar del veranillo de San Martín.

Editat /Editado 19.11.2010

Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris i felicitacions a la meva mare, per la manteta i pel seu aniversari. I molt especialment al meu germà Albert que va fer el primer comentari d'aquesta entrada, el seu primer comentari al meu bloc, espero que no sigui l'últim!!!

Aquest agraïment és en nom propi i en el de la meva mare, està encantada amb totes vosaltres i amb Internet, si això hagués existit quan era jove!!!


Muchas gracias a todo el mundo por vuestros comentarios y felicitaciones a mi mi madre, por la mantita y por su cumpleaños. Y muy especialmente a mi hermano Alberto que hizo el primer comentario de esta entrada, su primer comentario en mi blog, ¡¡¡espero que no sea el último!!!

Este agradecimiento es en nombre propio y en el de mi madre, está encantada con todas vosotras y con Internet, ¡¡¡si esto hubiera existido cuando era joven!!!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...