Pàgines

diumenge, 25 de desembre del 2011

dimecres, 30 de novembre del 2011

La bufanda de la Pili - La bufanda de Pili

Bufanda: Peça de roba llargaruda, feta amb gènere de punt o de teixit especial de llana, seda, etc., que s’usa com a abrigall per al coll i la boca.

Això és el que diu el Diccionari de la llengua catalana, una bona definició, però en moltes ocasions es queda curta, hi hauriem d'afegir el més important: feta amb molt i molt d'amor, i això és el que la Pili hi ha posat a mans plenes.

Les nostres classes de ganxet a ¿Me sigues el hilo? donen els seus fruits. La Nadia ha penjat una entrada sobre aquest treball al seu bloc i jo m'he pres la llibertat de reproduir-la al nostre en nom de la seva "coeditora", la meva amiga Pili, "ganxetaire" novella com jo. Si voleu fer-hi una ullada cliqueu aquí i podreu veure amigurumis meravellosos, fantàstics vestits vintage (homenatge a la mare de la nostra amiga Montse) i moltes d'altres coses interessants que es fan a la botiga - taller de Nadia.

Una bufanda maquíssima Pili! Quan tinguis els serrells acabats has d'enssenyar-nos-la de nou, són del més original. Espero que no et molesti la intromissió - també està feta amb molt amor  -

BufandaPrenda larga y estrecha, por lo común de lana o seda, con que se envuelve y abriga el cuello y la boca.

Esto es lo que dice el Diccionario de la lengua española, una buena definición, pero en muchas ocasiones se queda corta, tendríamos que añadir lo más importante: hecha con muchísimo amor, y eso es lo que Pili ha puesto a manos llenas.

Nuestras clases de ganchillo en ¿Me sigues el hilo? dan sus frutos. Nadia ha colgado una entrada sobre este trabajo en su blog y yo me he tomado la libertad de reproducirla en el nuestro en nombre de su "coeditora", mi amiga Pili, "crochetera" primeriza como yo. Si queréis echar un vistazo clicad aquí y podréis ver amigurumis maravillososfantásticos vestidos vintage (homenage a la madre de nuestra amiga Montse) y muchas otras cosas interesantes que se hacen en los talleres de la tienda - taller de Nadia.

Te ha quedado preciosa Pili! Cuando tengas los flecos acabados tienes que enseñárnosla de nuevo, son de lo más original.

Espero que no te moleste la intromisión - también está hecha con mucho amor  -. 

diumenge, 6 de novembre del 2011

SAL Francesca's Quaker. Avanços - Avances

Bon i plujós final de diumenge!

A Barcelona no deixa de ploure, com a molts d'altres llocs, però aquí no està fent tan de mal com en alguns. És esgarrifant veure com l'aigua pot ser extremadament destructiva i com de vulnerables som els éssers humans. Un record per tots aquells i totes aquelles que ho estàn passant malament i especialment per la gent que ha perdut algú en les catàstrofes que han assolat el nord d'Italia.

¡Buen y lluvioso final de domingo!

En Barcelona no deja de llover, como en muchos otros lugares, pero aquí no está haciendo tanto daño como en algunos. Es escalofriante ver cómo el agua puede ser extremadamente destructiva y cuan vulnerables somos los seres humanos. Un recuerdo para todos aquellos y todas aquellas que lo están pasando mal y especialmente para la gente que ha perdido alguien en las catástrofes que han arrasado el norte de Italia.




Vagi per ells aquest quaker arribat d'allà.


Vaya por ellos este quaker llegado de allá.




Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fils DMC Rayon per brodar
Tela lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilos DMC Rayón para bordar
Que tingueu una bona setmana.

Que tengáis una buena semana.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Parella de mussols - Pareja de búhos

Estava preparant-me per la festa d'aquesta nit i he pensat en aquesta parella que tot just he acabat: vinga! una entrada ràpida per ensenyar-vos-els. Molt facilets i ràpids de fer, ideals per obrir les portes a la tardor i donar el toc final a aquest centre de magranes i pinyes, que m'he inventat, amb més o menys fortuna.

Estaba preparándome para la fiesta de esta noche y he pensado en esta pareja que acabo de rematar: ¡venga! una entrada rápida para enseñároslos. Muy fáciles y rápidos de hacer, ideales para abrir las puertas al otoño y dar el toque final a este centro de granadas y piñas, que me he inventado, con más o menos fortuna.


Bona Castanyada!

¡Feliz Castañada!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Samarretes patchworkeres - Camisetas patchworkeras

Fa temps que tenia aquestes "cassoles al foc". L'any passat vaig veurre aquestes samarretes al bloc Labores con V, Virtudes s'havia empescat unes samarretes amb aplicacions maquíssimes, no us sembla? Li vaig demanar permís per copiar el seu disseny - gràcies de nou Virtudes- i vaig fer-me el ferm propòsit de començar la meva versió de cors aplicats de seguida.

El cert és que li vaig comentar a una amiga i li va agradar tant que li vaig dir que la primera seria per a ella, el que passa és que no vaig concretar quan.... Vam anar al Decathlon i vaig comprar la samarreta, corria el 3 de juny de 2010 aleshores, fins el seu aniversari, al maig d'aquest any, no l'havia vista de nou. Va tardar una miqueta, però finalment va arribar, oi Mònica?

Els patrons dels cors els vaig treure d'un llibre de la Tilda. Un batik en rosa amb estampats blaus, verds i grocs, un altre en tons blaus i grisos i un groc sòlid per les aplicacions, un fil Gutemberg Sulky multicolor en tons blaus i rosats pel festó i uns lluentons liles i blaus, combinades amb uns pistonets nacarats blancs per acabar de decorar-ho. I aquí la teniu, ja que m'hi posava vaig aprofitar i vaig preparar les aplicacions per unes quantes més samarretes patchworkeres per algunes de les dones de la meva familia.

Hace tiempo que tenía estas "cazuelas en el fuego". El año pasado vi estas camisetas en el blog Labores con V, Virtudes se había inventado unas camisetas con aplicaciones monísimas, ¿no os parece? Le pedí permiso para copiar su diseño - gracias de nuevo Virtudes- y me hice el firme propósito de comenzar mi versión de corazones aplicados enseguida.

Lo cierto es que se lo comenté a una amiga y le gustó tanto que le dije que la primera sería para ella, lo que pasa es que le concreté cuándo.... Fuimos al Decathlon y compré la camiseta, corría el 3 de junio de 2010 por aquel entonces, hasta su cumpleaños, en mayo de este año, no la había visto de nuevo. Tardó un poco, pero finalmente llegó, ¿verdad Mónica?

