Pàgines

diumenge, 30 de juliol del 2017

Una pedra preciosa - Una piedra preciosa

Pedra rosa: Fil Coats Tridalia n. 5 cotó 100% i 2,5mm
Piedra rosa: Hilo Coats Tridalia n. 5 algodón 100% y ganchillo 2,5 mm
Les pedres sempre m'han atret i quan trobo alguna que m'agrada especialment ve amb mi cap a casa. A més a més ja fa temps que vaig descobrir que les podia combinar amb una de les meves aficions: el ganxet. Voltant per la xarxa pots trobar autèntiques meravelles, pedres forrades amb treballadíssimes cobertures de ganxet.

Las piedras siempre me han atraído y cuando encuentro alguna que me gusta especialmente viene conmigo a casa. Además ya hace tiempo que descubrí que las podía combinar con una de mis aficiones: el ganchillo. Navegando por la red puedes encontrar auténticas maravillas, piedras forradas con trabajadísimas coberturas de crochet.

La meva primera tímida incursió en el tema va ser la que us mostrava en una entrada antiga, aquí la teniu. No havia tornat a posar-m'hi, fins que fa dies em va donar l'atac i vaig deixar de mirar per passar a l'acció.

Mi primera tímida incursión en el tema fue la que os mostraba en una entrada antigua, aquí la tenéis. No había vuelto a ponerme con ello, hasta que hace unos días me dio el ataque y decidí dejar de mirar para pasar a la acción.





Pedra grisa: Fil Coats Tridalia Super n. 8 i ganxet 1,75 mm
Piedra gris: Hilo Coats Tridalia Super n. 8 y ganchillo 1,75 mm










Aquestes dues pedres precioses ara decoren la meva llar, una al rebedor, junt a aquest conjunt d'espelmes, i, l'altra és un útil subjecta-papers que tan aviat es troba a l'estudi com apareix al menjador. Us deixo els enllaços als patrons a la llegenda de cada imatge per si us animeu a provar.

Estas dos piedras preciosas ahora decoran mi casa, una en el recibidor, junto a este conjunto de velas, y, la otra es un útil sujetapapeles que tan pronto se encuentra en el estudio como aparece en el comedor. Os dejo los enlaces a los patrones en la leyenda de cada imagen por si os animáis a probar.



Aprofiteu aquests dies d'estiu, una pedra preciosa pot aparèixer quan menys t'ho esperes.

Aprovechad estos días de verano, una piedra preciosa puede aparecer cuando menos te lo esperas.

A reveure! / ¡Hasta pronto!

dijous, 20 de juliol del 2017

Corda per les olles! - ¡Cuerda para las ollas!

Avui us porto una idea per fer un regal al més pur estil faciu -ho vostè  mateix.
El diumenge passat vam celebrar el sant i l'aniversari de la meva sogra, Carme, i se'm va ocòrrer que un estalvi de corda per treure les cassoles o les plates del forn a la taula li podia anar d'allò més bé. Combinat amb unes estovalles antitaques i un conjunt de davantal, agafador i manyopla, el regal va quedar rodó.

Hoy os traigo una idea para hacer un regalo al más puro estilo hágaselo usted mismo.
El domingo pasado celebramos el santo y el cumpleaños de mi suegra, Carmen, y se me ocurrió que un salvamanteles de cuerda para sacar las cazuelas o las bandejas del horno a la mesa le podía ir muy bien. Combinado con un mantel antimanchas y un conjunto de delantal, agarrador y manopla, el regalo quedó redondo.

El patró és una adaptació d'un baix-plat d'una colecció de Katia, teixit amb corda torçada de cotó de 4 mm de Corderia Farrés, us deixo l'enllaç per si us interessa. El treball resulta una tasca una mica feixuga, la corda és un material gens dolç per teixir, i bastant dur, però amb un ganxet adecuat perquè quedi prou rígid (un de 6 mm en aquest cas), el resultat és extraordinari i totalment en línia amb la seva missió: protegir taula i estovalles de l'escalfor d'olles, cassoles i plates de forn. Únicament s'ha de dosificar el temps de treball continuat perquè les teves mans no en pateixin les conseqüències.

El patrón es una adaptación de un bajo-plato de una colección de Katia, tejido con cuerda torcida de algodón de 4 mm de Corderia Farrés, os dejo el enlace por si os interesa. El trabajo resulta una tarea un poco ardua, la cuerda es un material nada dulce para tejer, y bastante duro, pero con un ganchillo adecuado para que quede suficientemente rígido (uno de 6 mm en este caso), el resultado es extraordinario y totalmente en línea con su misión: proteger mesa y mantel del calor de ollas, cazuelas y bandejas de horno. Únicamente hay que dosificar el tiempo de trabajo continuado para que tus manos no sufran las consecuencias....
Es poden fer coses precioses amb corda i ara hi ha molts establiments de cara al públic, com botigues o restaurants, que utilitzen aquest material no només en elements decoratius, sinó també amb articles d'us diari com el que jo us acabo de presentar. A mi m'agraden especialment els dissenys de Fina Badia / Knit Studio, de qui em confesso una fervent admiradora. Feu una ullada al seu web i veureu els espais tan acollidors que aconsegueix crear, a més a més de la seva línia per a la llar: catifes, làmpades, coixins, tots magnífics.

Se pueden hacer cosas preciosas con cuerda y ahora hay muchos establecimientos de cara al público, como tiendas o restaurantes, que utilizan este material no solamente en elementos decorativos, sino también en artículos de uso diario como el que os acabo de presentar. A mí me gustan especialmente los diseños de Fina Badia / Knit Studio, de quien me confieso una ferviente admiradora. Echad un vistazo a su web y veréis los espacios tan acogedores que consigue crear, ademas de su línea para el hogar: alfombras, lámparas, cojines, todos magníficos.





A reveure! Gaudiu molt d'aquest calorós estiu!

¡Hasta pronto! ¡Disfrutad de este caluroso verano!

diumenge, 26 de febrer del 2017

Carnaval

És temps de Carnaval, de botifarra d'ou i coca de llardons i de .... disfresses.

Fa un parell de setmanes vaig preguntar-li a la meva cunyada de què aniria disfressada la Gemma aquest any, em feia li.lusió fer-li el vestit, però havia de ser una cosa no gaire complicada, no en sé res ni de patrons ni de costura al nivell de confecció, així que havia de ser alguna cosa assequible per als meus limitats coneixements.

