Pàgines

divendres, 1 de juliol del 2016

Gran boda

El dia 17 de juny va ser un gran dia, un d'aquells dies rodons, en que l'alegria impera i omple els esperits i els cors. Com ja us anunciava a la meva última entrada, teníem una boda en portes i va ser una gran festassa per celebrar una unió que no feia res més que oficialitzar-se.

La Pili i el seu ja flamant marit, el Sergi, es van donar el sí a migdia i el seu fill Xavier, el meu estimat fillol, els va lliurar les aliances en aquest coixí d'estil rústic, crec que aquesta és la definició que millor se li escau, què me'n dieu? Us agrada com va quedar? Amb un sistema facilet perquè els anells sortissin ràpid i sense problemes pel portador del coixí. Just aquí el subjectava perquè jo pogués fer la foto amb els anells col·locats.

El día 17 de junio fue un gran día, uno de esos días redondos, en que la alegría impera y llena los espíritus y los corazones. Como ya os anunciaba en mi última entrada, teníamos una boda en puertas y fue una gran fiesta para celebrar una unión que no hacía nada más que oficializarse.

Pili y su ya flamante marido, Sergio, se dieron el sí a mediodía y su hijo Xavier, mi querido ahijado, les entregó las alianzas en este cojín de estilo rústico, creo que ésta es la definición adecuada, qué opináis? Os gusta cómo quedó? Con un sistema fácil para que los anillos salieran rápidamente de su emplazamiento, sin problemas para el portador del cojín. Justo aquí lo sujetaba para que yo pudiera hacer la foto con los anillos colocados.



Vaig fer unes quantes fotografies amb més detall, a casa, abans de portar-li ben embolicadet el dia D.

Le hice unas cuantas fotografías con más detalle, en casa, antes de llevárselo bien envuelto el día D.



No vaig ser jo la única que va treballar, la Pilar ja portava molt de temps preparant aquests cors perfumats amb espígol que va regalar a tots els assitents al sopar. Un detall molt maco i útil que va agradar a tothom, més sabent que ella els havia fet personalment.

En va fer amb quatre teles diferents, però no vam pensar a fer una fotografia de la cistella on els va col·locar tots. Així que només us puc ensenyar el que jo vaig escollir i els que li van quedar, tots de petits estels. Qualsevol de les teles era bonica, en lli i una mostreta petita, pero sembla ser que els cors estelats són els que van tenir menys èxit!

No fui la única que trabajó, Pilar ya llevaba mucho tiempo preparando estos corazones perfumados con lavanda que regaló a todos los asistentes a la cena. Un detalle muy bonito y útil que gustó a todo el mundo, más sabiendo que ella los había hecho personalmente.

Utilizó cuatro telas diferentes, pero no pensamos en hacer una fotografía de la cesta donde los colocamos. Así que solo os pudo enseñar el que yo escogí y los que le sobraron, todos con estrellitas. Cualquiera de las telas era bonita, de lino y estampado pequeño, ¡pero parece ser que los corazones estelados son los que tuvieron menos éxito!


El matí del dissabte de la setmana anterior vam assistir totes dues a un taller de decoració de llaunes amb la tècnica del decoupage a Retalls de colors. Feia temps que ens cridava l'atenció aquesta opció i vam decidir-nos a fer un tastet de la mà de Ma. Antonia, encantadora i molt bona mestra (us recomano visitar la seva botiga taller, és preciosa). Ens va agradar moltíssim, és una tècnica laboriosa però realment fàcil i els resultats són extraordinaris. A continuació podeu veure la transformació d'una llauna de kilo de tomàquet natural triturat ...  tinc al noi de la parada on compro les olives, al mercat, de proveïdor de llaunes!!! Me n'ha donat dues de bastant grans amb les que alguna cosa farem.

La mañana del sábado de la semana anterior asistimos juntas a un taller de decoración de latas utilizando la técnica del decoupage en Retalls de colors. Hacía tiempo que nos llamaba la atención esta opción y decidimos apuntarnos a este monográfico para hacer "una primera degustación" de la mano de Mª Antonia, encantadora y muy buena maestra (os recomiendo visitar su tienda taller, es preciosa). Nos gustó muchísimo, es una técnica laboriosa pero realmente fácil y los resultados son extraordinarios. A continuación podéis ver la transformación de una lata de kilo de tomate natural triturado.... tengo al chico de la parada donde compro las olivas, en el mercado, de proveedor de latas!!! Me ha dado dos bastante grandes con las que alguna cosa haremos.


En fi, això ha estat tot, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana i saludar-vos, fins la propera!

En fin, esto ha sido todo, solo me queda desearos un buen fin de semana y saludaros, hasta la próxima!

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...