Los patrones de los corazones los saqué de un libro de Tilda. Un batik en rosa, con estampados azules, verdes y amarillos, otro en tonos azules y grises y un amarillo sólido para las aplicaciones, un hilo Gutemberg Sulky multicolor en tonos azules y rosados para el festón y unas lentejuelas lilas y azules, combinadas con unos pistoncillo nacarados blancos para acabar de decorarlos. Y aquí la tenéis, ya que me ponía aproveché para preparar las aplicaciones de unas cuantas camisetas patchworkeras más para algunas de las féminas de mi familia.





Vaig reprendre la producció samarretera al mes de juliol.

Tenia clar que a la meva germana i la meva cunyada els hi agradarien les aplicacions que ja tenia llestes, però la meva neboda Débora em feia dubtar. Així que recordant que la meva amiga Montse m'havia regalat unes agulles molt originals, una de io-ios de patchwork i un estel de feltre, vaig pensar que aquesta falsa "aplicació" podia estar bé per la meva neboda, si no li agradava a la samarreta, sempre la podria treure i amb una jaqueta texana també quedava d'allò més bé.

Aquests són els materials, els artilugis de Clover per fer els io-ios van molt bé, jo també els he fet amb un cartronet i no és el mateix, utilitzant aquests motlles queden millor. Unes teles, botons i agulles, una combinació de colors, tamanys i posició dels io-ios que t'agradi, i aquest és el resultat.

Gràcies per la idea Montse!


Retomé la producción camisetera en julio.

Tenía claro que a mi hermana y a mi cuñada les gustarían las aplicaciones que ya tenía listas, pero mi sobrina Débora me hacía dudar, así que recordé que mi amiga Montse me había regalado unos broches muy originales, uno de yo-yos de patchwork y una estrella de fieltro, y pensé que esta falsa "aplicación" podía estar bien para mi sobrina, si no le gustaba en la camiseta, siempre podía sacarla y con una cazadora tejana también quedaba genial.

Estos son los materiales, los artilugios de Clover para hacer los yo-yos van muy bien, yo también los he hecho con un cartoncillo y no es lo mismo, utilitzando estos moldes quedan mejor. Unas telas, botones y agujas, una combinación de colores, tamaños y posición de los yo-yos que te guste, y éste es el resultado.

¡Gracias por la idea Montse!



Em feia gràcia veure-les lluint els meus treballs. Les vaig convèncer, la veritat és que no em va costar gaire... i les tres van accedir a posar per la sessió fotogràfica. Vam riure molt, tota la familía aconsellava, us ho podeu imaginar.... vam fer un munt de fotos, això no és més que una petita mostra de com estaven de maques. Gemma, Débora, Sandra, me'n alegro de que us agradés el vostre regal estiuenc, l'agost vinent, més!

Me hacía gracia verlas luciendo mis trabajos. Las convencí, la verdad es que no me costó demasiado... y las tres accedieron a posar para la sesion fotográfica. Nos reimos mucho, toda la familia aconsejaba, os lo podéis imaginar.... hicimos un montón de fotos, esto no es más que una pequeña muestra de lo guapas que quedaron. Gemma, Débora, Sandra, me alegro de os gustara vuestro regalo veraniego, el próximo agosto, ¡más!

Bona setmana per tothom.

Buena semana para todo el mundo.

dimarts, 13 de setembre del 2011

SAL Francesca's Quaker

Això és el que hi ha, de moment, del magnífic quaker dissenyat per la Francesca i cedit al Club de las Adas especialment per aquest SAL.

Esto es lo que hay, de momento, del magnífico quaker diseñado por Francesca y cedido al Club de las Adas especialment per aquest SAL.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fils DMC Rayon per brodar
Tela lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilos DMC Rayón para bordar

Si voleu veure més combinacions, visiteu el bloc del club, hi ha tot un ventall de colors. En no res us explico en què més han estat ocupades les meves agulles aquest estiu. Fins aviat!

Si queréis ver más combinaciones, visitad el blog del club, hay todo un abanico de colores. En nada os explico en qué más han estado ocupadas mis agujas este verano. ¡Hasta pronto!

Editat 26/09/2011

Només una fotografía per ensenyar-vos els meus avenços. És el primer quaker que brodo i trobo que és molt divertit, m'encanta la simetria, serà perquè jo també sóc una mica quadradeta...

Bona setmana!

Editado 26/09/2011

Solamente una fotografía para enseñaros mis avances. Es el primer quaker que bordo y me parece muy divertido, me encanta la simetría, será porque yo también soy un poco cuadradita...

¡Buena semana!



divendres, 2 de setembre del 2011

SAL Heart Sampler

Potser l´entrada havia de ser un altre: La meva part de la "colada de verano" però la veritat es que encara no he cosit els botons! Mea Culpa. Total que aquest estiu em vaig apuntar a un parell de SAL's que van organitzar a Mil Puntadas i aquest es el primer que vaig acabar. Volia que quedés petit per combinar-ho desprès amb patchwork i fer una mena de neceser i deu ni dó la feinada..... (bé, poder sóc una mica exagerada). El cas es que ho vaig fer amb dos fils i clar, com la tela era una lugana amb el forat també petit doncs costava una mica més, però el resultat m´ha agradat molt perque queda un brodat amb molt de relleu.

Quizá la entrada tenia que ser otra: Mi "colada de verano" pero la verdad es que todavía no he cosido los botones! Mea Culpa. Total que este verano me apunté a un par de SAL's que organizaron en Mil Puntadas y este es el primero que he acabado. Quería que quedara pequeño para combinarlo después con patchwork y hacer algo tipo neceser y.... menudo trabajo (bueno, quizá soy un poco exagerada). El caso es que lo quise hacer con dos hilos y como la tela era una lugana con el agujero también pequeño pues era más costoso pasar el hilo, pero el resultado final me ha gustado mucho porque queda un bordado con mucho relieve.


Per aquest cap de setmana tinc un munt de plans, entre ells cosir els botons de la "colada". A veure si ho aconsegueixo! :).

Para este fin de semana tengo un montón de planes, entre ellos coser los botones de la "colada". A ver si lo consigo! :).

Carpe Diem!

dimarts, 2 d’agost del 2011

SAL Colada de Verano II

Hem acabat aquest SAL a punt per les vacances, la Pili té pendent cosir els botons, en un tres i no res el tindrà acabat i editarà l'entrada per ensenyar-vos-el. De moment, aquí teniu el meu, "ben estès".
Per l'estiu vinent, la bossa de platja, aquest any ja no hi sóc a temps.

Hemos acabado este SAL a punto para las vacaciones, Pili tiene pendiente coser los botones, en un pis-pas lo tendrá acabado y editará la entrada para enseñaroslo. De momento, aqui tenéis el mío, "bien tendido".
Para el verano que viene, la bolsa de playa, este año ya no estoy a tiempo.