Es tiempo de Carnaval, de butifarra de huevo y coca de chicharrones y de .... disfraces.

Hace un par de semanas le pregunté a mi cuñada de qué iría disfrazada Gemma este año, me hacía ilusión hacerle el vestido, pero tenía que ser una cosa no muy complicada, no sé nada de patrones ni de costura a nivel de confección, así que debía ser algo asequible para mis limitados conocimientos.

Uns detallets d'aprop.

Unos detalles de cerca.


Antelina, cinta, unes plomes... tallar, unes costures a màquina, uns serrells fets amb la taula i el cúter de patchwork, unes quantes hores.... i fet!



Antelina, cinta, unas plumas... cortar, unas costuras a máquina, unos flecos hechos con la tabla y el cúter de patchwork, unas cuantas horas.... y ¡hecho!




Ja ho heu vist: Índia, o, per ser més exactes, nativa americana, una sioux o una cherokee en so de pau. I amb el permís dels seus pares, aquí teniu a la protagonista, una mini-índia adorable, no us sembla? A les 8 del matí, llesta per anar a la guarderia!

Ya habéis visto: India, o, para ser más exactos, nativa americana, una sioux o una cherokee en son de paz. Y con el permiso de sus padres, aquí tenéis a la protagonista, una mini-india adorable ¿no os parece? A las 8 de la mañana, lista para ir a la guardería!



Bona setmana!

¡Feliz semana!

divendres, 1 de juliol del 2016

Gran boda

El dia 17 de juny va ser un gran dia, un d'aquells dies rodons, en que l'alegria impera i omple els esperits i els cors. Com ja us anunciava a la meva última entrada, teníem una boda en portes i va ser una gran festassa per celebrar una unió que no feia res més que oficialitzar-se.

La Pili i el seu ja flamant marit, el Sergi, es van donar el sí a migdia i el seu fill Xavier, el meu estimat fillol, els va lliurar les aliances en aquest coixí d'estil rústic, crec que aquesta és la definició que millor se li escau, què me'n dieu? Us agrada com va quedar? Amb un sistema facilet perquè els anells sortissin ràpid i sense problemes pel portador del coixí. Just aquí el subjectava perquè jo pogués fer la foto amb els anells col·locats.

El día 17 de junio fue un gran día, uno de esos días redondos, en que la alegría impera y llena los espíritus y los corazones. Como ya os anunciaba en mi última entrada, teníamos una boda en puertas y fue una gran fiesta para celebrar una unión que no hacía nada más que oficializarse.

Pili y su ya flamante marido, Sergio, se dieron el sí a mediodía y su hijo Xavier, mi querido ahijado, les entregó las alianzas en este cojín de estilo rústico, creo que ésta es la definición adecuada, qué opináis? Os gusta cómo quedó? Con un sistema fácil para que los anillos salieran rápidamente de su emplazamiento, sin problemas para el portador del cojín. Justo aquí lo sujetaba para que yo pudiera hacer la foto con los anillos colocados.



Vaig fer unes quantes fotografies amb més detall, a casa, abans de portar-li ben embolicadet el dia D.

Le hice unas cuantas fotografías con más detalle, en casa, antes de llevárselo bien envuelto el día D.



No vaig ser jo la única que va treballar, la Pilar ja portava molt de temps preparant aquests cors perfumats amb espígol que va regalar a tots els assitents al sopar. Un detall molt maco i útil que va agradar a tothom, més sabent que ella els havia fet personalment.

En va fer amb quatre teles diferents, però no vam pensar a fer una fotografia de la cistella on els va col·locar tots. Així que només us puc ensenyar el que jo vaig escollir i els que li van quedar, tots de petits estels. Qualsevol de les teles era bonica, en lli i una mostreta petita, pero sembla ser que els cors estelats són els que van tenir menys èxit!

No fui la única que trabajó, Pilar ya llevaba mucho tiempo preparando estos corazones perfumados con lavanda que regaló a todos los asistentes a la cena. Un detalle muy bonito y útil que gustó a todo el mundo, más sabiendo que ella los había hecho personalmente.

Utilizó cuatro telas diferentes, pero no pensamos en hacer una fotografía de la cesta donde los colocamos. Así que solo os pudo enseñar el que yo escogí y los que le sobraron, todos con estrellitas. Cualquiera de las telas era bonita, de lino y estampado pequeño, ¡pero parece ser que los corazones estelados son los que tuvieron menos éxito!


El matí del dissabte de la setmana anterior vam assistir totes dues a un taller de decoració de llaunes amb la tècnica del decoupage a Retalls de colors. Feia temps que ens cridava l'atenció aquesta opció i vam decidir-nos a fer un tastet de la mà de Ma. Antonia, encantadora i molt bona mestra (us recomano visitar la seva botiga taller, és preciosa). Ens va agradar moltíssim, és una tècnica laboriosa però realment fàcil i els resultats són extraordinaris. A continuació podeu veure la transformació d'una llauna de kilo de tomàquet natural triturat ...  tinc al noi de la parada on compro les olives, al mercat, de proveïdor de llaunes!!! Me n'ha donat dues de bastant grans amb les que alguna cosa farem.

La mañana del sábado de la semana anterior asistimos juntas a un taller de decoración de latas utilizando la técnica del decoupage en Retalls de colors. Hacía tiempo que nos llamaba la atención esta opción y decidimos apuntarnos a este monográfico para hacer "una primera degustación" de la mano de Mª Antonia, encantadora y muy buena maestra (os recomiendo visitar su tienda taller, es preciosa). Nos gustó muchísimo, es una técnica laboriosa pero realmente fácil y los resultados son extraordinarios. A continuación podéis ver la transformación de una lata de kilo de tomate natural triturado.... tengo al chico de la parada donde compro las olivas, en el mercado, de proveedor de latas!!! Me ha dado dos bastante grandes con las que alguna cosa haremos.


En fi, això ha estat tot, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana i saludar-vos, fins la propera!

En fin, esto ha sido todo, solo me queda desearos un buen fin de semana y saludaros, hasta la próxima!