Tela Lli Belfast Zweigart 12,6 fils/cm color Ice Blue - Fils Mouliné DMC
Tela Lino Belfast Zweigart 12,6 fils/cm color Ice Blue - Hilos Mouliné DMC 

Bon estiu!

¡Buen verano!

diumenge, 24 de juliol del 2011

Una bona recomanació - Una buena recomendación

Hola a tothom. L'altre dia pensava que hi ha un munt de coses que he fet i que encara no he compartit amb vosaltres, tot i que en alguns casos he arribat a aquests projectes gràcies a vosaltres i als vostres blogs.

Aquest és el cas de la història que ara us explicaré. Aquest any tenia planejat anar a veure a la meva germana per Setmana Santa i volia portar-li un regal, sempre em demana que li faci alguna cosa. Li agraden molt el patchwork i el punt de creu, encara que no els "practica". Aquesta vegada atendria la seva petició.

Hola a todo el mundo. El otro día pensaba que hay un montón de cosas que he hecho y que todavía no he compartido con vosotras, a pesar de que en algunos casos he llegado a estos proyectos gracias a vosotras y a vuestros blogs.

Éste es el caso de la historia que ahora os explicaré. Este año tenía planeado ir a ver a mi hermana en Semana Santa, y quería llevarle un regalo, siempre me pide que le haga algo. Le gustan mucho el patchwork y el punto de cruz, aunque no los "practica". Esta vez atendería su petición.


Vaig començar a donar voltes a diverses possibilitats. Visitant blocaires amb les que comparteixo aficions i a les que segueixo habitualment vaig conèixer aquest llibre: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, el recomanava al seu blog, Caramel, el desembre passat. Em va agradar moltíssim i me'l vaig comprar a Amazon.com, està ple de petites propostes sobre la llar. Poc després, al febrer, la Marta, al seu blog Bruixes i maduixes ens ensenyaba un magnífic brodat extret d'aquest llibre, era preciós. Se'm va ocórrer que un cor ben escollit amb un marc força original faria que a la meva germana se li dibuixés un somriure d'orella a orella quan obrís el paquet. El marc també va ser una gran troballa, el vaig veure en una floristeria prop de la feina i vaig pensar: ja ho tinc tot!

Empecé a dar vueltas a diversas posibilidades. Visitando blogueras con las que comparto aficiones y a las que sigo habitualmente conocí este libro: Sweet Home, petites maisons à broder au point de croix. Anna, lo recomendaba en su blog, Caramel, el pasado diciembre. Me gustó muchísimo y me lo compré en Amazon.com, está lleno de pequeñas propuestas sobre el hogar. Poco después, en febrero, Marta, en su blog Bruixes i maduixes nos enseñaba un magnífico bordado extraído de este libro, era precioso. Se me ocurrió que un corazón bien escogido con un marco original haría que a mi hermana se li dibujara una sonrisa de oreja a oreja cuando abriera el paquete. El marco también fue un gran descubrimiento, lo ví en una floristería cerca del trabajo y pensé: ¡ya lo tengo todo!

Vaig haver de brodar el cor en 1x1 perquè capigués al marc, i com que el temps se'm tirava a sobre, vaig decidir que el faria monocolor, per facilitar-me la feina, evitar els canvis de fil compensaria la dificultat de l'1x1, però un alegre fil multicolor d'Anchor em va ajudar a donar-li més vida amb nombrosas tonalitats.

Tuve que bordar el corazón en 1x1 para que cupiera en el marco, y como que el tiempo se me tiraba encima, decidí que lo haría monocolor, para facilitarme el trabajo, evitar los cambios de hilo compensaría la dificultad del 1x1, pero un alegre hilo multicolor de Anchor me ayudó a darle más vida con numerosas tonalidades.


Tela Lugana Zweigart 10 fils/cm color natural i fil Anchor multicolor 1375
Tela Lugana Zweigart 10 hilos/cm color natural e hilo Anchor multicolor 1375


Així doncs, una bona recomanació i un bonic marc de fusta vist a una botiga, em van donar la idea per arribar fins aquí:

Así pues, una buena recomendación y un bonito marco de madera visto en una tienda, me dieron la idea para llegar hasta aquí:


Per acabar, dir-vos que el regal va ser tot un èxit, que era del que es tractava!

Para acabar, deciros que el regalo fue todo un éxito, ¡que era de lo que se trataba!

dimarts, 28 de juny del 2011

SAL Colada de Verano

Tant l'Anna com jo ens vam inscriure per fer aquest SAL al Foro Milpuntadas, i per a una vegada que arribo en temps i forma em fa il.lusió compartir-ho amb vosaltres.

Tanto Anna como yo nos inscribimos para realizar este SAL y para una vez que llego en tiempo y forma me hace ilusión compartirlo con vosotras.

Todavía no tengo decidido que es lo que haré, aunque tiene muchos números de ser una bolsa de viaje para la lencería. Pero para eso aún queda realizar el segundo objetivo...... Voy a ponerme ahora mismo!

Encara no tinc decidit que és el que faré, encara que té molts números de ser una bossa de viatge per la roba interior. Però per aixó encara queda realitzar el segón objectiu...... Vaig a posar-me ara mateix!


Anna, esperem el teu!

Anna, esperamos el tuyo!

Carpe Diem!

Doncs aquí està:

Pues aquí está:

Unes xancletes, una copa de còctel, haig de mirar de trobar una pilota i altres botons "de platja". Els col·locaré tots quan l'hagi acabat. Crec que l'utilitzaré per adornar una bossa o un cabàs de platja.

Unas chacletas, una copa de cóctel, tengo que tratar de encontrar una pelota y otros botones "de playa". Los colocaré todos cuando lo haya acabado. Creo que la utilizaré para adornar una bolsa o un capazo para la playa.

Jo també m'hi hauré de posar. Vinga Pili, tu cap a la dreta i jo cap a l'esquerra.

En un mes us l'ensenyem acabat!

Yo también tendré que ponerme en marcha. Vamos Pili, tú hacia la derecha y yo hacia la izquierda.

¡En un mes os lo enseñamos acabado!

diumenge, 26 de juny del 2011

L'anell màgic / El anillo mágico

Tot el que sé sobre ganxet m'ho ha ensenyat la meva mare, quatre nocions bàsiques, perquè mai n'havia estat massa interessada. Quan vaig voler donar un pas endavant ella em va dir que no s'hi veia amb cor d'enssenyar-me, us ho explicava aquí i us deia que malgrat tot continuaria .... i així ha estat!

Todo lo que sé sobre ganchillo me lo ha enseñado mi madre, cuatro nociones básicas, porque nunca me había interesado demasiado. Cuando quise dar una paso adelante ella me dijo que no se sentía capaz de enseñarme, os lo explicaba aquí y os decía que, a pesar de todo, continuaría ..... y así ha sido!

La Montse, una bona amiga, em va parlar d'una botiga - taller de manualitats tèxtils a Gràcia, on s'organitzaven classes d'allò més variat. Així doncs, de la seva mà, vaig seguir el fil i vaig arribar al carrer Verdi, on la Laura, la nostra professora, cada dos divendres, ens ensinistra en el maneig del ganxet, art que ha après de la seva avia Luisa i que ha desenvolupat amb resultats sorprenents!

Montse, una buena amiga, me habló de una tienda - taller de manualidades textiles en Gracia, donde se organizaban clases de lo más variado. Así pues, de su mano, seguí el hilo y llegué a la calle Verdi, donde Laura, nuestra profesora, cada dos viernes, nos adiestra en el manejo del ganchillo, arte que ha aprendido de su abuela Luisa y que ha desarrollado con ¡resultados sorprendentes!

El primer dia vam arribar a ¿Me sigues el hilo?, un lloc molt agradable i acollidor, tot just entrar ens va rebre la Nadia, la seva simpàtica mestresssa, que ens va acompanyar a una gran taula on ja treballaven les nostres noves companyes, i, després de fer una passadeta amb cada punt per recordar de què anava la cosa, la Montse i jo ens vam embarcar en un monederet que apareixia en un dels llibres que la Laura ens va oferir perquè escollíssim el nostre primer projecte.

El primer día cuando llegamos a ¿Me sigues el hilo?, un lugar muy agradable y acogedor, nada más entrar nos recibíó Nadia, su simpática dueña, que nos acompañó a una amplia mesa donde ya trabajaban nuestras nuevas compañeras, y, después de hacer una pasada con cada punto para recordar de qué iba la cosa, Montse y yo nos embarcamos en un monederito que aparecía en uno de los libros que Laura nos ofreció para que escogiéramos nuesto primer proyecto.

També havia vist una pedra forrada que em va agradar moltíssim; la Montse me'n va portar una de la platja perquè pogués fer-la.

También había visto una piedra forrada que me gustó muchísimo; Montse me trajo una de la playa para que pudiera hacerla.

I quatre classes després de l'inici, ja ho tenim. Per ser les primeres cosetes no està malament, oi? I a tu què et sembla, mama?

Y cuatro clases después del inicio, ya lo tenemos. Para ser las primeras cosillas no está mal, ¿verdad? ¿A ti qué te parece, mama?



Ah, per cert, he dedicat el títol d'aquesta entrada a un gran descobriment ganxetaire: l'anell màgic. Abans, quan començava una labor en rodó, feia una serie de punts de cadeneta i després enganxava tots dos extrems amb un punt pla, com m'havia ensenyat la meva mare. Ara amb aquesta primera lliço de la Laura, la base de l'anell és ben diferent! A la meva mare també li va semblar un sistema fantàstic. Aquest tutorial que em va passar la nostra "mestra" està molt bé, segur que no l'importarà que el comparteixi amb totes vosaltres: http://www.youtube.com/watch?v=wIaaa7Ka7G4&feature=related

Ah, por cierto, he dedicado el título de esta entrada a un gran descubrimiento: el anillo mágico. Antes, cuando empezaba una labor en redondo, hacía una serie de puntos de cadeneta y después unía ambos extremos con un punto enano, como me había enseñado mi madre. Ahora con esta primera lección de Laura, la base del anillo es totalmente diferente! A mi madre también le pareció un sistema fantástico. Este tutorial que me pasó nuestra "maestra" está muy bien, seguro que no le importará que lo comparta con todas vosotras: http://www.youtube.com/watch?v=wIaaa7Ka7G4&feature=related

El dimarts tinc la meva propera classe, emprendrem un nou projecte. Us mantindré informades del meus progressos!

El martes tengo mi próxima clase, emprenderemos un nuevo proyecto. ¡Os mantendré informadas de mis progresos!

dimarts, 24 de maig del 2011

SAL del mussol - SAL del búho: Once upon a time... an owl

Totes dues hem participat en aquest SAL, un disseny de Raquel Blasco amb un majestuós mussol com a protagonista. Entre les ombres de la nit i el fulgor de les llunes màgiques, si escolteu atentament, sentireu ulular als nombrosos integrants de la família de mussols Maggi Co, extesos pertot arreu de la mà de les agulles d'un bon grup de seguidores d'aquesta fantàstica dibuixant.

Las dos hemos participado en este SAL, un diseño de Raquel Blasco con un majestuoso búho como protagonista. Entre las sombras de la noche y el fulgor de las lunas mágicas, si escucháis atentamente, oireis ulular a los numerosos integrantes de la familia de búhos Maggi Co, extendidos por todas partes de la mano de las agujas de un nutrido grupo de seguidoras de esta fantástica dibujante.

Aquest és el meu mussol:

Éste es mi búho:



I aquest és el de la Pilar:

Y éste es el de Pilar:


Guapos, oi?

Guapos, ¿verdad?

diumenge, 3 d’abril del 2011

SAL Tendres Pensées - Marie Suarez

Últimament no tinc gaire temps per visitar els vostres blogs, ni tampoc per publicar, en fi, així són les coses... Per la nit, quan arribo a casa, no tinc ganes de tornar-me a posar davant de l'ordinador, aprofito per brodar una mica després de sopar, és una activitat que em relaxa. Però avui és festa i demà no s'ha de matinar, així que he decidit enssenyar-vos el primer objectiu d'un nou SAL en el que estic treballant.

Últimamente no tengo demasiado timpo para visitar vuestros blogs, ni tampoco para publicar, en fin, así son las cosas... Por la noche, cuando llego a casa, no tengo ganas de volverme a poner delante del ordenador, aprovecho para bordar un poco después de cenar, es una actividad que me relaja. Pero hoy es fiesta y mañana no hay que madrugar, así que he decidido enseñaros el primer objetivo de un nuevo SAL en el que estoy trabajando.


L'ha organitzat l'Arantxa i el disseny és de Marie Suarez, mai havia brodat res d'aquesta dissenyadora, però crec que repetiré ... encara que no sé si tornaré a fer-ho en lli i 1x1, em va fer gràcia tornar-hi, però és complicadet, tot i que queda com una filigrana.

Lo ha organizado Arantxa y el diseño es de Marie Suarez, nunca había bordado nada de esta diseñadora, pero creo que repetiré ... aunque no sé si volveré a hacerlo en lino y 1x1, me hizo gracia intentarlo de nuevo, pero es complicadito, a pesar de que queda como una filigrana.


Aquí el teniu, vist de més a la bora.

Aquí lo tenéis, visto desde más cerca.

Lli Vintage Cashael Zweigart color rosa (28 count / 11,2 fils per cm) - Agulla Bohin n, 28 per punt de creu
Brodat amb 1 fil de mouliné Anchor sobre 1fil de la tela.