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


divendres, 26 de setembre del 2014

Espardenyes al gust - Alpargatas al gusto

La tardor ja és aquí i deixem enrere l'estiu per entrar de ple a una de les estacions que més ens agraden. Però abans de mostrar-vos el que ara tenim entre mans, us volíem explicar algunes activitats que la Pilar i jo vam fer plegades aprofitant que podíem coincidir una mica més... beneïda jornada intensiva! Així que a Entredós ens vam organitzar per dedicar varies tardas del mes de juliol a algunes de les aficions que compartim.

Per començar vam fer un recorregut pels nous Encants vells, sembla un contrasentit però no ho és, el mercat de sempre en una original i moderna construcció que aquesta setmana està celebrant el seu primer aniversari. Allà se'ns va presentar l'oportunitat de fer un monogràfic Actualpatch. Diferents espardenyes situades a l'aparador van cridar poderosament la nostra atenció, així que vam entrar a fer una ullada. Molt amablement el Joan ens va explicar la dinàmica dels tallers i concretament del d'espardenyes. Una cosa porta a l'altra i vam sortir de la botiga inscrites per la propera sessió i amb el model d'espardenya escollit. Hi havia dos tipus de sola disponibles, totalment plana o amb una mica d'alça, com veureu a les fotos les dues ens vam inclinar per aquesta última.

El dia del taller vam escollir la tela. Pilar es va decantar per unes precioses roses bordeus sobre un fons beix i jo per unes floretes fucsies sobre un fons d'un blau grisenc. Totes dues vam fer la versió tancada de davant amb una tira darrera, però també podia ser tota tancada o amb una mica d'obertura al davant, i si tenies alguna idea per personalitzar-la encara més no hi havia cap problema.

Després de quatre hores de treball intensiu .....

El otoño ya está aquí y dejamos atrás el verano para entrar de lleno en una de las estaciones que más nos gustan. Pero antes de mostraros lo que ahora tenemos entre manos, os queríamos explicar algunas actividades que Pilar y yo hicimos juntas aprovechando que podíamos coincidir un poco más... ¡bendita jornada intensiva! Así que en Entredós nos organizamos para dedicar varias tardes del mes de julio a algunas de las aficiones que compartimos.

Para comenzar hicimos un recorrido por los nuevos Encantes viejos, parece un contrasentido pero no lo es, el mercado de siempre, en una original y moderna construcción, que esta semana está celebrando su primer aniversario. Allá se nos presentó la oportunidad de hacer un monográfico Actualpatch. Diferentes alpargatas situadas en el escaparate llamaron poderosamente nuestra atención, así que entramos a echar un vistazo. Muy amablemente Joan nos explicó la dinámica de los talleres y concretamente del de alpargatas. Una cosa lleva a la otra y salimos de la tienda inscritas para la siguiente sesión y con el modelo de alpargata escogido. Había dos tipos de suela disponibles, totalmente plana o con un poco de cuña, como veréis en las fotos las dos nos inclinamos por esta última.

El día del taller escogimos la tela. Pilar se decantó por unas preciosas rosas burdeos sobre un fondo beis y yo por unas florecitas fucsias sobre un fondo azul grisoso. Las dos hicimos la versión cerrada de delante con una tira detrás, pero también podía ser completamente cerrada o con una obertura delantera, y si tenías alguna idea para personalizarla todavía más no había ningún problema.

Después de cuatro horas de trabajo intensivo .....



... vam marxar cap a casa amb un dels dos peus acabats. Clar, vam haver de quedar un altre dia per adelantar i com que teniem en ment aquesta entrada vam voler fer-nos alguna foto amb l'espardenya posada. Ens van enganxar in-fraganti en plena sessió fotogràfica. Què cert és que una imatge val més que cent paraules, quina fira, queda ben clar que la fotografia no és el que millor se'ns dona. Crec que amb l'agulla tenim més traça, jutgeu vosaltres mateixes.

... nos fuimos a casa con uno de los dos pies acabados. Claro, tuvimos que quedar otro día para adelantar y como que teníamos en mente esta entrada quisimos hacernos alguna foto con la alpargata puesta. Nos engancharon in-fraganti en plena sesión fotográfica. Qué cierto es que una imagen vale más que cien palabras, qué habilidad, queda bien claro que la fotografía no es lo que mejor se nos da. Creo que con la aguja tenemos más maña, juzgad vosotras mismas.









Una altra tarda vam quedar per fer unes melmelades amb fruites de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina i vam posar en pràctica les receptes i combinacions que allí es van suggerir. Aquí les teniu, des dels fogons als pots, llestes per consumir (la de albercoc, per a mi, la millor, us deixo aquí la recepta). Aquest estiu han amenitzat els nostres esmorzars en família i les existències han baixat considerablement... es fa necessària una altra sessió amb fruites de tardor! Però això ja serà materia d'una altra entrada.

Otra tarde quedamos para hacer unas mermeladas con frutas de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina y pusimos en práctica las recetas y combinaciones que allí se sugirieron. Aquí las tenéis, desde los fogones a los tarros, listas para consumir (la de albaricoque, para mí, la millor, os dejo aquí la receta). Este verano han amenizado nuestros desayunos en família y las existencias han bajado considerablemente... se hace necesaria otra sesión con frutas de otoño! Pero eso ya será materia de otra entrada.


Fins aviat i gaudiu del cap de setmana!              ¡Hasta pronto y disfrutad del fin de semana!

divendres, 1 d’agost del 2014

Combinant corda i pell - Combinando cuerda y piel

L'any passat em vaig fer una bossa de corda de cotó de 6 mm de diàmetre de Corderia Farrés, un establiment centenari on pots trobar tot tipus de cordes de cotó i altres matèries, com cànem, sisal, jute o niló. També són distribuidors de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica uns fils de niló brillants i de tacte sedós, amb una gran gama de colors, perfectes per bosses i cistelles.

El año pasado me hice un bolso de cuerda de algodón de 6 mm de diámetro de Cordelería Farrés, un establecimiento centenario donde puedes encontrar todo tipo de cuerdas de algodón y otras materias, como cáñamo, sisal, yute o nilón. También son distribuidores de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica unos hilos de nilón brillantes y de tacto sedoso, con una gran gama de colores, perfectos para bolsos y cestas.


Aquesta la vaig fer per la meva neboda Débora amb niló La Espiga No.18 de Hilos Omega del seu color preferit, veieu quin lila tan viu? I com el fil té molt cos queda bastant rígida, no es deforma, resulta una cistella fantàstica per posar qualsevol cosa.

Treballar amb aquests materials és bastant feixuc, per la seva duresa. Les mans i els canells queden una mica malmesos, és questió de no fer ganxet dues hores seguides si no vols quedar ben adolorida.... però per segons quins objectes són ideals, i si utilitzes una agulla còmoda amb empunyadura ergonòmica, es contraresten aquests inconvenients. A més a més s'ha de tenir en compte el pes, alguns fils no són lleugers, i si volem teixir una bossa aquest és un factor important.

Ésta la hice para mi sobrina Débora con nilón La Espiga No.18 de Hilos Omega de su color preferido ¿véis qué lila tan vivo? Y como el hilo tiene mucho cuerpo queda bastante rígida, no se deforma, resulta ser una fantástica cesta "pongotodo".

Trabajar con estos materiales es bastante pesado, por su dureza. Las manos y las muñecas resultan un poco perjudicadas, si no quieres que te queden doloridas, no es cuestión de hacer ganchillo dos horas seguidas.... pero para depende qué objetos son ideales y si utilizas un ganchillo cómodo con empuñadura ergonómica, se contrarrestan estos inconvenientes. Además se ha de tener en cuenta el peso, algunos hilos no son ligeros, i si queremos tejer un bolso éste es un factor importante.


La meva mare porta bandoleres similars a la que us he ensenyat i li va agradar molt la meva versió en ganxet. "Me'n podries fer una de verda per l'estiu vinent!" em va dir, i vet aquí la creació combinada de corda i pell que ha sortit de la meva manufactura. Gràcies per l'ajuda amb el punt Núria, una elecció perfecte!

Mi madre usa bandoleras similares a la que os he enseñado y le gustó mucho mi versión en ganchillo. "¡Me podrías hacer una verde para el verano próximo!" me dijo, y mira por donde la creación combinada de cuerda y piel que ha salido de mi manufactura. Gracias por la ayuda con el punto Nuria, ¡una elección perfecta!


Per aquest projecte vaig escollir un cotó més prim, perquè la bossa no pesés gaire. Està teixida en rodó des de la base amb un ganxet del 3,5. Per l'acabament volia alguna cosa diferent. Tenia la sensació de que, per la meva mare, no m'agradaria una bossa tota feta de ganxet. Vaig decidir utilitzar de nou la pell, com a la meva, per la cinta de la bandolera i també per la solapa. I en comptes de teixir-ne una i afegir un botó de pell, la meva opció va ser arriscar-me i probar de fer-la de pell, havia vist alguna cosa a Pinterest i m'agradava la combinació amb el ganxet. Vaig anar a Pells i fornitures José M. García i em van aconsellar la napa, al tractar-se de una pell tova i flexible la podria adaptar bé a la bossa, unint-la amb punt baix. Un retall de tres euros i cap a casa. El més laboriós va ser tallar la napa i fer els forats per insertar els punts fàcilment. Gràcies al cúter i la taula de patchwork i a un punxó, el treball va ser més senzill. Una visita a Gasel 2000 per comprar la tira de pell i els reblons de color or vell i que me'ls coloquessin i fet! aquí teniu el resultat.

Para este proyecto escogí un algodón más fino, para que el bolso no pesara demasiado. Está tejida en redondo desde la base. Para el acabado quería algo diferente. Tenía la sensación de que, para mi madre, no me gustaría un bolso totalmente de ganchillo. Decidí utilizar de nuevo la piel, como en el mío, para la cinta de la bandolera y también para la solapa. Y en lugar de tejer una y añadir un botón de piel, mi opción fue arriesgarme e intentar hacerla de piel, había visto alguna cosa en Pinterest y me gustaba la combinación con el ganchillo. Fui a Pells i fornitures José M. García y me aconsejaron la napa, al tratarse de una piel blanda y flexible la podría adaptar bien al bolso, uniéndola con punto bajo. Un recorte de tres euros y a casa. Lo más laborioso fue cortar la napa y hacer los agujeros para insertar los puntos fácilmente. Gracias al cúter y la tabla de patchwork y a un punzón, el trabajo fue más sencillo. Una visita a Gasel 2000 para comprar la tira de piel y los remaches de color oro viejo y que me los colocaran y ¡hecho! aquí tenéis el resultado.


Fa uns dies va ser el sant de la destinatària i va rebre el seu regal amb entusiasme. Pensava que la seva petició no seria atesa, però vés per on, volia una bandolera verda i ja la té.

Hace unos días fue el santo de la destinataria y recibió su regalo con entusiasmo. Pensaba que su petición no sería atendida, pero mira tú por donde, quería una bandolera verde y ya la tiene.

Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

divendres, 18 de juliol del 2014

Notícia - Noticia

Tinc una molt bona notícia per compartir amb totes vosaltres. Una notícia que ens ha proporcionat una immensa alegria a tots els membres de la meva família, però especialment al meu germà. Serà pare a finals d'any, just abans de Nadal, quin regal adelantat! La meva cunyada es troba molt bé, està de quatre mesos i ja ens ha donat el tret de sortida per començar a treballar, comprar, en fi, el que vulguem. Avies i ties estem valorant idees i projectes per la Gemma. Ah, sí, no us ho havia dit, és una nena i es dirà Gemma, queda una minúscula possibilitat d'error però espero que els metges no s'hagin equivocat. Ho tenim tan coll avall!

Tengo una muy buena noticia para compartir con todas vosotras. Una noticia que nos ha proporcionado una inmensa alegría a todos los miembros de mi familia, pero especialmente a mi hermano. Será padre a finales de año, justo antes de Navidad, ¡qué regalo adelantado! Mi cuñada se encuentra muy bien, está de cuatro meses y ya nos ha dado el tiro de salida para comenzar a trabajar, comprar, en fin, lo que queramos. Abuelas y tías estamos valorando ideas y proyectos para Gemma. Ah, sí, no os lo había dicho, es una nena y se llamará Gemma, queda una minúscula posibilidad de error pero espero que los médicos no se hayan equivocado. Lo damos tanto por hecho!