Lino Vintage Cashel Zweigart color rosa (28 count / 11,2 hilos por cm) - Aguja Bohin nº 28 para punto de cruz
Bordado con 1 hebra de mouliné Anchor sobre 1 hilo de la tela
Espero que us agradi tan com a mi. Ah! també us haig d'enssenyar els avanços del SAL del "mussol", en aquest també he liat a la Pili, oi, noia?

Si voleu fer una ullada, la Raquel va publicar unes fotografies del primer objectiu i també hi són les nostres.

Espero que os guste tanto como a mí. ¡Ah! también os tengo que enseñar los avances del SAL del "búho", en este también he liado a Pili, ¿verdad, nena?

Si quereis echar un vistazo Raquel publicó unas fotos del primer objetivo y ahí están las nuestras.


Bona nit i fins aviat!

¡Buenas noches y hasta pronto!

diumenge, 13 de març del 2011

SAL Fob i molta alegria / y mucha alegría

Avui estic, més ben dit, estem, molt i molt contents. El divendres ens va sonriure la sort, sí, i aquesta vegada la vida, després de fer-nos una broma pesada, ha tret un conill del vell barret de copa.

Després de la tempesta sempre surt el sol, els nostres problemes no s'han esvaït però segur que ara tot anirà bé, que no falti el treball és decisiu.

A més a més, volia deixar-vos aquest nou missatge i agrair-vos el vostre suport, l'he sentit en cadascún dels vostres comentaris i dels vostres correus. Moltes gràcies, de debò.

Hoy estoy, mejor dicho, estamos, muy y muy contentos. El viernes nos sonrió la suerte, sí, y esta vez la vida, después de gastarnos una broma pesada, ha sacado un conejo de la vieja chistera.

Después de la tempestad siempre sale el sol, nuestros problemas no se han desvanecido pero seguro que ara todo irá bien, que no falte el trabajo es decisivo.

Además quería dejaros este nuevo mensaje y agradeceros vuestro apoyo, lo he sentido en cada uno de vuestros comentarios y de vuestros correos. Muchas gracias, de veras.


Bé, i ara us ensenyaré el meu últim treball, i el de la Pilar, que també s'ha apuntat, és senzill però molt bonic, ja veureu.

Lomar, des del fòrum Mil puntadas, ens va proposar un nou minisal. Primer va ser el pendibule, i ara un petit fob, a partir del gràfic gratuit creat per la Nina.

Bien, y ahora os enseñaré mi último trabajo, y el de Pilar, que también se ha apuntado, es sencillo pero muy bonito, ya veréis.

Lomar, desde el foro Mil puntadas, nos propuso un nuevo minisal. Primero fue el pendibule, y ahora un pequeño fob , a partir del gráfico gratuito creado por Nina.





Bona setmana!

¡Buena semana!

diumenge, 6 de març del 2011

Canvis, canvis ... esperant la primavera / Cambios, cambios ... esperando la primavera

Fa molts dies que no passava per aquí, no he pogut. De vegades, repentinament, les coses canvien i no saps ben bé com ni perquè. De vegades s'ajunten en el mateix moment, coses bones i dolentes, i si la proporció es decanta cap a les dolentes, o a tu t'ho sembla, costa una mica trobar el costat positiu de tot plegat.

De vegades et dona la sensació de que no saps d'on et venen les bufetades i et quedes com una tonta veient-ho tot negre, amb una mala llet que sempre descarregues sobre els que més estimes. Però aquesta no és la millor actitud, la veritat és que no condueix a res i, lluny de solucionar les coses o ajudar a afrontar-les, sol empitjorar-les i fer que et sentis encara més malament. Així doncs he pensat que el millor era aixecar-se, donar-se una bona dutxa -sempre ajuda posar-se sota l'aigua- preparar-se un cafè amb llet, encendre l'ordinador i acabar d'editar l'entradeta que tenia a mig fer des de fa dies, tot escoltant al Serrat ...

Hace muchos días que no pasaba por aquí, no he podido. A veces, repentinamente, las cosas cambian y no sabes bien cómo ni por qué. A veces se juntan en el mismo momento, cosas buenas y malas, y si la proporción se decanta hacia las malas, o a ti te lo parece, cuesta un poco encontrar el lado positivo de todo ello.

A veces te da la sensación de que no sabes de dónde te tienen las tortas i te quedas como una tonta viéndolo todo negro, con una mala leche que siempre descargas sobre los que más quieres. Pero ésta no es la mejor actitud, la verdad es que no conduce a nada y, lejos de solucionar las cosas o ayudar a afrontarlas, suele empeorarlas y hacer que te sientas aún más mal. Así que he pensado que lo mejor era levantarse, darse una buena ducha -siempre ayuda ponerse debajo del agua- prepararse un café con leche, encender el ordenador y acabar d'editar la entrada que tenía a medio hacer desde hace días, mientras escucho a Serrat...


De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,

y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida
toma conmigo café
y está tan bonita que
da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida
afina con el pincel:
se nos eriza la piel
y faltan palabras
para nombrar lo que ofrece
a los que saben usarla.

De vez en cuando la vida
nos gasta una broma
y nos despertamos
sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados
sobre una calabaza.

Joan Manuel Serrat. De vez en cuando la vida. 1983


"A mal tiempo, buena cara", com diu el refrany. Segur que dins de quatre dies arribarà la primavera, jo l'espero amb l'esperança de que porti bons temps! Vinga, i ara que ja em sento millor, després de desofegar-me, l'entradeta...

"A mal tiempo, buena cara", como dice el refrán. Seguro que en unos días llegará la primavera, ¡yo la espero con la esperanza de que traiga buenos tiempos! Venga, y ahora que ya me siento mejor, después de desahogarme, la entradita...

Les paysages rebrodés: Peintures et tissus - Liz Maidment
Aquest és un treball que vam fer al taller de patchwork al que assisteixo cada setmana. La Montse, la meva professora, ens va portar aquest llibre, havia vist alguns treballs d'aquesta dissenyadora a una fira a França i l'havia captivat el seu estil: una base de tela pintada, combinada amb diminutes aplicacions de patchwork i brodat tradicional.

Éste es un trabajo que hicimos en el taller de patchwork al que asisto cada semana. Montse, mi profesora, nos trajo este libro, había visto algunos trabajos de esta diseñadora en una feria en Francia y su estilo la había cautivado: una base de tela pintada, combinada con diminutas aplicaciones de patchwork y bordado tradicional.