Alfabet Brik-a-Brak de la Sof , disponible en el seu blog Swapons
Com a pla de contingència, he decidit no fer res amb el seu nom fins que no tinguem la cosa confirmada. I he començat per brodar-li un pitet Tinc gana, un dels meus favorits, colors vius i grafia divertida, èxit assegurat. A més a més té un gran avantatge: és "unisex"; si les prediccions fallen no tindrem problemes!

El rosa no ha faltat, però fúcsia, genial tan per nens com nenes. Existeixen altres opcions a banda del rosa i el blau pastel, encara que els clàssics són els clàssics i els gustos són colors.

Como plan de contingencia, he decidido no hacer nada con su nombre hasta que no tengamos la cosa confirmada. Y he empezado por bordarle un babero Tinc gana, uno de mis favoritos, colores vivos y grafía divertida, éxito asegurado. Además tiene una gran ventaja: es "unisex"; ¡si las predicciones fallan no tendremos problemas!

El rosa no ha faltado, pero fucsia, genial tanto para niños como niñas. Existen otras opciones aparte del rosa y el azul pastel, aunque los clásicos son los clásicos y los gustos son colores.


He vist moltes coses que m'agradaria poder fer però no sé si en sabré prou. Ara sóc a la "fase pitets" i crec que m'arriscaré a provar amb algun dels dissenys que mostra el llibre Moda y complementos para tu bebé que reuneix models i patrons per criatures de 0 a 3 anys. No em digueu que l'ós no és una autèntica monada, no m'he pogut resistir a incloure'l a la imatge.

He visto muchas cosas que me gustaría poder hacer pero no sé si sabre lo suficiente. Ahora estoy en la "fase baberos" y creo que me arriesgaré a probar con alguno de los diseños que muestra el libro Moda y complementos para tu bebé que reúne modelos y patrones para criaturas de 0 a 3 años. No me digáis que el oso no es una auténtica monada, no me he podido resistir a incluirlo en la imagen.


De moment, mireu quina cua tinc... us els ensenyo quan estiguin acabats.

De momento, mirad qué cola tengo... os los enseño cuando estén acabados.


Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

dimecres, 9 de juliol del 2014

Una nova vànova solidària pel 2014 - Una nueva colcha solidaria para el 2014

Al fòrum Mil Puntadas hem tornat a treballar en el nostre instituit projecte: la vànova solidària.

L'any passat va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i entre vàries participants del fòrum vam brodar una vànova que vam donar a la Federació Espanyola d'Enfermetats Rares (FEDER) perquè la rifessin i contribuir amb el diner que en treguessin a la seva causa. Aquest any vam decidir repetir i brodar una nova vànova per aquesta associació que tant va agrair la nostra primera acció.

La idea és la mateixa, brodar quadrats de 25 x 25 cm amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16. Però aquesta vegada hem perfeccionat el projecte i hem escollit un disseny per treballar-lo entre totes: 108 blocs au point de croix de Nathalie Trois.

Nosaltres dues hem brodat dos blocs cadascuna, aquí els teniu.

En el foro Mil Puntadas hemos vuelto a trabajar en nuestro instituido proyecto: la colcha solidaria.

El año pasado fue declarado Año de las Enfermedades Raras y entre varias participantes del foro bordamos una colcha que donamos a la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) para que la rifaran y así contribuir con el diner que obtuvieran a su causa. Este año decidimos repetir y bordar una nueva colcha para esta asociación que tanto agradeció nuestra primera acción.

La idea es la misma, bordar cuadrados de 25 x 25 cm con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16. Pero esta vez hemos perfeccionado el proyecto y hemos escogido un diseño para trabajarlo entre todas: 108 blocs au point de croix de Nathalie Trois.

Nosotras dos hemos bordado dos bloques cada una, aquí los tenéis.





Ja són en mans de la Mayka que s'encarrega del muntatge de la vànova junt amb la Roser. Totes dues fan una gran feina coordinant-nos i muntant la peça. Segur que us queda maquíssima noies!
A veure si us puc ensenyar una foto quan estigui acabada. Fins aviat!

Ya están en manos de Mayka que se encarga del montaje de la colcha junto con Roser. Las dos hacen un gran trabajo coordinándonos a todas i montando la pieza. Seguro que os queda espléndida chicas!
A ver si os puedo enseñar una foto cuando esté acabada. ¡Hasta pronto!

dimecres, 2 d’abril del 2014

Benvingudes - Bienvenidas

Com passa el temps, diria que molt ràpidament, per vosaltres no? A mida que em vaig fent gran tinc la sensació de que vola. Tot i que només és una qüestió de percepció, i d'això en tenen la culpa els anys, cada cop tinc més clar que s'ha d'aprofitar cada instant.

Apa, doncs, anem per feina, que sembla que va ser ahir quan us desitjava un bon any i ja som a principis d'abril. El que us deia, els dies passen volant! Ara toca donar-li la benvinguda a la primavera,  guardar els abrics i preparar-se pel bon temps. A casa meva, un senyal inequívoc és el resorgir de les plantes i les flors de la terrassa, i un planter de menta, alfàbrega i tomàquets cherry que ja han començat a brotar. A veure com se'ns dona l'horticultura urbana!

Tornant a les plantes i les flors, us porto unes que no s'han de regar, creixen a base de fil i agulla, i igualment alegren la vista i l'esperit. Aquestes dues en concret les vaig començar a brodar molt de temps enrera, les primeres al juliol del 2009 i les segones a l'abril de 2011. En ambdós casos, després d'un inici entusiasta, vaig anar perdent pistonada i van acabar guardats en espera del seu moment. Per moltes raons, fa un parell d'any vaig decidir que no podia ser això d'acumular labors a mig fer, les vaig treure totes de l'oblit i les hi vaig adjudicar una entrada a tasques en la meva agenda, sense pressa, però sense pausa he anat fent. La cosa va bé i ja he pogut marcar amb una creu dos dels projectes "en curs". Fita assolida!

Como pasa el tiempo, diría que muy rápidamente, ¿para vosotras no? A medida que me voy haciendo mayor tengo la sensación de que vuela. Aunque sólo es una cuestión de percepción, y de eso tienen la culpa los años, cada vez tengo más claro que se ha de aprovechar cada instante.

Hala, pues, vamos por faena, que parece que fue ayer cuando os deseaba un buen año y ya estamos a primeros de abril. Lo que os decía, los días pasan volando! Ahora toca darle la bienvenida a la primavera,  guardar los abrigos y prepararse para el buen tiempo. En mi casa, una señal inequívoca es el resurgir de las plantas y las flores de la terraza, y un plantel de menta, albahaca y tomates cherry que ya han comenzado a brotar. ¡A ver cómo se nos da la horticultura urbana!

Volviendo a las plantas y las flores, os traigo unas que no se han de regar, crecen a base de hilo y aguja, e igualmente alegran la vista y el espíritu. Esta dos en concreto las empecé a bordar hace mucho tiempo, las primeras en julio del 2009 y las segundas en abril de 2011. En ambos casos, después de un inicio entusiasta, fui perdiendo fuelle y acabaron guardados en espera de su momento. Por muchas razones, hace un par de años decidí que no podía acumular labores, dejándolas a medio hacer, las saqué a todas del olvido y les adjudiqué una entrada en las tareas de mi agenda, sin prisa, pero sin pausa he ido haciendo. La cosa va bien y ya he podido marcar con una cruz dos de los proyectos "en curso". ¡Objetivo conseguido!


ý La Pineta Di Classe de l'italià Renato Parolin és un disseny que m'agrada moltíssim, sento veritable adoració per les composicions d'arbres d'aquest home! Me l'ha vaig endur a Austria de vacances l'estiu del 2012 amb el ferm propòsit d'acabar-la i fer-li una foto de clausura als Alps, paisaje que inspira muchas de las creaciones de Parolin. I així va ser!

ý La Pineta Di Classe del italiano Renato Parolin es un diseño que me gusta muchísimo, siento verdadera adoración por las composiciones de árboles de este hombre. Me lo llevé a Austria de vacaciones, en verano de 2012, con el firme propósito de acabarlo y hacerle una foto de clausura en los Alpes, paisaje que inspira muchas de las creaciones de Parolin. ¡Y así fue!

Lli  Zweigart color natural (28 count / 11,2 fils per cm) - Agulla Bohin n, 26 per punt de creu
Brodat amb 2 fils de mouliné Anchor n. 939 sobre 2 fils de la tela.

Lino Zweigart color natural ( 28 count /  11,2 hilos por cm) - Aguja Bohin nº 26 para punto de cruz
Bordado con 2 hebras de mouliné Anchor nº 939 sobre 2 hilos de la tela.
Una recomanació: jo, si pugués tornar enrere, brodaria aquesta pineda amb un lli de trama més petita, la veritat és que les dimensions finals són considerables (32 x 112 cm deixant 7 cm de marge a tot el voltant). Malgrat el seu tamany, sé d'algú que estaria encantat de que li regalés, cosa que no descarto...

Una recomendación: yo, si pudiera retroceder en el tiempo, bordaría este pinar con un lino de trama más pequeña, la verdad es que las dimensiones finales son considerables (32 x 112 cm dejando 7 cm de margen alrededor). A pesar de su tamaño, sé de alguien que estaría encantado de que se lo regalara, cosa que no descarto...

ý Tendres Pensées de la francesa Marie Suárez és un treball del que em sento especialment orgullosa, per l'esforç invertit i el resultat. Ara només queda escollir un marc que resalti el conjunt i buscar-li el lloc adhient.

ý Tendres Pensées de la francesa Marie Suárez es un trabajo del que me siento especialmente orgullosa, por el esfuerzo invertido y el resultado. Ahora sólo queda elegir un marco que resalte el conjunto y buscarle el lugar idóneo.

Lli Vintage Cashael Zweigart color rosa (28 count / 11,2 fils per cm) - Agulla Bohin n, 28 per punt de creu
Brodat amb 1 fil de mouliné Anchor sobre 1 fil de la tela.

Lino Vintage Cashel Zweigart color rosa (28 count / 11,2 hilos por cm) - Aguja Bohin nº 28 para punto de cruz
Bordado con 1 hebra de mouliné Anchor sobre 1 hilo de la tela
I, per acabar, una altra benvinguda, molt especial i entranyable, a l'Alan, que va arribar el diumenge a la nit carregat d'alegria per tota la seva família. Dolores, la seva avia, per qui sento un gran apreci, no veia el moment de veure-li la careta al seu segon net. Vaig brodar aquest pitet amb tot l'afecte del món i el vaig acabar just a temps, així que ja està llest per l'estrena. Moltes felicitats!

Y, para acabar, otra bienvenida, muy especial y entrañable, a Alan, que llegó el domingo por la noche cargado de alegría para toda su familia. Dolores, su abuela, por quien siento un gran aprecio, no veía el momento de verle la cara a su segundo nieto. Bordé este babero con todo el afecto del mundo y lo acabé justo a tiempo, de modo que ya está listo para el estreno. ¡Muchas felicidades!


Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

dimarts, 7 de gener del 2014

2014

Abans de deixar definitivament enrera les festes i retirar i guardar tots els ornaments nadalencs, he volgut desitjar-vos un bon 2014 amb una imatge dels cors, boles, mitjons i flocs de neu que han anat passant del meu ganxet a aquest penjador en els últims tres anys. A veure quin s'afegeix el Nadal vinent.

Encara que ens ho posin molt difícil i de vegades pensem que aquest és un món de bojos
Carpe annum!

Antes de dejar definitivamente atrás las fiestas y retirar y guardar todos los ornamentos navideños, he querido desearos un feliz 2014, con una imagen de los corazones, bolas, calcetines y copos de nieve que han ido pasando de mi ganchillo a este colgador en los últimos tres años. A ver cuál se añade la Navidad próxima.

Aunque nos lo pongan muy difícil y a veces pensemos que éste es un mundo de locos
Carpe annum!


dilluns, 23 de desembre del 2013

Bones Festes! / ¡Felices Fiestas!




Us desitjem unes boníssimes festes nadalenques i una millor entrada d'any, que esperem que ens porti més alegries que aquest que estem a punt d'acomiadar.


Os deseamos unas felices fiestas navideñas y una mejor entrada de año, que esperemos que nos traiga más alegrías que éste que estamos a punto de despedir.


Una imatge d'un mitjonet de ganxet que he fet per la decoració de Nadal. Em va quedar tan petit, tan petit que no li cabria ni a un nadó!