Les paysages rebrodés: Peintures et tissus - Liz Maidment
A més a més del llibre, la Montse va portar tres preciosos quadres que ella havia realitzat seguint les propostes de la dissenyadora. Vaig decidir provar sort amb aquest Jardí d'estiu i aquest és el resultat:

Además del libro, Montse nos trajo tres preciosos cuadros que ella había realizado siguiendo las propuestas de la diseñadora. Decidí probar suerte con este Jardín de verano y éste es el resultado:




El sol llueix clar i brillant sobre Barcelona, fa un dia preciós! Espero que allà on estigueu també pogueu gaudir d'un fantàstic i assolellat diumenge. Gràcies per fer una parada en aquest racó.

El sol luce claro y brillante sobre Barcelona, ¡hace un día precioso! Espero que allá donde estéis podáis disfrutar de un fantástico y soleado domingo. Gracias por hacer una parada en este rincón.

dijous, 17 de febrer del 2011

Acabant projectes - Acabando proyectos

Porto temps pensant que tinc aquest bloc molt, però que molt, abandonat. De fet, crec que es la segona entrada que faig jo sola. Sort en tinc de l´Anna, si no serà ple de teranyines. Així que per aquest any m´he proposat anar acabant amb tot el que tinc començat i portar mes al dia els projectes en curs..

Llevo tiempo pensando que tengo este blog muy, pero que muy desatendido. De hecho, creo que es la segunda entrada que hago. Menos mal que tenemos a Anna, si no el pobre estaría lleno de telarañas. Así que para este año me he propuesto ir acabando con todo lo que tengo comenzado y llevar más al día los proyectos en curso.


Aquesta es la primera feina acabada. Només quedaven les reixes, les darreres lletres i una mica de sanefa. Va ser posar-se i en un parell d´hores ja va ser acabat. Ara només queda portar-lo a enmarcar doncs el vull regalar a una bona amiga. Espero que li agradi!

Éste es el primer trabajo que tenía pendiente de acabar. Sólo quedaban las verjas, las últimas letras y un poco de cenefa. Fue ponerse y en un par de horas: terminado. Ahora sólo queda llevarlo a enmarcar pues quiero regalarlo a una buena amiga. Espero que le guste.

Carpe Diem!

diumenge, 13 de febrer del 2011

SAL Pendibule

Lomar, des del fòrum Mil puntadas, ens va proposar brodar i muntar un pendibule, a partir d'un gràfic gratuit de Stitch Creations. No havia sentit mai aquesta paraula i encara ara no sé a quin idioma pertany, per més que he buscat no he aconseguit esbrinar el seu origen ni el seu significat exacte. Si en sabeu la resposta m'encantaria conèixer-la.

Lomar ens va preparar un utilissim tutorial on, pas a pas, ens explicava com fer aquesta miniatura. Si voleu fer-ne un, també trobareu el tutorial al seu bloc. Ella l'acabava amb un llacet, jo ho he fet amb una cosa més senzilla, una boleta de fusta.

Lomar desde el foro Mil puntadas, nos propuso bordar y montar un pendibule, a partir de un gráfico gratuito de Stitch Creations. No había oído nunca esta palabra y aún no sé a qué idioma pertenece, por más que he buscado no he conseguido averiguar su origen ni su significado exacto. Si sabéis la respuesta me encantaría conocerla.

Lomar nos preparó un utilísimo tutorial donde, paso a paso, nos explicaba cómo hacer esta miniatura. Si queréis hacer uno, también encontraréis el tutorial en su blog. Ella lo acababa con un lacito, yo lo he hecho con una cosa más sencilla, una bolita de madera.


Aquesta és la meva versió, he pensat en ella com a cerca-tisores, però també us la he volgut ensenyar en altres escenaris:

Ésta es mi versión, he pensado en ella como busca-tijeras, pero también he querido mostrarosla en otros escenarios:

Tela Aida 14 - Fil Mouliné Anchor n 187 / Tela Aida 14 - Hilo Mouliné Anchor nº 187 

Segur que trobareu un munt de pendibules per la blogosfera, hem estat més de 80 participants, jo n'he vist uns quants i tots, sent iguals, són ben diferents.

El meu és per a una bona amiga, les seves tisores necessiten urgenment un pendibule. Demà li donaré, espero que li agradi!

Seguro que encontraréis un montón de pendibules por la blogosfera, hemos sido más de 80 participantes, yo he visto unos cuantos y todos, siendo iguales, son muy diferentes.

El mío es para una buena amiga, sus tijeras necesitan urgentemente un pendibule. Mañana se lo daré, ¡espero que le guste!

dimecres, 2 de febrer del 2011

Que ve un tren.... / Que viene un tren....


Heu fet servir alguna vegada el vell truc d'omplir la cullera i simular el vol d'un avió o l'avanç d'un tren de vapor per conduir la càrrega alimentària a una boca que, si hem tingut sort, espera la seva arribada oberta de bat a bat? Segur que sí.

Doncs aquesta va ser la idea que em va venir al cap quan buscava un motiu per brodar un pitet pel Toni, que des del passat mes de setembre dona guerra a casa dels meus amics Toni i Alícia, i les seves filles Alba i Ainhara. Ara ja són cinc.

¿Habéis usado alguna vez el viejo truco de llenar la cuchara y simular el vuelo de un avión o el avance de un tren de vapor para conducir la carga alimentícia a una boca que, si hemos tenido suerte, espera su llegada abierta de par en par? Seguro que sí.

Pues ésta fue la idea que me vino a la cabeza cuando buscaba un motivo con que bordar un babero para Toni, que desde el pasado mes de septiembre da guerra en casa de mis amigos Toni y Alicia, y su hijas Alba y Ainhara. Ahora ya son cinco.


Com ja sabeu per altres pitets que he brodat, els podeu veure aquí i aquí, m'agrada molt l'alfabet Brik-a-Brak de la Sof, així que el vaig escollir un cop més.

El tren és un gràfic extret de "El Libro del Bebé" de la revista "Las Labores de Ana".

L'Alícia va estar molt contenta amb aquest pitet i jo també de que li agradés!

Como ya sabéis por otros baberos que he bordado, los podéis ver aquí y aquí, me gusta mucho el alfabeto Brik-a-Brak de Sof, así que lo escogí una vez más.

El tren es un gráfico extraído de "El Libro del Bebé" de la revista "Las Labores de Ana".

¡Alicia estuvo muy contenta con este babero y yo también de que le gustara!

diumenge, 23 de gener del 2011

Premi Arte y Pico / Premio Arte y Pico

Aquest premi m'ha arribat procedent d'una gran amiga de fa anys, la Sònia, i d'una nova, de les que la blogosfera m'ha permès conèixer virtualment, la Marta. Moltes, moltes gràcies a totes dues! en el meu nom i en de la Pilar.