Una abraçada! i com diu la Pili:


Carpe diem!


Una imagen de un calcetinito de ganchillo que he hecho para la decoración de Navidad. ¡Me quedó tan pequeño que no le cabría ni a un bebé!


¡Un abrazo! y como dice Pili:


Carpe diem!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

La perfecta cistella multiusos - La perfecta cesta multiusos



Hola a tothom!

Haig d'admetre que la meva activitat blocaire està sota mínims, els dies de cada dia estic bastant atrafegada i quan arriba el cap de setmana, vull fer tantes coses, que el bloc sempre cau a les últimes posicions del meu ordre de prioritats. Però sempre hi ha un moment en que penses: "Això no pot ser" i apa! t'hi poses.

Així doncs, avui us explicaré quin va ser el regal escollit per la producció manufacturera estiuenca destinada a les senyores de la família. I dic producció manufacturera, perquè comptem amb una recent incorporació i clar, amb l'ampliació del cercle, s'amplia la feina! J

Finalment em vaig decidir per un treball relativament ràpid, útil i, sota el meu parer, amb un resultat moooolt atractiu. Aquí el teniu.

¡Hola a todo el mundo!

Debo admitir que mi actividad bloguera está bajo mínimos, los días laborables estoy bastante liada y cuando llega el fin de semana, quiero hacer tantas cosas, que el blog siempre cae a las últimas posiciones de mi orden de prioridades. Pero siempre hay un momento en que piensas: "Esto no puede ser" y hala! te pones con ello.

Así pues, hoy os explicaré cuál fue el regalo escogido para la producción manufacturera veraniega destinada a las señoras de la familia. Y digo producción manufacturera, porque contamos con una reciente incorporación y claro, con la ampliación del círculo, se amplía el trabajo! J

Finalmente me decidí por un trabajo relativamente rápido, útil y, bajo mi punto de vista, con un resultado muuuuuuy atractivo. Aquí lo tenéis.



Per començar, vaig reunir tots els materials:

- una troca de "trapillo" (li haurem de buscar un nom en català),
- un ganxet adient, en aquest cas del número 12, i
- un marcador.

Para empezar, reuní todos los materiales:

- una madeja de trapillo,
- un ganchillo adecuado, en este caso del número 12, y
- un marcador.





L'elecció del ganxet dependrà del gruix del material o de la tensió amb que es teixeix, pot ser del 10 si el "trapillo" és més prim o si treballem molt fluix i volem augmentar la tensió.

Jo apreto bastant, de manera que gairebé sempre haig de decantar-me per un ganxet més gran, si no, corro el risc de que el teixit em quedi massa atapeït.

La elección del ganchillo dependerà del grosor del material o de la tensión con que se teja, puede ser del 10 si el trapillo es más delgado o si trabajamos muy flojo y queremos aumentar la tensión.

Yo apreto bastante, de manera que casi siempre tengo que decantarme por un ganchillo más grande, si no, corro el riesgo de que el tejido me quede demasiado tupido.



Com ja heu vist a la imatge de les cistelles acabades, aquests són els colors que vaig escollir, un blau fosc d'un to molt semblant al dels texans, un vermell viu i un beix amb unes ratlletes blanques molt primes. Cinc troques en total per mare, germana, neboda, cunyada i novia del meu nebot (l'última en arribar), tot un ventall de generacions femenines!

Como ya habéis visto en la imagen de las cestas acabadas, éstos son los colores que escogí, un azul oscuro de un tono muy parecido al de un vaquero, un rojo vivo y un beis con unas rallitas blancas muy delgadas. Cinco madejas en total para madre, hermana, sobrina, cuñada y novia de mi sobrino (la última en llegar), ¡todo un abanico de generaciones femeninas!


Amb tot preparat, va començar el compte enrere. Ja us explicava a la meva entrada anterior que aquest any m'havia despertat tard i havia d'espavilar-me. Buscant alguna cosa ràpida i mona, vaig pensar en aquestes cistelles: un anell màgic, sis punts baixos a la primera volta, un marcador per no despistar-se amb l'inici i el final de cada passada i els augments, i som-hi, a teixir en espiral, un parell de nanses centrades i una flor de cinc pètals com a colofó. A raó de unes quatre hores dedicades a cadascuna, vaig aconseguir acabar-les a temps per donar-les-hi el primer dia de vacances, quan ens reunim tots. Van tenir molt èxit, la veritat, unes es van omplir de cremes solar i productes cosmètics, altres van acollir collars, polseres i cintes de cabell, en fi, totes van complir amb la seva funció: ser la perfecta cistella multiús. I jo, encantada.

Con todo preparado, empezó la cuenta atrás. Ya os explicaba en mi entrada anterior que este año me había despertado tarde y había que espabilarse. Buscando una cosa rápida y resultona, pensé en estas cestas: un anillo mágico, seis puntos bajos en la primera vuelta, un marcador para no despistarse con el inicio y el final de cada pasada y los aumentos, y vamos allá, a tejer en espiral, un par de asas centradas y una flor de cinco pétalos como colofón. A razón de unas cuatro horas dedicadas a cada una, conseguí acabarlas a tiempo para entregarlas el primer día de vacaciones, cuando nos reunimos todos. Tuvieron mucho éxito, la verdad, unas se llenaron de cremas solares y productos cosméticos, otras albergaron collares, pulseras y cintas para el pelo, en fin, todas cumplieron con su cometido: ser la perfecta cesta multiuso. Y yo, encantada.


M'hagués agradat fer una foto a propietàries i cistelles, però, un día per l'altre, no ho vaig fer. Així que faig una petició general, envieu-me una foto vostra en la que aparegui la cistella i la seva ubicació i ús actuals, ¿em fareu aquest favor?

Espero que trobin un moment per agafar la càmara o el mòbil. Fins aviat!

Me hubiera gustado hacerles un foto a dueñas y cestas, pero, un día por otro, no la hice. Así que hago una petición general, enviadme una foto vuestra en la que aparezca la cesta y su uso y ubicación actuales, ¿me haréis ese favor?

Espero que encuentren un momento para coger la cámara o el móvil. ¡Hasta pronto!

dimarts, 23 de juliol del 2013

I aquest estiu, què? - Y este verano, ¿qué?