Les normes del premi són:
  • Has d'elegir 5 blocs que consideris mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense importar l'idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autora i l'enllaç al seu bloc perquè tothom pugui visitar-lo.
  • Cada persona premiada ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i l'enllaç al bloc de la persona que l'ha premiat.
  • Premiada i premiadora, han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico, perquè tothom sàpiga l'origen d'aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.
No ha estat fàcil escollir aquests 5 blocs, en aquests espais virtuals tothom expressa la seva creativitat, d'una manera o altra, i sempre trobes alguna cosa interessant que tu ignoraves, són portes obertes a les persones i al que els agrada compartir, però bé només poden ser 5, per tant aquest és el meu quintet premiat:
  1. Raquel, perquè un bon dia vaig veure un dels seus dibuixos i vaig descobrir tot un univers "maggic" ple de creativitat, que em va encisar.
  2. Maria, per la creativitat dels seus treballs i la cuidada elaboració de les seves entrades, amb unes grafismes plens de colors i diversitat de tamanys.
  3. Virtudes, per les seves idees i l'entusiasme amb el que comparteix els seus projectes.
  4. Mercedes, per deixar-me sempre amb la boca oberta. Tot i que voldria que compartís aquest premi amb el col·laborador del seu darrer projecte, un manetes!
  5. Ale, per la seva simpatia i els seus magnífics treballs, i per donar a conèixer nous indrets desconegusts per a mi.
Espero que us agradi!


Este premio me ha llegado procedente de una gran amiga de hace años, Sonia, y de una nueva, de las que la blogosfera me ha permitido conocer virtualmente, Marta. Muchas, muchas gracias a las dos! en mi nombre y en de Pilar.

Las normas del premio son:

  • Debes elegir 5 blogs que consideres merecedores de este premio por su creatividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloguera, sin importar su idioma.
  • Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos puedan visitarlo.
  • Cada persona premiada debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.
  • Premiada y premiadora, debe exhibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el orgen de este premio.
  • Exhibir estas reglas.
No ha sido fácil escoger estos 5 blogs, en estos espacios virtuales todo el mundo expresa su creativdtad, de una manera u otra, y siempre encuentras algo interesante que tu ignorabas, son puertas abiertas a las personas y a lo que les gusta compartir, pero como sólo pueden ser 5, éste es mi quinteto premiado:
  1. Raquel, porque un buen día vi uno de sus dibujos y descubrí todo un universo "maggico" lleno de creatividad, que me atrapó.
  2. María, por la creatividad de sus trabajos y el estilo de sus entradas, con unos grafismos llenos de colores y diversidad de tamaños.
  3. Virtudes, por sus ideas y el entusiasmo con el que comparte sus proyectos.
  4. Mercedes, por dejarme siempre con la boca abierta. Aunque querría que compartiera este premio con el colaborador de su últimoproyecte, un manitas!
  5. Ale, por su simpatía y sus magníficos trabajos, y por dar a conocer nuevos lugares desconocidos para mí.
Espero que os guste!

diumenge, 9 de gener del 2011

Cròniques Nadalenques / Crónicas Navideñas

Bona nit i Bon Any! Avui diem definitivament adéu a les festes de Nadal, encara que el Reis van passar dijous, amb el pont i el cap de setmana això s'ha allargat una mica més del compte.

És el moment de plantejar-se bons propòsits, nous projectes o, simplement, continuar endavant, que no és poc. Però, abans, voldria fer un petit parèntesi per fer-vos una crònica dels meus Nadals, si no heu quedat fins el capdemunt de les festes i voleu acompayar-me.

Com cada any, la nit de Nadal ens vam reunir amb la meva família política, no m'ha agradat mai gaire aquest terme, però per aclarir-nos és el millor, això de sobrevinguts tampoc és que em faci el pes. Sóm una colla ben nombrosa i sempre acostumem a portar un detallet pels grans, concretament per les senyores; mira! la cosa va així, deu ser que els homes no s'ho han guanyat.... alguna vegada això haurà de canviar, potser l'any vinent! Ja estem massa crescudets per fer cagar el tió!

Els nens, que són els reis de la festa, sí que ho fan i esperaven el moment amb impaciència. Havien anat atipant al Tió de Nadal que, segons afirma el meu nebot Àlex, anava boig per les galetes de xocolata i havia deixat de banda les sucoses mandarines que tan li agradaven els Nadals passats. Havent sopat, culleres de fusta en mà, va començar el ritual d'inflar a bastonades al pobre tió, mentre entonaven la cançó màgica que feia que sota la manta apareguessin els regals.

Per aquesta ocasió havia decidit fer alguna cosa jo mateixa, en comptes de comprar-la. Vaig pensar en un punt de llibre, li posaria una cintenta, així, també podia servir com ornament, a gust del consumidor. Inicialment també volia incloure als nens, però vaig descartar la idea perqué em va semblar que no els hi faria gràcia. Em vaig equivocar en algun cas, quan la meva neboda Sara, de 9 anys, va veure el de la seva mare, em va mirar i em va dir "per mi no n'hi ha?" En fi, no sempre encertem. La veritat és que van quedar molt macos, mireu, crec que entendreu la decepció de la meva neboda, però vaig pensar que no li agradaria, ja em feia por que no tinguessin una bona acollida entre les grans, després de tantes creus brodades!, però, afortunadament, van tenir molt èxit.

Buenas noches y Feliz Año Nuevo! Hoy decimos definitivamente adiós a las fiestas de Navidad, aunque los Reyes pasaron el jueves, con el puente y el fin de semana esto se ha alargado un poco más de la cuenta.

Es el momento de plantearse buenos propósitos, nuevos proyectos o, simplemente, continuar adelante, que no es poco. Pero, antes, querría hacer un pequeño paréntesis para haceros una crónica de mis Navidades, si no habéis quedado hasta el gorro de las fiestas y queréis acompañarme.

Como cada año, en Nochebuena nos reunimos con mi familia política, nunca me ha gustado mucho este término, pero para aclararnos es el mejor, esto de sobrevenidos tampoco es que me convenza demasiado. Somos un grupo bastante numeroso y siempre acostumbramos a llevar un detallito para los mayores, concretamente para las señoras; ¡mira! la cosa va así, debe ser que los hombres no se lo han ganado.... alguna vez esto tendrá que cambiar, ¡quizás el año que viene! Ya estamos demasiado creciditos para hacer cagar el tió!

Los niños, que son los reyes de la fiesta, sí que lo hacen y esperaban el momento con impaciencia. Habían ido alimentando al Tió de Nadal que, según afirma mi sobrino Alex, iba loco por las galletas de chocolate y había dejado de lado las jugosas mandarinas que tanto le gustaban las Navidades pasadas. Después de cenar, cucharas de madera en mano, comenzó el ritual de hinchar a bastonazos al pobre tió, mientras entonaban la canción mágica que hacía que bajo la manta apareciesen los regalos.