Porto uns dies pensant en què podria fer per a les dones de la meva família. aquest estiu. Ha de ser alguna cosa rapideta perquè ja vaig tard.
Només fa un parell d'anys que es troben amb un regal fet a mà quan ens ajuntem per les vacances. El primer any vaig optar per unes samarretes amb aplicacions, que us ensenyava aquí. L'any passat van ser aquestes bufandes lleugeres i amb molt caient, com vam estiuejar a la muntanya, i de vegades feia fresqueta, les van poder lluir tot sovint.

Llevo unos días pensando en qué podría hacer para las mujeres de mi familia, este verano. Ha de ser algo rapidito porque ya voy tarde.
Solo hace un par de años que se encuentran con un regalo hecho a mano cuando nos juntamos para las vacaciones. El primer año opté por unas camisetas con aplicaciones, que os enseñaba aquí. El verano pasado fueron estas bufandas ligeras y con mucha caída, como estuvimos en la montaña, y a veces hacía fresquillo, las pudieron lucir muy a menudo.

Katia Cindy i agulles del número 7
Katia Cindy y agujas del número 7

Mare, germana i cunyada amb els dos models que vaig teixir, el punt és el mateix, només vaig canviar de fil. En tots dos casos un multicolor de Katia, treballat amb agulles del número 7. Estaven contentíssimes amb les seves bufandes, van ser tot un encert.

Ara mateix no estic massa inspirada i, amb la calor que fa, no tinc gaires ganes de fer res. Però he instaurat una tradició que em fa gràcia conservar, així que m'hauré de posar les piles. Alguna idea? Qualsevol suggeriment serà ben rebut.

Madre, hermana y cuñada con los dos modelos que tejí, el punto es el mismo, solamente cambié de hilo. En ambos casos un multicolor de Katia, trabajado con agujas del número 7. Estaban contentísimas con sus bufandas, fueron todo un acierto.

Ahora mismo no estoy demasiado inspirada y, con este calor, no tengo demasiadas ganas de hacer nada. Pero he instaurado una tradición que me hace gracia conservar, así que me tendré que poner las pilas. ¿Alguna idea? Cualquier sugerencia será bien recibida.

I parlant d'altre, m'he llençat a la piscina amb una nova aventura. Marisa, dissenyadora i teixidora a la que segueixo fa molt de temps gràcies al seu bloc Al-Abrigo, ens ha proposat un Mystery Knit Along. Començarem l'1 de setembre i tothom teixirà conjuntament un nou disseny, els detalls del qual anirà revelant en quatre etapes des del seu bloc i Ravelry. Les seves creacions per a nens són genials, si la voleu conèixer una mica aquí us enllaço una entrevista que li van fer al bloc La Maison Bisoux.

Y hablando de otro tema, me he tirado a la piscina con una nueva aventura. Marisa, diseñadora y tejedora a la que sigo hace mucho tiempo gracias a su blog Al-Abrigo, nos ha propuesto un Mystery Knit Along. Comenzaremos el 1 de septiembre y todo el mundo tejerá conjuntamente un nuevo diseño, cuyos detalles irá revelando en cuatro etapas desde su blog y Ravelry. Sus creaciones para niños son geniales, si la queréis conocer un poco aquí os enlazo una entrevista que le hicieron en el blog La Maison Bisoux.


Per una com jo que pràcticament només ha teixit bufandes, aquest KAL misteriós suposa tot un repte. Si us animeu encara sou a temps!

Para una como yo que prácticamente solo ha tejido bufandas este KAL misterioso supone todo un reto. ¡Si os animáis todavía estáis a tiempo!

dimarts, 25 de juny del 2013

La vànova solidària del fòrum Mil Puntadas - La colcha solidaria del foro Mil Puntadas

Fa uns mesos, les nostres companyes del fòrum Mil Puntadas ens van proposar apuntar-nos a una iniciativa solidària.

El 2013 va ser declarat Any de les Enfermetats Rares i se'ls va ocòrrer que podíem fer alguna cosa: una labor conjunta que oferiríem a alguna associació perquè recaptés diners amb la seva venda o subasta. Es tractava de confeccionar una vànova entre totes, amb quadrats de 25 x 25 cm brodats amb punt de creu en tela Aida de 14 o 16, i units amb una tela apropiada que els emmarcaria.

La iniciativa va tenir molt bona acollida i totes les participants vam votar la temàtica i el color dels brodats. Per unanimitat vam decidir que el tema seria de lliure elecció i el color, el blau, en qualsevol de les seves tonalitats.

Hace unos meses, nuestras compañeras del foro Mil Puntadas nos propusieron apuntarnos a una iniciativa solidaria.

El 2013 fue declarado Año de las Enfermedades Raras y se les ocurrió que podíamos hacer alguna cosa: una labor conjunta que ofreceríamos a alguna asociación para que recaudara dinero con su venta o subasta. Se trataba de confeccionar una colcha entre todas, con cuadrados de 25 x 25 cm bordados con punto de cruz en tela Aida de 14 o 16, y unidos con una tela apropiada que los enmarcaría.

La iniciativa tuvo muy buena acogida y todas las participantes votamos la temática y el color de los bordados. Por unanimidad decidimos que el tema sería de libre elección y el color, el azul, en cualquiera de sus tonalidades.


La Pilar i jo ja vam acabar els nostres quadres i aquí els teniu, just abans d'entrar al sobre per enviar-los a la Roser, que s'encarrega de coordinar totes les qüestions relacionades amb aquest projecte.

Tinc moltes ganes de veure com queda muntada i de que serveixi per recaptar una bona xifra per l'ONG a la que destinem la nostra vànova.

Pilar y yo ya acabamos nuestros cuadrados y aquí los tenéis, justo antes de entrar en el sobre para enviárselos a Roser, quien se encarga de coordinar todas las cuestiones relacionadas con este proyecto.

Tengo muchas ganas de ver cómo queda montada y de que sirva para recaudar una buena cifra para la ONG a la que destinaremos nuestra colcha.


Pour Myrtille, cor del trio Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / fil mouliné DMC 803)
Pour Myrtille, corazón del trío Camille, Paul et Myrtille de Renato Parolin  (Tela Aida 14 / hilo mouliné DMC 803)


Hem brodat totes juntes per una bona causa!      ¡Hemos bordado todas juntas por una buena causa!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...