Para esta ocasión había decidido hacer algo yo misma, en lugar de comprarlo. Pensé en un punto de libro, le pondría una cinta, así, también podría servir como adorno, a gusto del consumidor. Inicialmente también quería incluir a los niños, pero descarté la idea porque me pareció que no les haría gracia. Me equivoqué en algún caso, cuando mi sobrina Sara, de 9 anys, vió el de la su madre, me miró y me dijo "¿para mí no hay?" En fin, no siempre acertamos. La verdad es que quedaron muy bonitos, mirad, creo que entenderéis la decepción de mi sobrina, pero pensé que no le gustaría, ya me daba miedo que no tuvieran una buena acogida entre las mayores ¡después de tantas cruces bordadas!, pero, afortunadamente, tuvieron mucho éxito.

Brodat en vinil i cosit sobre feltre.
Bordado en vinilo y cosido sobre fieltro.

El dia de Nadal vam celebrar-ho a casa amb la meva mare i el meus germans. La meva germana, el meu cunyat, la meva neboda i el meu nebot tot just havien arribat el dia abans, com alguna vegada ja he comentat viuen a Italia i per nosaltres aquestes festes són un moment perfecte per retrobarnos. Quan la meva germana va veure la bola penjant al meu saló, de la que us parlava aquí, vaig saber que no és que fos possible que acabès viatjant a Italia, sino que era segur. Vaig regalar-li, així que me n'hauré de fer una altra!

Després va arribar Sant Esteve, vam anar a casa del meu germà i la meva cunyada, era el primer dinar familiar nadalenc que celebraven i van estar pendents de tots els detalls perquè tot sortís bé. La sogra del meu germà, molt aficionada al patchwork, ens va obsequiar amb aquesta graciosa caseta nadalenca, maquíssima. Gràcies Àngels!

El día de Navidad lo celebramos en casa con mi madre y mis hermanos. Mi hermana, mi cuñado, mi sobrina y mi sobrino habían llegado el día anterior, como alguna vez ya he comentado viven en Italia y para nosotros estas fiestas son un momento perfecto para reencontrarnos. Cuando mi hermana vió la bola colgante en mi salón, de la que os hablaba aquí, supe que no es que fuera posible que acabara viajando a Italia, sino que era seguro. Se la regalé, ¡así que me tendré que hacer otra!

Después llegó San Esteban, fuimos a casa de mi hermano y mi cuñada, era la primera comida familiar navideña que celebraban y estuvieron pendientes de todos los detalles para que todo saliera bien. La suegra de mi hermano, muy aficionada al patchwork, nos obsequió esta graciosa casita navideña, monísima. ¡Gracias Ángeles!


Caseta de patchwork feta a mà per Àngels
Casita de patchwork hecha a mano por Ángeles
Cap d'any, a casa, amb la meva mare, el meu germà i la seva dona, i la meva germana i el seu marit. Sopar amb un menú típicament italià per assegurar-nos salut i abundància, llenties i cotechino, i per les postres: panettone i pandoro amb xocolata calenta i gelat de vainilla, un sopar ben lleugeret. Clar que vam tancar la nit, gastronòmicament parlant, amb els dotze raïms de la sort, com no!
El dia d'Any Nou ho vam celebrar fora. Des de que el meu pare no hi és és un dia una mica trist, el trobem a faltar. A casa era un dia de festa grossa, coincidia la celebració de benvinguda a l'any i el sant del meu pare, Manel, que des de bon matí preparava la taula, la safata dels torrons i entrava i sortia de la cuina seguint les evolucions de la meva mare amb el menú del dia. Com riem amb tantes anècdotes i vivències, sempre ens acompanya el seu record i continuem celebrant l'arribada de l'any amb la mateixa alegria.

Finalment, Reis. La Cavalcada, la tarda del dia d'abans, la Pilar va venir amb el seu marit i el nen, amb la carta a punt per entregarla als patges. Què nerviós estava! Després de sopar van marxar de seguida, calia anar a dormir d'hora, passaven els Reis Mags d'Orient.

El dia de Reis ens vam reunir amb els meus sogres, els meus cunyats i cunyades i la seva mainada, tots quatre estaven ben excitats, bé, el petit no gaire, amb deu mesos encara no se n'entera. Soroll de papers estripats, rialles, "el que jo volia", en definitiva, un dia genial.

Fin de año, en casa, con mi madre, mi hermano y su mujer, y mi hermana y su marido. Cena con un menú típicamente italiano para asegurarnos salud y abundancia, lentejas y cotechino, y de postre: panettone y pandoro con chocolate caliente y helado de vainilla, una cena ligerita. Claro que cerramos la noche, gastronómicamente hablando, con las doce uvas de la suerte, ¡como no!

El día de Año Nuevo lo celebramos fuera. Desde que mi padre no está es un día un poco triste, le echamos de menos. En casa era un día de fiesta por todo lo alto, coincidía la celebración de bienvenida al nuevo año y el santo de mi padre, Manuel, que desde buena mañana preparaba la mesa, la bandeja de los turrones y entraba y salía de la cocina siguiendo las evoluciones de mi madre con el menú del día. Cómo nos reimos con tantas anécdotas y vivencias, siempre nos acompaña su recuerdo y continuamos celebrando la llegada del año con la misma alegría.

Finalmente, Reyes. La Cavalgata la tarde del día anterior, Pilar vino con su marido y el nene, carta en ristre para entregarla a los pages. Qué nervioso estaba! Después de cenar se fueron enseguida, había que irse a dormir pronto, pasaban los Reyes Magos de Oriente.

El día de Reyes nos reunimos con mis suegros, mis cuñados y cuñadas y sus criaturas, los cuatro estaban muy excitados, bien, el pequeño no demasiado, con diez meses aún no se entera. Ruido de papeles rotos, risas, "lo que yo quería", en definitiva, un día genial.


Avui hem despenjat els estels i els pares Noel, hem embolicat tots els ornaments amb paper de seda i ho hem guardat bé, esperant l'arribada dels propers Nadals. Per la meva banda, hauré de començar a pensar què faré pels regals d'aquest any, m'ha agradat l'experiència i ja tinc algunes idees, però ja us les explicaré una miqueta més endavant!

Espero que contineu aquí per compartir-les amb vosaltres. Us desitjo el millor per aquest 2011 que tot just hem començat.

Hoy hemos descolgado las estrella y los papa Noel, hemos emvuelto todos los adornos con papel de seda y los hemos guardado bien, esperando la llegada de las próximas Navidades. Por mi parte, tendré que empezar a pensar qué haré para los regalos de este año, me ha gustado la experiencia y ya tengo algunas ideas, pero ya os las explicaré un poquito más adelante!

Espero que continuéis aquí para compartirlas con vosotras. Os deseo lo mejor para este 2011 recién empezado.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...